Des del rebuig de sogre, el rei Joan Carles, a les crítiques dels amics del rei Felip, queda clar que la reina Letícia no ho ha tingut gens fàcil.
Per començar, l'emèrit no va acabar mai d'acceptar que el seu fill es fixés en una dona sense sang reial.
«Al rei Joan Carles no li va agradar perquè li semblava que això era rebaixar el nivell d'una família reial», asseguren els que el coneixen.
De fet, «va arribar a demanar al seu fill que es divorciés de Letícia». Ella era, en opinió de l'emèrit, «el principal obstacle perquè Felip regnés» i, fins i tot, arribaven a mantenir una conversa força seriosa respecte a aquest tema.
Poc després, no li quedava cap altra que abdicar, ja que el seu fill li deixava molt clar que no estava disposat a cedir a les seves exigències.
A partir d'aquell moment, Letícia es convertia en la reina que avui dia coneixem i amb què ningú no s'atreveix a dir ni piu, encara que el camí ha estat llarg.
Durant molt de temps, la reina es convertia en el principal objectiu de la premsa «i cap a ella es dirigien tots els dards».
Això, mentre el sogre es permetia el luxe de fer tot el que volia sense que ningú li exigís cap mena d'explicacions. «Ho sabia i no tenia cap arma per defensar-se».
Tant és així, que fins i tot es plantejava llençar la tovallola diverses vegades. «No per les infidelitats de Felip, incapaç de la més mínima deslleialtat, sinó per la campanya que s'havia llançat en contra seva».
«Se l'acusava de tot: de ser una frívola interessada només en els modelets i en les operacions d'estètica, de tractar malament la seva sogra, de portar-se malament amb les cunyades, de tenir problemes d'anorèxia, de no educar bé les seves filles...», enumerava Pilar Eyre.
La reina Letícia i els malnoms que li han imposat a La Zarzuela
Tot i això, Letícia sempre s'ha mantingut ferma, i ja quan el rei Felip li va demanar la mà, va deixar caure que comptava «amb l'exemple impagable de la reina Sofia per arribar a fer-ho bé».
Van ser la seva professionalitat a l'hora d'exercir de periodista i el seu fort caràcter els que van acabar conquerint el rei Felip.
«Ell deia que la presentadora treballava bé, que tenia classe, l'anava elogiant de mica en mica i llavors la seva mare es va adonar que s'havia enamorat de la locutora», assenyalen al documental dedicat als Borbons.
Però un cop entrava a formar part de la família reial, topava amb una realitat molt diferent. La tímida periodista descobria de primera mà com de dur podia resultar viure en un món ple d'aparences i falsos somriures.
Un motiu pel qual quan va posar un peu a la Zarzuela es va dedicar a absorbir, com si es tractés d'una esponja, tot l'aprenentatge possible respecte al protocol i a les maneres de comportar-se.
Encara que això no va poder evitar que molts amics del rei Felip se'n riguessin i, fins i tot, li posessin un malnom.
Pel que sembla, la reina tenia el mal costum de dir amb certa freqüència la paraula 'jolines'. Tant és així, que gent propera al seu entorn va començar a anomenar-la 'jolines'.
Una cosa a què ja feia front durant la seva etapa com a periodista, quan els seus companys de TVE s'hi referien com 'la fictícia', mentre que als passadissos de palau ara se la coneix com 'la cap'.
Els seus detractors, aquells que no han tolerat mai que Felip s'hagi casat amb una dona sense sang reial, eren molt més durs i arribaven a referir-s'hi com 'la chacha'.
Però gràcies al seu fort caràcter i personalitat ha aconseguit demostrar-los que el paper de reina li va com l'anell al dit.