Miguel Frigenti s'ha convertit en un dels col·laboradors de 'Sálvame' més incisius i vehements. D'aquí que compti amb una llarga llista d'enemics, entre els quals hi ha Alba Carrillo o Sofía Suescun.
No obstant això, darrere d'aquesta imatge dura i contundent que mostra, hi ha una història plena de sofriment pel fet que és homosexual. Història que ara hem pogut conèixer ja que l'ha fet pública a les xarxes socials. Ha estat la seva manera de reivindicar la festa de l'Orgull.
El col·laborador de Telecinco relata els moments més durs de la seva infància
Dilluns, 28 de juny, es va celebrar el Dia de l'Orgull, una data molt important per al col·lectiu LGTBIQA+. I és que és la manera que té de seguir lluitant en pro dels seus drets. Sí, d'aconseguir plenament la llibertat, la tolerància, la igualtat i el respecte.
Precisament a aquesta jornada tan especial s'ha sumat simbòlicament Miguel Frigenti, col·laborador de 'Sálvame'. Ho ha fet a través de les xarxes socials, on ha compartit un text que va escriure fa quatre anys i que relata el que va patir quan era petit.
Aquestes paraules comencen així: «Se suposa que la infància ha de ser la millor època de la teva vida. Tots els nens mereixen ser respectats i estimats, però la realitat és ben diferent. No vaig tenir infància. Me la van robar».
«Actualment segueixo pagant un preu molt alt per això. Encara tinc malsons en què torno a estar recolzat en un mur de color verd, al centre del pati del col·legi, completament sol. Només amb els meus pensaments i l'únic consol d'una veu interior que em diu que en el futur tot canviarà».
A tot això afegia: «No sé si algun dia superaré el que vaig viure durant els meus primers catorze anys de vida. Que et tirin les cadires de classe a sobre, que et llancin menjar al menjador i que ningú faci res per a impedir-ho».
«Mirades de fàstic, de prepotència, fent-me sentir com una merda sense cap valor. Vaig acceptar aquestes humiliacions com a part de la rutina diària. Era un infern constant, era la meva vida».
És més, exposava: «Vaig arribar a escriure una carta a una professora que no em feia classe admetent que no sabia si seria capaç d'aguantar un any més».
Escribí esto hace cuatro años. Soy más feliz que por aquel entonces. Escribir esas palabras me liberaron. Lo superé. Superé lo que me hicieron. Soy libre:
— Miguel Frigenti (@MiguelFrigenti) June 28, 2021
Se supone que la infancia debe ser la mejor época de tu vida.
El seu relat és punyent, i més encara quan escrivia: «Que si ho he arribat a superar? He après a viure amb això. Miro enrere i em sento orgullós de com he lluitat. Al cap i a la fi, m'he fet a mi mateix i no dec res absolutament a ningú, però els malsons es repeteixen ocasionalment».
«Sé que les cicatrius m'acompanyaran la resta de la meva vida. Cap nen es mereix això, cap». De la mateixa manera, explicava que molts nens que passen pel mateix que ell va viure li han escrit per a demanar-li consells.
El missatge que els va donar fa uns quants anys i que ara ha tornat a compartir és: «Que no callin i, el més important, que no se sentin culpables. Que no són inferiors i que el sol sempre surt, encara que, de vegades, tarda a fer-ho. Que els somnis es compleixen i que plorar no és dolent, neteja l'ànima».
«Que no visquin amb por i que no canviïn. Al final, creixes i coneixes gent que val la pena, descobreixes l'amistat i l'amor de veritat. I t'ho passes molt bé vivint aquestes sensacions que semblaven inabastables».
El comentarista de 'Sálvame' reflexiona sobre el text que va escriure
A més de publicar aquest escrit de fa quatre anys, Miguel Frigenti ara ha volgut reflexionar sobre aquest document. Ho ha fet en la mateixa publicació d'Instagram dient: «Soc més feliç que en aquell temps. Escriure aquestes paraules em va alliberar».
Tot seguit, ha donat una notícia molt positiva per a ell i per als que estan passant per l'infern que va viure: «Ho vaig superar. Vaig superar el que em van fer. Soc lliure».