La cara més culinària de TV3 en l'actualitat també desconnecta de l'art dels fogons. Ho ha confessat en una entrevista a 'La Vanguardia', quan li tocava respondre sobre el seu plat preferit per cuinar quan té convidats a casa: «L'ideal seria comprar menjar preparat i així poder estar amb ells i no a la cuina».
Lluny de treballar-se exquisideses per deixar els comensals bocabadats com semblaria, Ribas prioritza gaudir de la companyia. Com a alternativa, però, apunta a plats que es vagin fent lentament al forn i no necessitin massa elaboració, per poder anar picant entre converses «un bon pernil o un bon formatge».
Entre càmeres i fogons, tot i que no se sent presentador
La seva arribada a TV3 va ser gairebé accidental. Uns clients del restaurant on treballava van avisar-lo que a TV3 buscaven algú amb el seu perfil. El càsting ja estava tancat, però Marc Ribas va captivar-los. En temps rècord ja combinava el restaurant amb les gravacions i se'n sortia, tot i confessar que al principi va aprimar-se nou quilos i mig amb el canvi.
El xef gironí al capdavant del 'Cuines' i el popular 'Joc de Cartes' de TV3 s'ha convertit en menys de tres anys en tota una estrella de la cadena catalana. Encara estudiava quan va descobrir la seva passió per la cuina gràcies a una feina de cap de setmana en el món de l'hostaleria. Ara, a més de figura mediàtica, posa sabor a La Taverna del Ciri, a Terrassa, i abandera l'alta cuina tradicional catalana del Panot Restaurant, a l'hotel modernista Casa Fuster de Barcelona.
Ribas es defineix com «un cuiner que està de pas a la televisió», lluny de considerar-se una estrella mediàtica. De fet, assegura no sentir-se «ni presentador». El que el mou és la teca. De fet, col·lecciona ganivets i el seu gran 'hobbie', a part del gimnàs, és sortir a menjar fora. El xef, després de viure quatre anys al Brasil i aterrar entre la cuina i la popularitat que li brinden els seus programes a TV3, segueix sumant experiències de vida, sempre fidel a la passió amb què treballa i als seus 'brutal', expressió gairebé inherent a la seva persona amb què amaneix sempre el seu enginy.