Una inesperada mostra de rebel·liacontra el rei Carles IIIha sacsejat el panorama polític i ha deixat perplexe el príncep Guillem. El que va passar al Parlament australià ha reobert un debat latent i posa en dubte la lleialtat institucional cap a la monarquia britànica.
El que ha passat no és un fet aïllat, sinó un senyal d’alguna cosa més profunda que podria tenir conseqüències a nivell internacional. Les implicacions d’aquest gest encara estan per revelar-se, però ja han començat a generar tensions a la família reial i al Govern australià.
Austràlia: el diputat que dinamita la tradició
A Canberra, el diputat Bob Katter va sorprendre tothom en negar-se a jurar lleialtat al monarca durant l’obertura del nou Parlament. Elegit onze vegades consecutives a Queensland, va respondre amb un clar “No, juro lleialtat al poble australià”.
El gest, tot i que breu, ha causat un gran rebombori al país. No només per l’inesperat, sinó perquè se suma a altres episodis similars. Per exemple, el cas de la senadora indígena Lidia Thorpe, que ja s’havia negat a pronunciar un jurament tradicional el 2022.
Katter ja havia expressat anteriorment el seu malestar per haver de retre vassallatge a un monarca estranger. La seva negativa no va aturar la cerimònia, però el missatge va ser potent: la lleialtat, per a alguns, ja no és amb la Corona.
Una rebel·lió institucional que inquieta Guillem
La reacció del príncep Guillem no s’ha fet esperar. Com a futur rei, és plenament conscient del paper que els països de la Commonwealth exerceixen en la solidesa de la Corona. Aquest tipus d’actes, tot i que puntuals, afecten directament l’autoritat simbòlica que la seva família representa.
Fonts properes a l’hereu asseguren que està “molt atent” a com evoluciona el debat sobre la figura del monarca en països com Austràlia. Per a ell, cada acte d’insubmissió pública suposa una amenaça al seu futur regnat i al llegat que heretarà del seu pare.
A més, Guillem estaria pressionant perquè des del palau de Buckingham s’abordi la qüestió amb diplomàcia, però sense subestimar-ne la gravetat. La monarquia, com ell mateix ha dit en altres ocasions, necessita mantenir-se connectada amb el sentir dels pobles.
La monarquia en alerta davant el desafiament silenciós
El gest de rebuig a la lleialtat al rei Carles ha encès totes les alarmes al Palau de Buckingham. Més enllà de l’impacte immediat, preocupa que aquesta actitud pugui motivar moviments similars en altres països de la Commonwealth. A poc a poc, això podria anar minant l’autoritat de la Corona.
Els assessors de Carles III treballen en noves estratègies per apropar-se a les generacions més joves. Entenen que sense adaptar-se, la institució podria perdre importància i suport popular. Per això, es contempla reforçar el diàleg amb líders locals i promoure iniciatives que apropin la figura del monarca a les preocupacions socials actuals.
Alhora, l’entorn reial analitza amb cautela com mantenir l’equilibri entre la tradició i la modernitat, un repte que ara s’ha fet més evident. La institució sap que l’estabilitat futura dependrà en gran part de com respongui a aquests senyals de disconformitat dins de la Commonwealth.