Aquest dimarts es compleix el 40è aniversari de l'intent de cop d'estat del 23 de febrer de l'any 1981, un dia que va ser clau per a la societat espanyola i que avui dia se segueix recordant pel paper rellevant que va tenir el llavors rei Joan Carles per aturar-lo i seguir amb la democràcia de la qual gaudim actualment. No obstant això, en els últims temps, la imatge de la Corona s'ha vist debilitada per culpa dels excessos del rei emèrit, que segueix retirat a Abu Dhabi després de les investigacions que es van obrir aquest últim any 2020 contra ell per delictes fiscals.
[predef]catalunya-diari-625[/predef]
Precisament, l'aparició de les informacions sobre les investigacions judicials obertes a Suïssa sobre les presumptes irregularitats comeses pel Rei emèrit, van propiciar que al juliol ERC presentés una proposició no de llei per revocar la inviolabilitat del cap de l'Estat i retirar l'aforament a Joan Carles i altres membres de la reialesa espanyola, una cosa que just es debatrà demà, en ple aniversari pel cop fallit.
La inviolabilitat del rei, a debat
Amb aquesta iniciativa es pretén treure la inviolabilitat del rei, en aquest cas del rei Felip VI, gràcies a la qual el cap de l'Estat no pot ser jutjat, ja que actualment l'article 56 de la Constitució estableix que «La persona del Rei és inviolable i no està subjecta a responsabilitat», fet que farà que el rei emèrit no pugui ser jutjat per delicte fiscal, ja que aquests actes van tenir lloc mentre ell encara era rei d'Espanya.
La iniciativa presentada per Esquerra republicana vol apel·lar al principi democràtic i d'igualtat per«impulsar totes aquelles modificacions reglamentàries de l'ordenament jurídic a fi i efecte que totes les persones siguin efectivament iguals davant la llei i, en conseqüència, hagin de respondre davant l'administració de justícia en les mateixes condicions».
El partit republicà també vol eliminar del tot«les prerrogatives d'inviolabilitat i irresponsabilitat que puguin emparar comportaments delictius o irregulars de la persona del cap de l'estat, la Casa Reial i qualsevol membre de la Corona». A més, aquesta proposició no de llei també busca derogar la reforma que es va aprovar en 2014 per estendre l'aforament de què gaudia Joan Carles, al seu fill Felip VI, la Reina Sofia, la Reina Letícia i la Princesa Elionor. Per tot això, demà serà un dia clau per al futur de la monarquia i en concret del rei Felip VI, que podria perdre la seva condició d'inviolable.
Quina és la postura del Govern respecte a aquest tema?
El Govern de coalició haurà de mostrar un cop més les seves fortaleses o debilitats respecte a un tema tan punxegut i que genera tanta polèmica com és la monarquia. Podem, en tractar-se d'un partit republicà, ja s'ha mostrat moltes vegades en contra d'aquesta institució, afirmant que vol abolir-la, i per això està clar que qualsevol acció encaminada a treure-li poder la recolzarà.
En canvi, no està clara la postura que adoptarà el PSOE, que sempre dona una de freda i una de calenta en qüestions monàrquiques. Fa uns mesos, el Congrés va vetar gràcies als vots dePP, VOX iPSOEprecisament, la creació d'una comissió d'investigació sobre l'ús de targetes 'black' per part del rei emèrit, que havien impulsat diversos partits, entre ells Podem, la CUP i ERC.
No obstant això,Pedro Sáncheztambé va declarar en una entrevista a 'Infolibre' que està a favor «d'una reforma de la Constitució per revisar els aforaments dels càrrecs públics perquè estiguin circumscrits a la seva activitat parlamentària i no a una altra. Per tant, crec que si això ho defenso per a qualsevol càrrec públic, lògicament també per al cap de l'Estat».