L'estrena d'Hasta el fin del mundo, la nova aposta d'aventures de Televisión Española, ha mostrat una faceta molt diferent de Rocío Carrasco. La filla de Rocío Jurado participa juntament amb la seva amiga Anabel Dueñas en aquest format que barreja emoció, esforç i convivència lluny de la rutina. En plena gravació, va sorprendre amb una confessió que ha deixat sense paraules a molts, sobretot als seus fills, en admetre que vol estar fora d'Espanya per no ser reconeguda.
Durant un dels primers reptes del concurs, ambientat a l'exòtica Costa Rica, Rocío va protagonitzar un moment molt sincer mentre intentava aconseguir bitllets d'autobús més barats. Enmig de la conversa, va recordar la seva mare amb afecte i una certa nostàlgia, evocant el seu caràcter fort i optimista. Tanmateix, el que més va cridar l'atenció va ser la seva frase: “Tinc ganes de pujar a un autobús en què ningú em conegui.”, un comentari que diu molt més del que sembla.

El format del programa obliga les sis parelles concursants a recórrer milers de quilòmetres sense mòbils ni tecnologia moderna, depenent només de la seva intuïció. Per a Rocío, aquesta aventura representa un desafiament personal, però també una oportunitat de desconnectar de la pressió mediàtica que ha viscut durant anys. El seu desig de passar desapercebuda reflecteix una necessitat de calma, de silenci i d'una certa llibertat emocional.
La confessió de Rocío Carrasco
Aquesta frase, tan senzilla, reflecteix el pes d'una vida marcada per la fama i l'exposició pública. Des de petita ha estat observada, jutjada i assenyalada per ser filla de Rocío Jurado i Pedro Carrasco. Ara, després d'anys de polèmiques familiars i mediàtiques, sembla buscar un respir, una vida més tranquil·la i sense tant de focus a sobre.
Les seves paraules també tenen una lectura inevitable relacionada amb els seus fills, Rocío i David Flores. Des que es va distanciar d'ells, cada comentari seu a televisió s'interpreta com una indirecta sobre la seva vida familiar. En dir que vol pujar a un autobús on ningú la reconegui, molts hi han vist un desig de començar de zero, sense judicis ni mirades alienes, lluny del soroll que l'ha envoltada tant de temps.

Al llarg del programa, Rocío ha mostrat una actitud propera, forta i molt disposada a gaudir de l'experiència. La seva connexió amb Anabel Dueñas, la seva companya i amiga, aporta moments divertits i de complicitat que alleugen el to més emocional de la seva història. En plena natura i amb pocs recursos, Carrasco sembla haver trobat el lloc ideal per mostrar-se sense filtres ni màscares.
La seva confessió, lluny de ser un simple comentari, revela un sentiment profund. Rocío Carrasco vol viure sense el pes del passat, sense haver de justificar-se davant de ningú. A Hasta el fin del mundo busca alguna cosa més que un repte: busca serenitat, independència i la possibilitat de retrobar-se amb ella mateixa, lluny de la mirada constant del públic.

