El passat 1 de desembre, va sortir al mercat la primera biografia de Jesulín de Ubrique, 'Jesulín 3.0'. Cada capítol del llibre està dedicat a una persona de la vida del torero, i és per això que en un d'ells parla sobre la seva relació amb Belén Esteban i amb l'única filla que tenen en comú, Andrea Janeiro.
Alfredo Sánchez, l'autor de l'obra, ha confirmat que el gadità no té relació amb la seva filla: «Com s'ha dit en els mitjans, ell ha pagat el que ha hagut de pagar, però és veritat que la relació, tal com s'ha dit, és inexistent. Això és veritat».
«Jesulín estava enamorat d'ella i ella d'ell», ha explicat en una entrevista amb 'El Español' sobre la relació del torero i la col·laboradora de 'Sálvame'. «És més, crec que la disputa no va ser amb Jesulín, sinó entre Belén i la família, almenys al principi». «Estaven molt enamorats. Et diré que si els hagués agafat en un altre moment, avui estarien junts. Els va fallar la joventut, i els conflictes de Belén amb la família».
«Tingues en compte que vivien tots junts a Ambiciones i allò no va acabar bé. Per això Campanario aviat va voler marxar, ja que va veure que el problema estava a Ambiciones. Durant aquests últims anys, Belén només ha tingut contacte amb Carmen Bazán i amb Carmen Janeiro, i sempre per Andrea». A més, ha assenyalat que Belén Esteban no va perjudicar el torero en la seva carrera, sinó «més aviat al contrari». Ell destaca que tot i que «va sorgir la figura de Belén, no va tapar la de Jesulín».
«Campanario va tenir molta vista»
Coneixent el que va succeir amb la col·laboradora de 'Sálvame', María José Campanario, a qui l'autor considera com el gran amor de Jesulín de Ubrique, va saber veure que el problema entre la madrilenya i la família del gadità estava a Ambiciones, la mítica finca de la família que llogaran per a esdeveniments a partir del 2021.
«Campanario va tenir molta vista. Coneixent el que havia passat amb Belén Esteban a la finca, va voler marxar d'allà, i treure a Jesulín». «Va comprendre que no podien viure tots junts. María José va llogar i després va comprar la casa on viuen ara, a Arcos de la Frontera. Va entendre que per formar una família havia de sortir d'allà».
La influència del seu pare
D'altra banda, Alfredo Sánchez també parla sobre la gran influència que tenia el seu pare, Humberto Janeiro, mort el passat mes d'agost. «Va dirigir la carrera del seu fill, el patrimoni, els diners, tot. Les empreses també, fins que amb vint-i-tres anys Jesulín es va retirar perquè estava cansat que el seu pare dirigís la seva vida».
«Decideix retirar-se estant en la cima. Fins als quatre o cinc anys no reapareix dient que en la seva vida mana ell, i que és ell qui decideix els toros que vol matar. Va agafar el timó i no l'ha deixat anar fins ara». Després d'agafar les regnes de la seva vida, Jesulín de Ubrique ha aconseguit ser un «home feliç i realitzat», que acaba de complir trenta anys de carrera en les places de toros.
«Aquest any havia planejat torejar per celebrar els trenta anys del seu debut a Nimes, França, però la pandèmia l'ha obligat a cancel·lar-ho».
El motiu pel qual es va convertir en torero
Alfredo Sánchez assegura que Humberto «no va saber gestionar» l'economia del seu fill. «Abans de controlar la vida de Jesulín, tampoc li anava bé amb altres espectacles. Ell invertia al seu criteri, però no sempre va encertar. Mai va brillar». De fet, el gadità es va convertir en torero per poder pagar un deute del seu pare.
«El seu pare era organitzador de festes, tant de braus com d'espectacles, i un any a la fira d'Ubrique va contractar a diversos artistes, i la gran estrella era Rocío Jurado. Les coses no van anar bé». «El pare va voler vendre, fins i tot, una finca per saldar aquest deute, i va ser quan Jesulín li va dir 'pare, tu vols que jo sigui torero per poder pagar a Rocío?' Aquest va ser el motiu».
Vint anys del seu accident
L'any vinent es compliran vint anys des que Jesulín de Ubrique va patir el fatídic accident, que va estar a punt d'acabar amb la seva vida o deixar-lo paralític. «Quaranta-cinc dies a l'UCI i els metges no donaven un duro per ell. Es creia que no podria tornar a caminar. Des de llavors només toreja amb cotilles. Qualsevol agafada greu podria ser molt perillosa».