Pablo Motos ha estrenat nova temporada televisiva a 'El Hormiguero' amb magnificència, com és habitual al programa d'Antena 3. Va tenir uns convidats d'altura, com ara Pilar Rubio i la sorpresa afegida de Sergio Ramos. Però encara hi van haver més sorpreses.
Motos va acabar el programa del dimecres amb una gran reflexió en què va ser el més sincer possible amb els espectadors. El presentador d'Antena 3, una de les estrelles de la cadena d'Atresmedia, no es va mossegar la llengua.
Va tancar 'El Hormiguero' afirmant que no podia més i que havia arribat el moment. «Em passaré de la ratlla perquè no puc més». Una frase que va deixar sense alè molts espectadors.
L'ambient era més aviat ombrívol i el plató es va quedar totalment en silenci. Tan sols es va poder escoltar un «tindrem problemes» per part d'una de les formigues de l'espai d'Antena 3.
Pablo Motos i el seu comentat discurs sobre la rancúnia
«No puc més amb tot allò que és políticament correcte, abans m'indignava i ara m'avorreix. M'avorreixo dels rondinaires, dels que sense tenir ni idea de la vida s'atreveixen a donar lliçons des de l'ordinador». Així començava el seu discurs el comunicador valencià.
A partir d'aquí, Pablo Motos explicava la raó de les seves paraules. «Ha arribat el moment, i ho dic de debò, de parlar de la vida de veritat. La vida és salvatge, injusta, cruel i no és neutral, això és el que hi ha», començava.
«Hem de tenir la llibertat de parlar en públic i que no et donin una pallissa mediàtica. Volen que ens enfadem, que ens enfrontem, perquè no pensem així», deia.
Amb tot, el presentador afirmava que «de tant en tant, cal passar-se de la ratlla i deixar-se portar». Llavors, Motos es posava a travessar una línia pintada al plató de 'El Hormiguero', es treia les ulleres i mirava fixament la càmera.
«M'agradaria parlar de la rancúnia. Com t'han de parlar, a tu, perquè no t'enfadis? Quines paraules sents que et rebaixen, que et jutgen i et sentencien? Parlar amb el teu propi jo és molt revelador», sostenia el valencià.
Motos assegurava que «el rancor, com tots els sentiments lletjos, i negatius no fa mal a qui el provoca sinó a qui el pateix. La rancúnia ens fa pitjors persones. Què ha de passar perquè li agafem semblant tírria a algú, ens mirin malament, ens donin una mala contestació, no estiguin d'acord amb el nostre punt de vista, ens van deixar de banda?».
«Cap ressentiment és bo i el rancor només et destrueix a tu»
«Si és així, és motiu suficient per tenir-li rancor, per desitjar-li tots els mals del món, encara que el que t'estiguis podrint siguis tu. Es pot odiar amb tot el rancor del món a algú perquè és simplement millor que tu».
«El ressentiment neix de l'enveja. Cap ressentiment és bo i el rancor només et destrueix a tu», sentenciava.
Pablo Motos finalitzava el seu discurs amb una reflexió profunda per la seva audiència. «Aquesta nit et convido a fer-ho, a no donar importància al que qualsevol carallot hagi dit sobre tu. Sigui el que sigui, que el donin», concloïa.