Aquesta tarda, la selecció espanyola de futbol es juga el pas a les semifinals de l'Eurocopa. Tot el país estarà donant suport a l'equip i, de manera especial, Manolo Cáceres, més conegut com 'el del Bombo'.
Podem dir que ell, amb 72 anys, és l'aficionat més conegut que té la Roja. Precisament per aquest motiu, avui se li ha realitzat una entrevista a un mitjà de tirada nacional. Entrevista en què, entre altres coses, deixa clar que està vivint un moment realment complicat.
[predef]catalunya-diari-625[/predef]
El fanàtic 'vermell' i la seva difícil etapa
L'any 1979 va ser la primera vegada que Manolo 'el del Bombo' va acudir a presenciar en directe un partit de la selecció. Des de llavors, ha gaudit d'un total de 400 trobades al costat de l'equip. I això és el que farà aquesta tarda, ja que estarà a Sant Petersburg per animar aquest en la seva 'batalla' contra Suïssa.
En el futbol ha trobat una afició desbordant i també una taula de salvació en els pitjors moments, com és l'actual. Sí, perquè, com ha donat a conèixer en una entrevista per a 'La Razón', està vivint una situació realment dura.
Ha exposat que està arruïnat i que no rep ajudes de cap mena. Únicament té la seva pensió de jubilació, que ronda els 800 euros i la meitat va destinada al pagament de la hipoteca de casa seva.
De la mateixa manera, ha explicat que va haver de tancar el seu bar a València i que està separat de qui va ser la seva dona. Tot això sense oblidar que compta amb certs problemes de salut. Tant és així que ha hagut de ser operat d'una hèrnia al melic i del cor fins en set ocasions.
Però, per si no fos prou, tampoc té relació amb els seus cinc fills. Així ha afirmat que «a l'única a qui veig és a la petita, que té 21 anys. La resta estan desapareguts».
«Gràcies a Déu vaig poder tirar-los endavant a tots. Amb això em quedo i soc feliç. Aquest és el meu orgull, encara que mal pagat si em sento».
L'aficionat més conegut, oblidat per la Federació de Futbol
En aquesta entrevista, Manolo 'el del Bombo' no ha dubtat a narrar que se sent relegat per la Federació Espanyola de Futbol. I això li fa mal perquè considera que «Em tenen oblidat i no m'ho mereixo. Amb tot el que jo em lliuro als nostres...».
D'aquesta manera ha deixat clar que aquest organisme no l'ajuda econòmicament en cap cas, tot i la situació que viu. Mostra d'això és que en els partits de l'Eurocopa que portem ha hagut de recórrer, a més dels seus estalvis, a altres persones per sufragar les despeses. Exactament, ha comptat amb ajuda d'una empresa de Sevilla i també de la penya 'Marea Roja'.
Per aquesta situació, es troba afligit i ho ha deixat clar dient: «He vist passar per la Federació a uns quants presidents i molts directius. Uns han marxat i a altres els han fet fora. Mentrestant, jo segueixo aquí, lliurat en cos i ànima a la Roja».
«Em sento dolgut per aquesta mena de maltractament psicològic, aquest interès cap a la meva persona. El president Rubiales em va comentar que si necessitava qualsevol cosa, ho digués, i res».
Fins a tal punt arriba la seva difícil situació que no ha dubtat a exposar quina és la 'dolorosa' decisió que potser ha de prendre. Ha explicat: «Representar al teu país per tot el món és un orgull molt gran, però he plorat molt (...). Si tot segueix tan malament, no em quedarà més remei que posar en venda el bombo per treure uns diners».
Sí, estaria disposat a desfer-se del seu icònic instrument per seguir donant suport en cada partit a la selecció espanyola. Un equip en el qual confia plenament per guanyar l'Eurocopa.