La catalana Karmele Marchante ha llançat un nou llibre que rep el nom de ‘Puta no se hace’, on denuncia l’explotació a la qual es veuen sotmeses moltes dones i nenes d’arreu del món a mans del lobby del sexe. Per escriure’l, la periodista s’ha atrevit a viatjar fins a diversos camps de refugiats, on les màfies juguen un paper clau i s’aprofiten de la gran vulnerabilitat de les persones que hi viuen per comercialitzar amb el seu cos i obligar-les a prostituir-se.
No és d’estranyar, doncs, que la catalana hagi estat testimoni d’escenes d’allò més punyents i doloroses, i ara ha concedit una entrevista al mitjà ‘Ecoteuve.es’ on ha narrat l’experiència més dura i desagradable que ha viscut.
«Li van ficar una cullera ardent per l’anus i la vagina»
I és que tal com explica Marchante, «l’episodi més horrible el vaig veure a Nigèria amb una nena de 14 anys que, a la travessia subsahariana, li van ficar una cullera ardent per l’anus i la vagina». Un relat d’allò més colpidor que fa patent la dura realitat que s’amaga en els camps de refugiats, on lluny d’ajudar les persones que hi viuen i que realment ho necessiten, s’aprofiten d’elles tot el que poden i més.
La periodista, a més, ha denunciat que «vaig demanar ajuda a les ONGs espanyoles i cap d’elles m’ha ajudat». Preguntada pel funcionament de la tracta de persones als camps de refugiats, Karmele explica que les màfies «fiquen a les dones en una espècie de tendes de campanya petites. Un sanguinari es posa a la porta i cobren als puters tres euros per una mamada i cinc pel servei complet, i a les putes els hi donen un euro»
Karmele va ser víctima d’un intent de violació
Feminista acèrrima, i una de les veus més crítiques amb la situació que es viu actualment a Espanya, Marchante també ha explicat en alguna ocasió que va patir un intent de violació quan tenia 20 o 21 anys. Un capítol que «se m’havia oblidat completament fins que es va engegar el moviment ‘Conta-ho’», i que va tenir lloc quan ella treballava fent classes particulars de francès.
«Un dia vaig rebre una trucada d’un noi que em va dir que anés a casa seva», comença a explicar la periodista, que prossegueix narrant que «quan vaig entrar a la seva habitació, es va abalançar a sobre meu». Presa del pànic, «vaig començar a cridar com una boja (...) i, com vaig poder, li vaig pegar un cop amb quelcom que vaig trobar».
Gràcies a aquesta actuació, «vaig poder escapar de l’habitació», però abans que pogués sortir al carrer «em va seguir fins a la porta del carrer, amb la intenció de no deixar-me sortir. Va tornar a intentar abalançar-se sobre mi». Afortunadament, Marchante explica que «com vaig poder, vaig baixar corrents les escales, i l’únic que recordo és que al arribar al bar de baix, vaig demanar un conyac doble».