L'Ajuntament de Barcelonaha expropiat l'usdefruit d'un pis, al barri del Besòs, al BBVA durant 10 anys perquè ha pogut acreditar que l'ha tingut buit durant més de dos anys. L'entitat ha presentat un recurs, però aquest no paralitza l'expropiació. L'ajuntament, a més a més, ha iniciat un procediment sancionador contra un gran tenidor per no haver ofert un lloguer social abans d'iniciar un procés de desnonament al Raval. En el primer cas, el consistori té set possibles expropiacions més en tràmit. En el segon, té uns 300 expedients que poden ser susceptibles d'haver incomplert la Llei 24/2015 per no oferir lloguers socials a famílies en situació de vulnerabilitat. L'Ajuntament ha recollit en sancions 165.000 euros, però té un volum important en tràmit.
La regidora Lucía Martín s'ha estrenat davant la premsa a l'Ajuntament de Barcelona per presentar dues actuacions de la unitat de disciplina d'habitatge del consistori, que ha pogut actuar per la vigència de dues lleis que havien estat suspeses pel Tribunal Constitucional: la Llei 4/2016 de Mesures de protecció del dret a l'habitatge per a persones en risc d'exclusió social i la Llei 24/2015.
Per l'expropiació s'han pagat 10.000 a l'entitat
D'acord amb la primera llei, s'ha completat l'expedient d'expropiació de l'usdefruit d'un pis del BBVA al barri del Besòs, que passarà a incorporar-se al parc municipal durant deu anys. S'han pagat 10.000 euros a l'entitat, que ha presentat recurs. En el moment de la suspensió de la llei, l'Ajuntament tenia 16 expedients oberts, però van quedar aturats. D'aquests, ara n'ha pogut recuperar 7 que corresponen a habitatges buits de Caixabank, la SAREB, el BBVA i Bankia.
Per acreditar que un pis ha estat buit durant més de dos anys, el consistori comprova si està inscrit en el registre, demana els consums d'aigua, i analitza si hi ha empadronament, i finalment fa també una inspecció. Des de l'Ajuntament admeten que el més complicat és acreditar que el pis ha estat buit de forma ininterrompuda durant aquest temps. Aquesta expropiació comporta també l'obertura d'un expedient sancionador.
D'altra banda, aplicant la Llei 24/2015, el consistori ha iniciat un altre procediment per multar amb una sanció que pot arribar als 90.000 euros un gran tenidor que no va fer una oferta de lloguer social abans d'ordenar un desnonament. En aquest cas es tracta d'un pis al Raval. Lucía Martín apunta que aquesta és la primera sanció a Catalunya per aquest motiu. Hi ha 300 casos oberts similars i ara el consistori està vigilant què acaben fent els grans tenidors.
L'objectiu de l'Ajuntament de Barcelona és clar
Martín ha assegurat que l'objectiu no és recaptatori, sinó intentar canviar la manera de funcionar dels bancs i els grans tenidors. L'Ajuntament ha cobrat uns 165.000 euros en sancions, però el potencial en tràmit és molt superior. Hi ha un miler d'habitatges buits inscrits en el registre.
La regidora ha reivindicat la tasca començada l'anterior mandat en matèria d'habitatge, que suposa un «punt d'inflexió» en les polítiques que s'havien aplicat des de l'Ajuntament. Martín ha defensat que l'administració acompanyi la lluita ciutadana contra els abusos i l'assetjament. Ha apuntat que volen donar un missatge «contundent» a bancs i grans tenidors. «Aquest govern perseguirà abusos i males pràctiques immobiliàries que comportin una vulneració del dret a l'habitatge», ha advertit.