La mort sobtada d'un periodista de Telecinco ha deixat desolats a tots els seus companys de la cadena. Així, han sigut desenes els missatges de condol i comiat que han arribat a la seva família i amics.
Ángel Rafael Cerdeño, un home de 38 anys, ha mort després de diversos dies trobant-se malament i amb un desmai. Era corresponsal a Veneçuela, i allà va acudir a diversos hospitals de la zona, però cap el va ajudar.
[predef]catalunya-diari-625[/predef]
Finalment, i per desgràcia, Ángel va acabar morint després de no haver rebut cap diagnòstic ni amb prou feines cura. Davant el succeït, han sigut desenes les persones que s'han fet ressò de la seva mort i han enviat paraules afectuoses als seus coneguts.
Encara que ha estat una notícia que ha commocionat el món periodístic, hi ha hagut una persona concreta que ha escrit un text punyent sobre els fets. Aquesta és Esther Yáñez, una companya de professió que havia estat molt a prop del periodista.
El seu text comença: «Quan vaig decidir deixar Veneçuela després de quatre anys[...]va ser pensar en el meu substitut o substituta». «Julio, el meu germà, la meva càmera, que es quedava i havia de continuar treballant en la corresponsalia amb la nova incorporació, em va parlar d'Ángel Rafael Cedeño», segueix relatant la periodista.
«Ángel era un home increïble, en tots els sentits, i expert en explicar la realitat del seu país. Ho feia com ningú perquè la patia com qualsevol», afirma en la seva carta Esther.
El periodista no va aconseguir un diagnòstic per poder ser tractat
I sembla que sí, Ángel va patir la realitat de Veneçuela fins a l'últim moment. La seva mort, en realitat, va tenir a veure amb la situació del país i, en concret, dels seus hospitals.
«Veneçuela el va matar», ha deixat escrit contundent la seva companya. Així doncs, a través del seu text, deixa clar que malgrat haver demanat ajuda en diverses ocasions, els metges no el van atendre com necessitava.
«A Ángel no li passava res, aparentment. Un dijous va començar a sentir-se malament i de sobte es va desmaiar. Es va embarcar en el periple habitual de cercar un hospital que li atengués a Caracas», explica.
«No va tenir sort amb els dos primers, on li van dir que ni tan sols hi havia metges. Als hospitals públics de Veneçuela hi ha poca cosa», segueix explicant, aprofitant per denunciar la situació mèdica actual que es viu al territori.
«Quan va aconseguir que l'atenguessin, li van dir que no sabien què li passava i el van enviar a casa». Segons sembla, en aquests hospitals li van donar diferents suposades solucions que de poc li van servir.
«Que si repòs, que si amoxicil·lina (que és dels pocs medicaments que encara es troben amb seguretat a les farmàcies), que si en uns dies li farien alguna prova per esbrinar l'origen de la seva malaltia», continua relatant.
«Però no va arribar a les proves. Veneçuela el va matar», acaba el seu relat contundent. A més a més, segons es desprèn de les paraules d'aquesta periodista, els últims dies d'Ángel no van ser gens fàcils.
Ella mateixa redacta en el seu text unes paraules que el periodista va dir pocs dies abans de perdre la vida: «No podia respirar, vaig pensar que moriria. I així va tocar recórrer altres hospitals fins a arribar al Clínic Universitari on van atendre les meves puntades de peu i en condicions infrahumanes».
«Veneçuela és enfrontar-te a un sistema de salut col·lapsat. Una cosa és que ho diguem en un reportatge, i una altra que ho visquem en carn pròpia», havia assegurat també l'home.
«Dilluns va ser l'última vegada que vam parlar. Li vaig preguntar com estava, què necessitava. Em va enviar un missatge d'àudio perquè no tenia força per escriure, em va dir», segueix explicant la periodista en el seu text.
«Quan el vaig escoltar, se'm van posar els pèls de punta perquè alguna cosa estranya passava. Només em deia: 'Esther, m'estic sentint molt malament'. Una hora després em van comunicar la seva mort», conclou la seva carta.