Raphael continua commemorant els seus 60 anys sobre els escenaris amb una gira que el porta per diferents punts d'Espanya. De la seva col·lecció rescata en les actuacions temes tan emblemàtics com a Yo soy aquel, Mi gran noche o Qué sabe nadie. Això sí, admet que sempre «cal reinventar-se sense deixar de ser un mateix; no per reinventar-se cal fer una pallassada», apunta al Levante.
També explica que mai va pensar celebrar els 60 anys d'artista en actiu. «Jo imaginava que amb 60 anys a sobre, la meva veu hauria canviat, i no, jo no he canviat res», confessa. Així mateix, acaba de gravar una nova feina a Londres i ha dit que «la meva veu segueix sonant igual».
D'altra banda, sempre se li pregunta a Raphael pel seu comiat. I és que, després de tants anys al món de la música, potser en algun moment s'ha plantejat la possibilitat de retirar-se. Per a alguns, aquesta gira seria l'última, però ell es resisteix a marxar.
«Jo me n'aniré algun dia, és clar. Però no faré anuncis», adverteix. Té clar que «m'aixecaré un dia i em diré a mi mateix: 'Ja no estàs en condicions, que ho sàpigues; si vols fer ximpleries, fes-les'».
Així doncs, evitarà els comunicats i anuncis públics. Tan sols es conformarà a trucar a l'oficina i dir-los: «Senyors, fins aquí». Sí, ja que considera que tot és molt senzill.
Un cop apartat de la música ja sap a què dedicarà el temps. «Viuré la vida que em quedi anant molt al teatre i veient els companys que vagin sorgint», confessa.
No obstant això, el temps no sembla que hi passi, perquè durant tots aquests anys mai ha patit cap moment de baixada. «Cada vegada que m'aixeco i canto, dic: 'doncs res, seguim'», afegeix.
Així les coses, sembla que Raphael es resisteix a penjar el micròfon. De fet, ell mateix explica que tothom al seu voltant queda sorprès per la seva capacitat per conservar el talent malgrat els anys. «Cada vegada que enregistro un disc, els tècnics de so es queden amb l'ull quadrat», afirma.
En vista d'això, no es plantegen metes ni dates per retirar-se. «Doncs res, seguim. Fins que la mare naturalesa digui fins aquí», recalca.
Al final, però, tot dependrà de la seva veu, perquè «és la que té a veure en aquest assumpte», apunta al diari Levante. Alhora, aclareix que «ja no és si em truquen o no em truquen, és si la veu sona». I segons sembla segueix sonant amb la mateixa força que el primer dia.
A més a més, se li pregunta si hi ha algun miracle per conservar-la en tan bon estat. Explica que «sí que ha canviat, però va canviant lentament. El públic es va acostumant al nou so, no és que comencis a deixar anar galls».
Raphael dona les claus de l'èxit
Raphael continua tenint la confiança del seu públic, ja que mostra d'això és que segueix emplenant tots els recintes pels quals passa. Per aquest motiu, el cantant dona les claus per reunir tanta gent a les seves actuacions.
«S'ha de reinventar sempre sense deixar de ser un mateix. No per reinventar-se cal fer una pallassada. Tu has de seguir el teu camí, aquell que el públic coneix i estima», explica.
És conscient que els seus seguidors desitgen «veure'm a mi i sentir-me a mi, i les cançons que vol, i jo les hi dono». Indica que també hi tenen cabuda els nous temes, «com aquest disc que acabo d'acabar, perquè els vagin aprenent».
Raphael ha aconseguit enganxar amb els seus temes a públic de totes les edats. A les butaques «hi ha quatre generacions. Això és el més bonic que m'ha pogut passar a la vida», assenyala ben orgullós.