Sempre hem sabut que Chabelita va ser adoptada per Isabel Pantoja al Perú. No obstant això, el 2015 vam saber més coses sobre aquesta història, ja que la mare biològica de la jove, Roxana Luque, va aparèixer a escena. Va donar el seu testimoni en una revista del cor i va dir que volia tenir relació amb la seva filla.
Els anys han passat i havíem perdut la pista a aquesta dona, però ara ha reaparegut. Ho ha fet per a explicar com ha canviat la seva vida i per a confirmar que segueix volent tenir contacte amb la jove.
Roxana Luque parla d'Isa Pantoja
Isa està passant un moment molt complicat a causa del distanciament que la separa del seu germà, Kiko Rivera, i de la seva mare. I ara, per si no n'hi hagués prou, ha vist com la dona que li va donar la vida ha tornat a aparèixer públicament. En concret, ho ha fet al canal de YouTube 'Juancavlog'.
En aquesta entrevista, Roxana ha parlat de la seva filla, a qui va haver de donar en adopció perquè no la podia mantenir I el primer que ha dit és que el que més anhela a la vida és tenir relació amb ella: «És el que més vull. Tant de bo Déu faci que ella m'escolti».
Fins i tot ha reconegut no es treu del cap el fet que algun dia es pugui trobar amb Isa: «Hi penso cada dia, i tant de bo Déu m'escolti. És el que puc dir, no puc dir res més».
Així mateix, tot i que no ha avançat en aquest sentit, ha recalcat: «No perdo l'esperança. Potser cal una mica més de temps. Ja no depèn de mi, depèn de Déu i especialment d'una persona».
En aquest punt, ha volgut desmentir els rumors que indiquen que la primera entrevista que va concedir a una revista va ser per interès econòmic. «Òbviament, no va ser per diners, perquè en aquest cas no hagués esperat tant de temps. No hauria esperat a que la Isa complís els divuit anys», ha dit.
Roxana Luque, la mare biològica d'Isa Pantoja, explica el passat, el present i el futur
La peruana també ha parlat de la seva vida, que no ha sigut gens fàcil. «Durant la infància, vivia amb els meus pares, però en una situació molt precària. Érem sis germans. La meva mare era mestressa de casa i el meu pare, peó d'obra. Tenia un sou molt baix, i no ens podia donar totes les comoditats», ha assegurat.
De la mateixa manera, ha reconegut: «Vaig deixar d'estudiar als tretze anys perquè havia de treballar per a ajudar la meva mare i els meus germans. Als catorze, me'n vaig anar a Lima per a ajudar la meva tieta, que tenia una botiga de roba. Després em vaig independitzar i vaig començar a treballar de mainadera».
Des de llavors fins ara, 'ha plogut molt'. Tant és així, que ara té unes pretensions vitals sòlides: «Una és acabar l'escola, perquè no ho vaig poder fer, i per això he reprès la secundària. Vull estudiar el que sempre m'ha agradat: infermeria».
«Si no ho vaig fer abans, és perquè no podia, perquè econòmicament no podia. Però ara la meva situació és millor, perquè he treballat molt i em puc pagar els estudis. Mai no és tard per a fer realitat el meu somni, que és ser infermera».
Però aquí no s'acaba tot. «El 2026, m'agradaria postular per al Congrés. Ho faria per a representar el Perú, el meu poble, tanta gent que, com jo, no té l'oportunitat d'estudiar i viu en una situació molt precària. Parlaria per ells i, d'alguna manera, els ajudaria perquè puguin sortir de la situació en què estan».