Les últimes notícies sobre l'estat de salut de Mila Ximénez no conviden a l'optimisme. La periodista fa un any que lluita contra un càncer, però sembla que la malaltia es va imposant en aquesta batalla. De fet, diversos mitjans asseguren que hauria optat per la sedació pal·liativa per als seus últims dies de vida.
Durant l'última setmana, la col·laboradora de 'Sálvame' ha estat acompanyada dels seus familiars més directes. Entre ells, la seva filla Alba Santana i els seus tres germans. Els principals suports des que li detectessin el càncer.
Dins de les cures pal·liatives, que estan pensades per ajudar els pacients amb les malalties més greus, hi ha la sedació pal·liativa. Aquest tractament tracta de pal·liar el patiment del pacient amb símptomes refractaris. Donar-li una alternativa diferent de la medicació habitual.
El que es busca, en definitiva, és millorar el seu estat i obtenir el màxim confort per a la persona malalta. I no només des del punt de vista físic, també des del psicològic, assenyalen des de l'Associació Espanyola contra el Càncer.
Quan s'administra la sedació cal diagnosticar i deixar constància de la situació, així com dels símptomes del pacient. Aquest tractament busca atorgar-li en els últims dies un millor estat, sense patiment.
Aquest mètode d'alleugeriment, que no es pot obtenir amb altres alternatives, requereix el consentiment explícit, implícit o delegat de la persona malalta. En cas contrari, no es podria aplicar.
Diferenciar entre diversos tipus de sedació
Dins l'apartat de sedació, cal distingir entre dos tipus: la pal·liativa i la sedació en agonia. Les dues s'integren dins de les cures pal·liatives, però són diferents. Es diferencien, bàsicament, en la intensitat de les cures.
La pal·liativa es basa en l'administració de fàrmacs, amb unes dosis mínimes, amb el propòsit de disminuir la consciència del malalt. Sol estar en fase terminal o en un estat avançat de la malaltia. I el tractament busca calmar els símptomes refractaris.
Per la seva banda, la sedació en agonia, també coneguda com a terminal, té un altre objectiu. Encara que resulti similar, és diferent. I és, per mitjà de fàrmacs, aconseguir la reducció profunda i irreversible de la consciència de la persona.
En aquest supòsit, els professionals aprecien ja molt pròxima la mort. Per aquest motiu se la coneix com a etapa d'agonia. La seva defunció es preveu en qüestió d'hores o dies.
Amb aquest mètode, el que es busca és que el malalt no pateixi durant els últims moments de la seva vida. Roman inconscient, sigui en un hospital o a casa, i no notarà res. L'atenció per a pacients terminals es proporciona per a aquells en estat greu, que esperen viure menys de mig any.
Cal aclarir que les cures pal·liatives són compatibles amb el tractament i poden iniciar-se en el moment de la diagnosi. Per la seva banda, les cures per a terminals estan pensades per a aquells que se sap que no sobreviuran i als quals se'ls anul·la el tractament.
La sedació, en cap cas, provoca la mort del pacient. Serà la mateixa malaltia qui posi fi a la seva vida. Quan s'aplica la sedació és perquè els metges entenen que les possibilitats de viure són mínimes.
Entre que se seda a la persona i mor pot transcórrer un temps indeterminat, que variarà en funció d'una sèrie de detalls. Com la fase de la malaltia en la qual estigui o el seu estat físic. Resulta complex saber quins poden ser aquests terminis.
En alguns casos, pot tractar-se d'hores, dies o fins i tot setmanes. Des de l'Associació Espanyola contra el Càncer adverteixen que aquests mètodes no són formes encobertes de l'eutanàsia. L'única cosa que pretenen és calmar el sofriment.