Rocío Carrasco no aconsegueix treure's del cap un episodi de la seva vida que va marcar-la per sempre. En alguna ocasió, ha assegurat que en el passat va intentar treure's la vida. De fet, no va tenir inconvenient a confessar-ho a la televisió.
Tanmateix, avui dia, es pot dir que aquesta etapa ja l'havia enterrada. Però una persona propera s'hauria encarregat de rescatar-la, i possiblement no li farà gens de gràcia.
Rocío Carrasco va comptar amb molts defensors mentre va exposar el seu calvari al costat d'Antonio David. I un d'aquests va ser Ana Bernal-Triviño. La periodista era pràcticament una desconeguda per als seguidors, però en molt poc temps va aconseguir fer-se popular.
La directora del documental s'hi va posar en contacte a partir de la segona entrega. La periodista assegura en una entrevista a ABC que «tenia tots els prejudicis que tenia la societat» sobre Rociíto. Tot i això, quan «la vaig sentir, vaig tenir clar que el seu comportament era el d'una situació de violència de gènere».
Admet que en les seves primeres intervencions estava força nerviosa. Però tenia clar que els mitjans de comunicació han de tenir un paper fonamental en aquest sentit. «Poden salvar moltes dones, en aquesta funció mirall que poden complir», va apuntar.
Recrimina l'actitud de rebuig que va patir moltes feministes. Al tercer programa «moltes ens van fallar, però quan van veure que funcionaven tothom es volia apuntar». Explica que «em vaig tirar a la piscina, el que no vaig pensar mai és que em quedaria fins al final».
El que en realitat li va permetre guanyar en confiança va ser «poder treballar amb una companya feminista». I tot això a «un plató on tothom em mirava malament».
Rocío Carrasco es va presentar al seu dia com un referent per a moltes dones que havien suportat una situació similar a la seva. Per aquest motiu, la periodista creu que en la causa judicial sí que va poder resultar determinant que es tractés d'un personatge conegut.
«Hi ha centenars de dones anònimes que estan batallant davant la justícia i els arxiven els casos amb sentències masclistes», esgrimeix. Tot i això, creu que en el seu cas, «ser famosa l'ha perjudicat. La justícia és neutra, però interpretativa i cadascú va amb el seu bagatge, la seva ideologia, els seus prejudicis».
Alhora, entén que per «molt imparcial que es vulgui ser, hi ha frases que quan les analitzes, t'adones que hi ha algun judici de valor». Així doncs, critica amb duresa un sector de la premsa que no va veure amb bons ulls que la dona de Fidel Albiac oferís la seva versió.
Davant d'això, assenyala que «això és molt dur, però a més d'un li hauria agradat que Rocío s'hagués mort quan va intentar suïcidar-se». Segons la seva opinió, «a molts els hauria vingut genial, però va viure i ha parlat, i això fa mal».
Defensa que ella no ha ajudat Rociíto ni tampoc li ha solucionat la vida. «La que ha fet el procés de recuperació és ella», aclareix.
Rocío Carrasco comprova l'alt preu que va pagar
Rocío Carrasco ha estat molt agraïda amb totes aquelles persones que van donar suport a la seva versió i la van defensar a la televisió. I és que algunes d'aquestes van arribar a pagar un preu alt per donar la cara per ella. Per exemple, Carlota Corredera va acabar apartada de Sálvame.
Bernal-Triviño creu que també li ha passat factura tanta implicació. Això sí, adverteix que ho tornaria a fer si amb això aconsegueix ajudar moltes dones. Concretament, parla de seqüeles des d'un punt de vista físic, psicològic i fins i tot de salut.
Explica que actualment encara «continuen insultant-me a les xarxes socials. I com em diuen alguns, volen violar-me, cremar-me i trossejar-me a la porta de la universitat».
Per part seva, Rocío Carrasco intenta deixar enrere els mals moments. Ara se la veu molt més feliç i amb ganes de seguir vinculada a la televisió.
NOVETAT WHATSAPP: Fes clic aquí per llegir GRATIS les notícies més destacades de Catalunya al WhatsApp