Jesús Vázquez i el seu marit no han començat l'any amb bon peu. La feliç parella ha de fer front a un deute milionari amb Hisenda, concretament a una xifra propera als 3 milions d'euros. Si el presentador no és capaç de solucionar aquesta situació, haurà de deixar en mans de l'Estat gairebé la meitat de tota la seva fortuna. Cal recordar que, a més de presentar diversos programes de rellevància a Mediaset i de ser la imatge promocional de diverses marques com Jazztel, el presentador gallec també és propietari de Bopreci SL, una empresa dedicada a activitats professionals que compta amb un actiu de 6,9 milions d'euros.
Una societat suposadament inexistent
Vázquez i el seu marit consten com a administradors de la companyia des de la seva creació, el 2005, cosa que els posa en el punt de mira d'Hisenda, que reclama 2,8 milions d'euros al presentador després d'acusar-lo d'haver utilitzat societats fictícies a través de les quals tributaven per la via de l'impost de societats i no per l'IRPF. La sentència afirma que «durant els anys 2006 i 2007 l'esmentada societat Bopreci va facturar més de 4 milions d'euros a clients en concepte de serveis professionals, quan era el propi Vázquez qui exercia com a presentador, col·laborador o com a imatge publicitària per a les marques».
Jesús Vázquez s'excusava de qualsevol acusació assegurant que l'empresa tenia l'activitat «de vendre la imatge del demandant i que per a això era necessària una tasca de crear, mantenir i saber vendre aquesta imatge». L'encarregat de realitzar aquestes tasques no era ningú més que el seu marit des de fa 19 anys, Roberto Cortés.
La sentència va fer cas omís de l'argument el presentador, ja que a l'empresa no hi havia cap mitjà material que pogués donar suport a la versió de Vázquez. Tant és així que el Tribunal estableix que Bopreci no aporta res i que fins i tot els serveis que presta són els mateixos que presta Jesús Vázquez per a l'empresa. L'Audiència ha determinat que «l'entitat no tenia una altra activitat que la que es realitzava a través del demandant, ni disposava de mitjans específicament afectes a l'exercici d'aquesta activitat personalíssima del demandant, de manera que la seva única justificació era l'estalvi fiscal».