La mort del Papa Francisco marca un abans i un després en la història recent de l'Església Catòlica. El Pontífex argentí va morir aquest dilluns 21 d'abril a causa d'un ictus cerebral. Va ocórrer just un dia després d'haver saludat per última vegada els fidels a la plaça de Sant Pere.
La seva mort va ser sobtada, però serena, i va arribar just després del Diumenge de Pasqua. La seva última aparició pública va ser en aquest mateix context. Diumenge al matí, durant la benedicció ‘Urbi et Orbi’, es va mostrar dèbil, però ningú no esperava que aquell seria el seu comiat definitiu.
Aquestes van ser les últimes paraules del Papa Francisco al seu metge
Diumenge, durant el matí de Pasqua, el Papa Francisco va tornar a asomar-se al món. Ho va fer des de la Llotja de les Benediccions, complint amb el tradicional Urbi et Orbi. Encara que la seva fragilitat era visible, ningú no imaginava que aquell gest seria el seu comiat.
Després de la benedicció, va sorprendre amb un últim recorregut per la plaça de Sant Pere. Ho va fer en el papamòbil, amb el suport i l'alè del seu inseparable assistent sanitari, Massimiliano Strappetti. Va ser un acte espontani, ple de significat, que va tancar inesperadament una etapa històrica.
“Gràcies per haver-me portat de nou a la Plaça”, aquestes van ser, segons fonts properes a l'entorn papal, les últimes paraules del Pontífex dirigides a Strappetti. L'infermer ha estat una figura essencial en la vida de Francisco, sobretot en els moments més delicats. Va ser qui, anys enrere, li va recomanar l'operació de còlon que li va salvar la vida.
Des de llavors, Strappetti no es va separar d'ell. Va estar al seu costat dia i nit durant els ingressos al Policlínic Gemelli. També el va acompanyar durant la convalescència a la Casa Santa Marta.
El dissabte anterior a la seva mort, tots dos van visitar la Basílica de Sant Pere. Volien repassar el recorregut que farien l'endemà. “Creus que podré fer-ho?”, va preguntar el Papa Francisco, una mica insegur.
Strappetti el va animar. Aquesta confiança mútua va fer possible l'últim gest del Papa Francisco cap al seu poble: pujar al papamòbil i recórrer la plaça. Durant aquell breu trajecte, va tornar a acostar-se a la gent i va ser un comiat discret, espontani i profundament humà.
Aquesta necessitat de proximitat va definir el seu pontificat. El Papa Francisco va triar el contacte directe com a forma de governar. També com a manera d'evangelitzar i d'alleujar el sofriment, i les seves últimes paraules reflecteixen aquest esperit.
Les últimes hores de vida del Papa Francisco van ser serenes i sense estridències
Després d'aquella jornada tan especial, el Papa Francisco va descansar. Va passar la tarda en calma i va gaudir d'un sopar tranquil. Ningú no podia preveure el que passaria hores després.
Al voltant de les 5:30 de la matinada, Francisco va començar a sentir-se malament. Els qui estaven a càrrec seu van actuar ràpidament, però no va ser suficient. Poc després, va entrar en coma, sense dolor i en total serenitat, segons van relatar les persones presents.
Des del llit del seu apartament, al segon pis de la Casa Santa Marta, el Papa va fer un últim gest amb la mà a Strappetti, que romania al seu costat. Va ser un comiat silenciós, sense grans discursos ni gestos ampul·losos, com corresponia a l'estil reservat del Pontífex. Aquell que, des de la seva elecció el 13 de març de 2013, havia promès caminar “junts” amb el seu poble.
El Papa Francisco serà enterrat a la Basílica de Santa María de Roma, complint així el seu desig d'un funeral sobri i sense ostentació. Mentrestant, s'obre el conclave que decidirà el futur immediat de l'Església Catòlica. El món acomiada un Papa que, fins i tot en els seus últims moments, va pensar més en els altres que en si mateix.