Enmig de l'expectació mundial per la successió del Papa Francesc, ja són diversos els noms que es colen entre els favorits. Després de dos fumates negres, les enquestes acoten cada vegada més sobre qui serà el pròxim Sant Pare. I entre aquests noms també apareixen alguns espanyols que podrien estar de sort, encara que no són els primers.
Un dels favorits és el cardenal Pietro Parolin, actual secretari d'Estat de la Santa Seu. No obstant això, encara que Parolin parteix amb avantatge, amb al voltant de 40 vots assegurats, el seu perfil genera tant suports com reserves dins del Col·legi Cardenalici. Amb 70 anys i una llarga trajectòria diplomàtica, Parolin va ser nomenat el 2013 pel mateix Francesc.
Quant als espanyols, es tracta de Cristóbal López i Ángel Fernández Artime. Els seus perfils, més pastorals i propers a la línia de Francesc, estan generant simpatia entre els cardenals que busquen continuïtat amb el pontificat sortint. Sens dubte, una notícia que ompliria de felicitat als milers de fidels d'Espanya.
El perfil d'un dels candidats al Vaticà
No obstant això, Parolin és un clar candidat, tenint en compte que, a més, ha estat el col·laborador més proper de Francesc. La seva experiència com a hàbil negociador i profund coneixedor del complex mapa polític mundial el col·loquen com una figura ideal per liderar l'Església. A més, és considerat un punt d'equilibri entre els sectors progressistes i conservadors del Vaticà, cosa que li atorga una imatge de moderació.
No obstant això, la principal objecció a la seva candidatura radica en la seva escassa experiència pastoral. A diferència del Papa Francesc, que va ser arquebisbe de Buenos Aires, Parolin mai no ha dirigit una parròquia ni una diòcesi. Per a alguns cardenals, aquesta mancança representa un contrast massa abrupte amb l'estil del pontífex sortint.
El moment simbòlic més comentat va tenir lloc al tancament de la missa Pro Elegint Pontífex, celebrada dimecres a la basílica de Sant Pere. En un gest carregat de significat, el degà del col·legi cardenalici, Giovanni Battista Re, es va acostar a Parolin. En aquell moment, el va abraçar i va pronunciar clarament pel micròfon la paraula Auguri, que en italià pot significar 'felicitats' o 'bona sort'.
Dos fumates negres del conclave
Al Vaticà, on cada gest és interpretat amb lupa, molts ho van llegir com un senyal de suport tàcit a la seva candidatura. Malgrat el seu favoritisme inicial, l'elecció papal sol estar plena de girs inesperats. Si Parolin no aconsegueix consolidar un ampli consens en les primeres votacions, les seves opcions podrien diluir-se ràpidament.
En aquest escenari, altres candidats, inclosos dos cardenals espanyols que han guanyat notorietat en els últims anys, podrien prendre protagonisme i donar la sorpresa. Serà Parolin qui surti al balcó de Sant Pere o emergirà un papa inesperat? El conclave ha començat, i tot està encara per decidir-se.