Sol Villanueva ha trencat el silenci sobre la greu malaltia contra la qual fa temps que lluita. La vida de la periodista feia un gir dràstic després de ser diagnosticada amb la síndrome de Guillain-Barré, un trastorn neurològic poc freqüent, en què el sistema immune ataca una part del sistema nerviós.
La malaltia sorprenia Villanueva el febrer del 2020, gairebé alhora que la pandèmia. I és que, com recorda ella mateixa, «vaig arribar a l'hospital de Toledo en un avió medicalitzat, just el dia del meu aniversari».
Des de llavors, la batalla que ha lliurat ha estat constant. «Tenia moltes al·lucinacions, però també moments de lucidesa», explica.
«Era conscient que alguna cosa greu m'estava passant, que es deia Guillain-Barré. No podia moure cap part del meu cos, excepte el dit gros del meu peu dret, i lleument», assegura en una de les primeres entrevistes que concedeix des de molt de temps.
«Vaig estar a l'UVI 15 dies. Després em van treure els respiradors i em van pujar a planta. Al cap de poc, es va decretar l'estat d'alarma per la Covid. Era tot estrany», afegeix. I justament per culpa de la Covid, la periodista es veia completament sola i aïllada del món exterior.
«Ens van tancar les portes de l'habitació i jo em vaig quedar asseguda en una cadira de rodes, sola, no parlava, no tenia manera de comunicar-me gairebé», narra sobre aquells duríssims moments.
Per sort, Villanueva va poder comptar amb l'ajuda de grans professionals als quals sempre estarà agraïda. «Els zeladors m'han fet molta companyia i m'han donat molt d'afecte. Un dia, un zelador em va dir: 'Sol, et ve de gust que anem a fer una passejada allà fora?'», explica emocionada.
«Li vaig dir que sí, és clar. Em va treure amb cadira de rodes fins al final de la galeria i vaig veure Toledo», recorda sobre aquell dia tan especial.
Gràcies a aquest gest, la periodista va començar a ser conscient d'on era i per què. «Aquell moment va tenir un significat important: va ser la primera vegada que vaig ser conscient realment d'on era», revela.
«Una cosa es va despertar en mi i vaig començar a sentir-me segura: pel tracte del personal, perquè entenia on era, i em resultava més fàcil comprendre el meu entorn», sosté.
Sol Villanueva parla sobre la seva dura malaltia
Just per això, l'hospital no només es convertia en el lloc on la van ajudar a recuperar-se, sinó també en el símbol de la seva nova vida.
«L'Hospital Nacional de Paraplègics, qui m'ho diria, s'ha convertit en un lloc clau de la meva vida i de la meva memòria», remarca amb orgull.
Però, sobretot, Sol vol deixar clar que hi ha un abans i un després del Guillain-Barré. Una nova vida de què ara gaudeix i vol enviar un profund missatge a tots aquells que viuen una situació tan delicada com la seva.
«No només he refet la meva vida aquí, pràcticament he renascut. Soc la mateixa persona, però algunes coses, alguns pensaments, han canviat en aquest temps», assegura.
«Des que vaig arribar a aquest hospital, em vaig sentir segura i fora de perill. A molts d'aquests professionals els considero amics», un motiu pel qual ha decidit dedicar-los el nou llibre.
Tot i que, sens dubte, el més difícil per a ella ha estat acceptar el seu nou físic. «Sembla que la teva consciència va per una banda i el teu cos per l'altra".
A més, ha assenyalat que «és important la parla, perquè no tens manera de comunicar-te. És molt difícil demanar alguna cosa, per exemple. El meu marit era l'únic que m'entenia. A banda de la falta de mobilitat física, la falta de la parla encara és pitjor. Tens preguntes i no les pots fer», es lamenta.
Però això també ha servit a la periodista per adonar-se del tipus de persones que té al costat. «Saps com reaccionen els teus amics i la teva família quan et trobes en una situació com la que vaig passar. Et diu molt de les persones».
NOVETAT WHATSAPP: Fes clic aquí per llegir GRATIS les notícies més destacades de Catalunya al WhatsApp