La setmana passada es va celebrar la ronda de contactes entre el rei Felip i els representants dels diferents partits abans que tingui lloc la investidura de Pedro Sánchez com a president del govern espanyol. La portaveu de JxCat, Laura Borràs, va assistir a la cita però per dir que «els catalans no tenim rei».
Les declaracions de Borràs han generat polèmica entre aquells que estan a favor de la monarquia i entre ells, ha destacat la defensa que un historiador català va fer al programa 'Converses' de Cope Catalunya i Andorra segons recull 'EnBlau'.
«La monarquia i l'estat són més forts del que es pensaven»
El doctor en història, professor a l'École des Hautes Études en Sciences Sociales de París i autor de l'assaig 'La monarquia del Segle XXI', Jordi Canal, ha declarat que «l'independentisme creu que si critica al Rei, critica a Espanya, i en això encerta». No obstant això, assegura que ara l'independentisme s'ha adonat que «tant la monarquia com l'estat espanyol són més forts del que es pensava».
En aquesta línia, Canal ha defensat les paraules que el rei Felip va fer després de l'1-O tot assenyalant que els independentistes «van cometre un error pensant que són molt dèbils perquè no contestaven, però van descobrir que no era així l'1 d'octubre i ho segueixen descobrint amb el judici».
«Parla català millor que alguns independentistes»
Les declaracions del doctor en història però van més enllà i defensa també el paper que ha fet el rei Felip durant els seus cinc anys de regnat on «no ha comès grans errors». A més, ha volgut destacar el seu discurs del 3 d'octubre on es va poder veure, a parer seu, «un rei que sent» i ha afegit que es tracta d'un discurs on hi ha «decepció cap a una part de la societat catalana per la qual ell s'havia implicat molt»
«Parla molt bé en català, millor que alguns independentistes. Un esforç fet pel rei que es transforma en decepció, com vam veure al seu discurs del 3 d'octubre». D'altra banda, Canals explica que segons allò què passi al judici del procés les coses «poden anar a pitjor» i per això creu que s'hauria d'actuar «sobre l'escola, els mitjans de comunicació i el funcionariat» tot i que assegura no apostar per un «155 perpetu».