El passat 7 de juny, Emmanuel Macron va iniciar una visita històrica a Mònaco. Acompanyat de la seva esposa Brigitte, el president francès va ser rebut amb honors al palau principes.
L'escena semblava perfecta: Alberto II, la princesa Charlène i els seus fills van mostrar una imatge d'harmonia i respecte. Es van imposar al mandatari les insígnies de la Gran Creu de l'Orde de Sant Carles, símbol d'una relació bilateral sòlida i fluida.
Just abans d'aquesta visita, es va anunciar el nomenament del nou Ministre d'État de Mònaco. Des de 1918, el sobirà del Principat ha de triar un alt funcionari francès per a aquest càrrec clau.
En aquesta ocasió, Alberto II va triar Philippe Mettoux, magistrat i exdirector jurídic de la Sncf. La seva elecció va estar motivada per la seva experiència i la seva capacitat per assumir el lideratge polític del petit Estat mediterrani.
La inesperada pressió de Macron
Tanmateix, l'escenari idíl·lic va començar a canviar després de la partida de Macron. Tot i que va estar 48 hores com a hoste d'Alberto II, mai va expressar en persona el seu desacord amb l'elecció de Mettoux.
La sorpresa va arribar un cop a París, on Macron va pressionar perquè el príncep reconsiderés la designació. El president francès no estava d'acord amb la decisió presa per Alberto II i així li ho va fer saber. Aquesta postura va generar desconcert i tensió diplomàtica entre ambdós.
Per la seva banda, Mettoux ja havia celebrat públicament el seu nou càrrec a través de les seves xarxes socials. A LinkedIn, va ressaltar la seva profunda admiració pel “model monegasc” i va confirmar oficialment que s'incorporaria el 4 de juliol. Aquestes declaracions van mostrar el seu entusiasme pel lloc que havia d'ocupar.
Tanmateix, ignorant els advertiments rebuts des de França, Mettoux va anar encara més enllà i va amenaçar d'exigir una indemnització en cas que se li retirés el nomenament. Aquesta actitud va fer que la situació es compliqués considerablement per a Alberto II, atrapat entre les pressions franceses i la postura inflexible del magistrat.
La intervenció de l'Elisi i la solució
El tractat signat entre França i Mònaco el 2005 establia clarament la protecció francesa sobre la sobirania monegasca. Tanmateix, també obliga el Principat a alinear les seves accions amb els interessos francesos en temes polítics, econòmics i de defensa. Davant la pressió de Macron, Alberto II es va veure obligat a cedir.
El 27 de juny, Mettoux va anunciar la seva renúncia a LinkedIn. Tanmateix, no va amagar el seu malestar i va fer referència a “forces negatives” que intentaven mantenir velles pràctiques. Les seves paraules van deixar clar que el conflicte va ser més profund que un simple canvi de nom.
Finalment, Macron va proposar Christophe Mirmand, exsecretari general del Ministeri de l'Interior francès i antic prefecte de la zona limítrofa a Mònaco. El president francès va aconseguir imposar el seu candidat, en un clar recordatori al príncep sobre la influència de París.
Un pols que va deixar lliçons
Aquesta crisi arriba poc després d'un episodi similar que també va causar tensió entre Mònaco i França. El 2024, Alberto II va triar Didier Guillaume per al lloc de Ministre d'État, tot i l'oposició francesa. La sobtada mort de Guillaume va evitar que aquell pols amb Macron s'agreugés.
En aquesta nova ocasió, la pressió des de París va ser molt més contundent i definitiva. L'Elisi va mostrar el seu poder per influir en les decisions del Principat. Així, Alberto II va haver de cedir davant les exigències franceses.
L'episodi revela les complexes relacions entre Mònaco i França, on la independència monegasca ha d'equilibrar-se amb la influència de l'Elisi. La poca traça inicial i la indecisió del príncep van facilitar una intervenció diplomàtica poc habitual. Tanmateix, la història deixa clar que, en aquesta relació, la diplomàcia i la política francesa continuen marcant la pauta.