L'actor reusenc Jack Queralt encarnarà a l'històric Curro Jiménez al 'remake' de la sèrie que prepara Televisió Espanyola. Amb dues dècades de trajectòria al món audiovisual, va començar la seva carrera com a model i com a protagonista en anuncis fins que va fer el salt al cinema. Amb un bagatge professional amb molt d'accent italià, la darrera producció, Capa Negra, explicava la història real d'un bandoler català, en el cas de Queralt, trampolí per arribar a posar-se a la pell de Curro Jiménez.
[predef]catalunya-diari-81[/predef]
TarragonaDigital l'entrevista a la redacció del mitjà, on ens explica aquest nou projecte, però on també parlem de la seva carrera i de les seves incursions en altres àmbits, com el de la moda. Marcat per la creativitat i l'obra del seu pare, el pintor Jaume Queralt, no en nega la influència que n'ha rebut, però que també li ha permès poder-hi col·laborar. Després d'una primera etapa que el va portar de Reus a Itàlia, Sud-àfrica, Londres o els Estats Units, en aquesta segona ha tornat a casa, on vol seguir dedicant-se al món de la interpretació.
El nou Curro Jiménez
—Teniu algun projecte en marxa o podeu fer vacances aquest estiu?
—Vacances en si no se'n fan mai, tinc diversos projectes en marxa i en ment, quan no graves una cosa, en graves una altra, i a més tinc la meva marca de roba, Queralt Stars, i promocionem molt per Itàlia i per Barcelona. Puc dir que m'estic preparant per a un projecte de cara al setembre.
—En podem saber alguna cosa, d'aquest projecte?
—Sí, alguna cosa ja s'ha publicat a les xarxes; seré el nou Curro Jiménez a la sèrie de TVE a partir de setembre-octubre, que començarem a gravar. Volen portar a la llum el personatge de Sancho Gracia i fan una sèrie 'remake' de dotze episodis la primera temporada, i per coses de la vida, paciència, vocació i molt d'amor, seré jo. És curiós, de vegades, com succeeixen les coses; tot ve de Capa Negra, que és un bandoler català i una història verídica.
L'hem venut a la Xina i estem en tràmits per vendre-la a Madrid i a Itàlia. Un amic meu es va posar en contacte amb una noia que és actriu de Barcelona, que es diu Trini Montoliu, que és molt amiga; li va dir que el director buscava al Curro Jiménez, i aquest amic, que es diu Juan Carlos Ceinos, que és qui ha fet la postproducció de Capa Negra, va dir 'qui ha de ser Curro Jiménez?, doncs Jack Queralt, el Capa Negra'.
Ho van presentar al director i, quan em va veure, li vaig encaixar; va mirar-se Capa Negra, vídeos que he fet a Itàlia i material, i li vaig encaixar perfectament. Està previst començar a gravar a mitjans de setembre i ja m'estic preparant, faig classes d'hípica dos cops per setmana, estudiant el guió...
—El personatge no és qualsevol, és una icona de la televisió espanyola...
—Se'm posa la pell de gallina només de pensar-hi. Em van trucar un matí que havia quedat per jugar a tenis, i quan vaig mirar al mòbil tenia un munt de trucades, i em va trucar el director directament. Em va dir 'ets el Curro Jiménez'; clar, un personatge tan gran, d'època, de 1844, amb tota la força que se li pot donar... a més de sentir-me honorat d'interpretar un símbol com aquest, estic molt emocionat, tinc moltes ganes i il·lusió de fer aquest projecte.
Un actor com jo, que fa tants anys que lluita i que treballa, fent petits papers, papers més grans, protagonistes i de tot una mica, que ara t'arribi un personatge tan icònic en un país tan maco com aquest, tinc clar que ho donaré tot, tinc moltes ganes de començar. Jo crec que el rodatge portarà uns cinc o sis mesos de feina, per tant, l'estrena deurà ser entre el setembre i l'octubre del 2020.
—Comentàveu que tot sorgeix arran de Capa Negra, com el valoreu, aquest projecte?
—Comences un projecte on et bolques de ple per fer aquest personatge, un bandoler català, m'hi vaig ficar com a productor, perquè no hi havia pressupost, i jo tenia uns estalvis guardats i vaig dir: 'tirem-ho endavant'. Vam començar la preproducció, havíem de gravar durant dues setmanes de juliol, el 2014 o 2015, i va ser gairebé un mes, després una setmana i mitja al setembre i vam acabar al novembre amb dos o tres caps de setmana.
Ho vam finançar entre la Raquel Orta i el seu marit, el Guillem, i jo. Ella portava la part de vestuari i va fer el mateix, va dir 'doncs jo també m'involucro'. La veritat és que va donar cor i ànima per aquesta pel·lícula, i és això, que d'aquell esforç ara n'estiguin sortint resultats. Tots sabem com es mou el món del cinema, si ets una major i tens milions i milions d'euros, tens molts més mitjans, però clar, si tens 30.000 o 40.000 euros per fer una pel·lícula, que hi ha gent a qui pagues com pots i vas anant fent.
El més bonic és que tothom ha donat el cor, ha donat l'ànima, molt d'esforç del Jaume Najarro, el director, que es va esforçar molt, va fer un premuntatge de la pel·lícula, i quan ho va agafar el Juan Carlos Ceinos i va fer el muntatge de la pel·lícula... És una pel·lícula comercialment vendible a tot el món.
De Reus a Roma per entrar al món audiovisual
—Heu treballat molt a Itàlia, amb diferents facetes, com hi feu cap, a Itàlia?
—Als meus inicis de fa molts anys, com a model, ja em tirava molt, Itàlia. Anava a Milà a fer coses, desfilades, anuncis de fotos i de televisió... Però quan jo desembarco realment a Itàlia és quan prenc una decisió, que dedicaré la meva vida al món de la interpretació. Jo, fins als 22 anyets, havia viatjat cap a Londres, Sud-àfrica, vaig viure un any a Cape Town —Ciutat del Cap, capital legislativa de Sud-àfrica—, a Milà, a Madrid...
Anava alternant, feia cursos de teatre i d'interpretació, anuncis, feines en moda... Als 23 conec una persona, una noia siciliana, i per amor vaig anar a Sicília, m'hi va portar. Allí vaig conèixer una sèrie de gent que em va proposar anar a Roma; per coses de la vida, aquesta gent no em van acabar d'ajudar, però com que sempre m'he buscat les garrofes pel meu compte i sóc impulsiu, vaig veure que era el meu lloc, i m'hi vaig passar cinc o sis anys vivint allí, sense moure'm de Roma.
—Com hi entreu, al món audiovisual?
—Vaig trobar una representant i em deia 'vinga, avui has d'anar aquí, aquí i allí', jo no tenia ni el cotxe, agafava el metro o l'autobús i me n'anava per tot Roma, picant portes, portant fotos i currículums, i així durant sis o set mesos, sense parar, fins que em va sortir un primer paper, i a partir d'aquí ja no vaig parar. A més, d'aquest primer paper...
L'any passat ens vam trobar en una concentració de Lamborginis a Itàlia amb Fabio Testi, que no l'havia vist més. Havíem fet una pel·lícula junts que es deia Suheiro, una pel·lícula per la RAI, un thriller on jo feia d'assassí en sèrie, i un dels protagonistes era ell. L'any passat ens vam trobar en una concentració de Lamborghini, perquè el meu pare va guanyar el primer premi Lamborghini amb un tribut que vam fer a Ferruccio Lamborghini, i justament va venir Fabio Testi.
—Heu viscut molt a Itàlia, heu treballat als Estats Units, aquí... Us sentiu d'algun lloc en concret, o de tot arreu una mica?
—La veritat és que poder viatjar i treballar en altres països, conèixer altres cultures i veure com treballen... Jo sóc una ànima lliure; sóc català, i m'ho considero, les meves arrels són aquí, són catalanes. Viatjar crec que, en el fons, era una cerca interior del que jo volia ser, perquè encara no ho sabia, per això tenia aquest ímpetu de marxar, perquè això t'obra molt la ment i et dona ales, llibertat.
Però també he pensat que aquest país, Catalunya o Espanya, és un país meravellós; sí que hi ha problemes, com a tot arreu, hi ha problemes polítics, però passa a tot arreu, vagis on vagis, a Itàlia, els Estats Units, Mèxic, per Europa, cap a Sud-àfrica, a Àsia... A tot arreu tenen els seus problemes, i a tot arreu costa fer-se un lloc o trobar una feina. Però jo sóc d'aquí, sóc català, sóc de la terra, després de passar-me deu anys per tot el món vaig pensar 'per què no puc treballar al meu país, que és on visc, on he nascut, on tinc les arrels, on tinc gent que m'estima...?'.
—I com va anar, la tornada?
—Va ser un canvi, d'estar per tot el món a tornar a casa és un assentament, hi tens els pares, la família, els amics de sempre, i és com un tornar a començar. Han sigut deu anys, altre cop, de conèixer què sóc, desenvolupar-me com a actor, al món interpretatiu, però també en l'àmbit personal, d'haver-me pogut trobar a mi mateix i saber què vull i què sóc, aquí i ara.
Que tot el de fora m'ha servit?, evidentment; si no hagués fet tot aquell trajecte de tants viatges, tantes hores, tants càstings, tantes esperes, tants 'no', i tant de sacrifici, avui tampoc seria el que sóc, i això et dóna a entendre que tot és important, tant marxar com estar aquí, perquè estant aquí he trobat persones meravelloses i hi he compartit coses meravelloses, sóc pare, he pogut conèixer persones que m'han aportat molt, bo i dolent, i ets tu qui tria què vol. Estic en una època de molta realització i de recollir tot allò que he estat sembrant tant de temps.
—Heu sembrat com a model, actor, productor, amb algun pas pel tenis, amb l'àmbit de la marca de moda... Hi ha alguna d'aquestes facetes que us ompli més que la resta?
—A mi el que m'omple és el cine, estar al set cinematogràfic amb els actors i el director. Crec que és el meu món, m'apassiona, m'encanta estar gravant i interpretant. Després, a la vida has de fer més coses, i ets creatiu, i vols aportar coses al món, i també he sigut representant del meu pare durant molts anys, he preparat exposicions, he venut quadres, m'he mogut i he trobat dues persones que ara són els seus mànagers; segueixo formant part de l'equip, però més desvinculat per centrar-me en la meva feina.
Tot ve a força de seguir treballant i creant aquesta energia, si no la crees, no pot passar. La meva marca la vaig crear perquè m'agrada molt, la moda, he sigut model i he treballat a molts llocs. Va arribar un punt que vaig pensar: 'per què no puc crear jo la meva pròpia marca de moda i els meus dissenys?'; doncs he creat una empresa i una línia molt exclusiva, basada en dibuixos del meu pare, i tot basat en la consciència. I aquí entrem en un tema més profund, que és com jo realment sóc, la veritat de qui sóc.
—A què us referiu?
—Ho baso en la consciència perquè és empatitzar amb el món on vivim, qui som, d'on venim, què és aquest planeta, què ens emetem els uns als altres, d'on surt aquesta energia, aquestes vibracions que tenim. Ho he basat tot en la llum, per què la llum?, doncs perquè les meves samarretes es diuen Queralt Stars, és la meva marca. Les estrelles són llum, i el missatge és 'igual que les estrelles brillen al cel, nosaltres brillem aquí a la Terra, hem de brillar aquí a la Terra'.
Com a éssers humans, empatitzant, estimant-nos, fent bones accions, amb el poder del pensament, que és molt important i la gent no se n'adona. El pensament té un gran poder, si tu penses bé, les coses sorgeixen bé, però si penses malament de persones, o tens enveges, això et repercuteix a tu i a la humanitat, perquè el teu pensament és negatiu.
És clar que pots tenir moments de malestar, no pots estar sempre optimista, perquè la vida té pros i contres, i et passen coses que et fan enfadar, però que no sigui una cosa permanent. El que vol fomentar la meva marca és felicitat, en què tots puguem ser cada dia una mica més feliços, no només uns quants perquè tenen diners o tenen poder. De fet molts d'ells no són feliços, és decisió nostra, de ser feliç amb el que tens o voler el que té l'altre; si ets feliç amb el que tens i el que aportes, et sents bé amb tu mateix, i això és el que la marca Queralt Stars vol fer amb aquest despertar de consciència la humanitat, generant coses bones.
Aquesta és una part del que aquests anys m'ha portat a entendre tot això i qui sóc jo com a persona, perquè crec que és la meva missió, a part de ser actor o poder tenir una marca, crec que he vingut a inspirar els altres. Sense cap mena d'ego o de sentir-me per davant de tothom, des de l'ànima, des del cor, que si puc aportar una mica de llum a una persona que potser ho necessita, això a mi em fa feliç, sense cap mena de reconeixement ni res que s'hi assembli, des d'una visió altruista.
—Aquest pes que té la creativitat en la vostra vida, us ve de família, creieu que hi estàveu destinat?
—Aquesta és fàcil —respon rient—, tenint un pare com el que tinc, amb la seva creativitat il·limitada per crear i per pintar, és una font que no pot parar. Entenc que he agafat alguna cosa d'allí, per això també creo, o dono idees al meu pare de vegades; forma part de mi. Jo sóc actor, i el món que em pertoca és aquest perquè l'estimo, el respecto i em sento part integral d'aquest món, que és la interpretació, poder crear personatges i fer somiar o sentir a qui et et veu al cine o a la televisió.