Raphael, el cantant, actor i artista, celebra 80 anys en actiu. El de Linares, a més, també celebra aquest any sis dècades pujat a un escenari. Durant tots aquests anys de carrera musical només hi va haver una cosa que el va aturar, una situació dolorosa que ara ha decidit explicar públicament.
Per a l'artista «el passat no existeix», ell sempre està «pensant a l'endemà, buscant la calor del públic». Una filosofia de vida amb què molts no hi estaran d'acord. Ben al contrari, el passat de Raphael és el seu gran llegat, les seves cançons són la banda sonora de diverses generacions.
Des de la seva joventut va saber el que era treballar de valent per poder sobreviure, ja que el seu pare es guanyava la vida com a paleta i la seva mare netejant cases. La primera vegada que Rafael Martos Sánchez va anar a una sala de cinema va descobrir la vocació d'artista. Un mitjà de vida que l'ajudaria a treure de la precarietat la seva família.
Per a l'artista de Linares «el passat no existeix»
Als 16 anys va començar el seu camí professional com a cantant. Als 22 va fer un concert com a solista al Teatre de La Zarzuela de Madrid, un any després va representar Espanya a Eurovisió per primera vegada amb 'Yo soy aquel'.
Una trajectòria en què ha gravat gairebé 80 àlbums i venut milió de còpies a tot el món. A més a més, ha intervingut en 15 pel·lícules i ha ofert més d'una desena de gires. Gires en què cada nit va penjar, i continua fent-ho, el cartell de 'complet'.
A Raphael l'obsessiona mirar el futur. «No m'agrada mirar enrere, però la meva vida ha estat i és una vida de treball meravellós que tinc la immensa sort de poder continuar exercint. I, és clar, sent part d'una família immillorable».
L'artista ha fet de la seva gestualitat, la seva força a l'escenari, la seva veu potent i els seus moviments una mica amanerats el seu segell inconfusible. A Las Vegas va patir el seu primer gran problema de salut amb una fatiga mental que el va obligar a parar. Tot i això, aquest no ha estat l'únic contratemps sofert en tots aquests anys de carrera.
Raphael revela quin va ser un dels pitjors moments de la seva vida
El cantant va estar un temps retirat l'abril del 2003, i és que es va veure obligat a sotmetre's a un trasplantament de fetge. «En aquell moment la meva vida se n'anava, a més, per una baralla que vaig anar augmentant sense adonar-me'n i tot per dormir, per dormir, per descansar... Es va formar una pilota que em va poder costar la vida», explicava l'artista.
El cantant, més sincer que mai, ha reconegut el dur tràngol pel qual va passar: «Allà va començar la meva segona vida. Dormia molt malament i bevia a la nit ampolletes petites dels minibars dels hotels per dormir millor, sense adonar-me que m'estava podrint un òrgan imprescindible. Des que em van trasplantar vaig poder dormir com una rata», declara l'andalús.
Raphael sempre ha comptat amb el suport de la seva dona, Natalia Figueroa, aristòcrata i periodista, amb qui va consolidar una relació per la qual ningú no apostava. És pare de tres fills, Jacobo, Manuel i Natalia i avi de vuit nets. Una família a qui adora per sobre de tot i de la qual no se'n pot sentir més orgullós.
El cantant avisa: «El millor encara ha d'arribar». Avui fa 80 anys, properament 60 com a cantant i ho celebrarà davant del seu públic. Al mes de juliol comença una gira en què oferirà 17 concerts que li portaran, per exemple, a Madrid, Barcelona, València, Sevilla, Saragossa, Pamplona i Marbella.