Jesús Mariñas feia setmanes que sabia que la malaltia l'acabaria derrotant tard o d'hora. Un càncer de bufeta que li van diagnosticar l'octubre del 2021 i que aquests últims temps ha anat perfilant el comiat del periodista.
Va deixar per escrit el seu epitafi: «He viscut per a viure». I és que va intentar gaudir la vida amb la major intensitat possible. La feina i els viatges, que eren el que realment l'apassionava, li ocupaven gran part del temps.
Per a alguns, Mariñas no era tan malvat com el pintaven. Ell mateix ho va detallar a les seves memòries: «Confonien l'acidesa amb la maldat. Per a ser dolent es necessita una intel·ligència que no tinc o un ressentiment que tampoc tinc».
El secreto que Jesús Mariñas se llevó a la tumba y que podía haber cambiado España
És considerat un dels primers comunicadors de la premsa rosa d'aquest país, i sempre va defensar aquesta modalitat de periodisme. «Ser cronista del cor no vol dir ser un indocumentat, com avui critiquen alguns que es creuen per sobre del bé i del mal», ha assenyalat.
Fa uns mesos va presentar les memòries, en què explica: «M'he cultivat de tot el que he pogut. Dels suposats periodistes d'ara, no puc dir el mateix».
Pilar Vidal, en una crònica que ha escrit per a 'ABC', el defineix com una «enciclopèdia errant. Tot ho sabia i tot ho havia viscut en primera persona».
La primera entrevista que va fer Jesús Mariñas va ser a Wenceslao Fernández Flores. «Quan vaig l'homr que havia escrit 'El bosque animado', em vaig acollonir», recordava el comunicador. Portava un llibre d'una primera edició que «havia comprat en una botiga de segona mà. Es va quedar sorprès i me'l va dedicar».
Jesús Mariñas explicava que l'escriptor «tenia fama de tenir mal caràcter, però li va fer gràcia trobar-se amb un imberbe que se li enfrontava». Va ser el primer pas que va fer en la llarga carrera professional que es va llaurar durant tants anys. I va seguir fent cròniques a 'Época', Tiempo', 'La Razón' i 'Diez Minutos'.
Va treballar gairebé fins al final. La setmana passada encara va publicar una crònica que sobre els plans de futur d'Isabel Pantoja.
També va provar sort a la televisió, on va aconseguir fer-se un forat gràcies a la seva llengua tan esmolada que tenia. Programes com 'Tómbola' o els espais matinals de María Teresa Campos el van catapultar a l'èxit.
Expliquen que captava tots els detalls, que no se li escapava res. Tenia una cosa especial que li permetia guanyar-se l'afecte i la confiança dels personatges del moment.
Jesús Mariñas gaudia cada segon
El periodista era un apassionat dels viatges i li encantava conèixer altres cultures. Sempre viatjava amb el seu marit, Elio Valderrama.
Pilar Vidal revela una anècdota que el periodista va viure abans de la pandèmia, a Punta Cana. El que va passar no li va suposar cap problema, ja que en cap moment va veure alterats els seus plans.
L'11 de setembre de 2001, quan van enderrocar les Torres Bessones de Nova York, Mariñas era a la ciutat nord-americana. A les seves memòries va assenyalar: «Me'n vaig anar a comprar llibres i roba, per si el món s'acabava».
Com a company de viatge, Jesús Mariñas va escollir Elio, un fotògraf veneçolà. El va conèixer gairebé de casualitat fa més de trenta anys a la Gran Via, i a partir d'aquí es van tornar inseparables.
«És la meva altra memòria, i estic segur que la seva donaria per a un llibre més sucós que aquest», va escriure el comunicador.