Parlar de la Família Reial implica endinsar-se en un univers d’estricta discreció, especialment quan es tracta de la intimitat del Palau de la Zarzuela. Molt poques persones han tingut accés a aquesta quotidianitat i una d’elles va ser Ricardo Pérez, el primer xef de la Casa Reial en l’etapa del rei Joan Carles I.
Ricardo, que havia servit com a sergent, va acabar conquerint el monarca i tota la seva família gràcies a les seves receptes de cuina tradicional. Anys després de jubilar-se, va desvetllar en una reunió privada una curiositat que encara avui sorprèn: “A la taula de la Zarzuela es parla aquest idioma”.
Ricardo Pérez, el xef de la Família Reial, destapa el més desconegut
Ricardo Pérez va ser el primer cuiner en la història de la Zarzuela que va marcar un abans i un després als fogons reials. Amb una base humil i un domini dels plats de cullera, es va guanyar la confiança de don Joan Carles i de la reina Sofia. Els seus guisats tradicionals es van convertir en el segell de la cuina de palau, una gastronomia que combinava senzillesa amb autenticitat.
A diferència dels seus successors, que han mantingut la discreció absoluta sobre la vida al palau, ell es va permetre, després de la seva jubilació, compartir algun detall. Segons va publicar El Mundo, en una conversa privada va comentar: “A la taula de la Zarzuela es parla aquest idioma. L’idioma comú a la taula quotidiana era l’alemany”, deixant clar que es tenien molt en compte els orígens germànics de la sobirana.
Les seves paraules van revelar com l’ambient dels àpats familiars anava més enllà de l’etiqueta i els protocols. A la taula, es compartien costums personals i lingüístics que reflectien la diversitat cultural de la família. Aquesta dada curiosa va mostrar una faceta desconeguda del dia a dia dels monarques i va evidenciar la influència de l’actual reina emèrita en la dinàmica de la llar.
Els gustos culinaris de la Família Reial, segons Ricardo Pérez
A més del detall sobre l’idioma parlat a la taula, Ricardo Pérez va arribar a comentar altres preferències gastronòmiques dels reis emèrits. Segons va explicar, a la reina Sofia li preparava plats vegetarians, ja que mantenia una dieta molt més lleugera i saludable. En contrast, don Joan Carles era un apassionat dels plats de cullera, tot i que tampoc menyspreava la senzillesa d’un bon entrepà.
El cuiner extremeny va relatar igualment, durant una trobada culinària celebrada a Champagne, que un dels plats preferits de l’actual rei emèrit era el peix acompanyat de porros. Aquestes confidències, encara que menors, van permetre entreveure que l’alimentació a la Zarzuela no sempre estava marcada per la sofisticació, sinó per la cuina tradicional espanyola.
L’interessant d’aquestes revelacions és que desmunten la idea que la Família Reial ha viscut sempre envoltada únicament de banquets opulents. La quotidianitat de la Zarzuela, almenys durant el regnat de Joan Carles, semblava girar més entorn de guisats familiars, receptes de cullera i elaboracions senzilles. La funció de Pérez no era només alimentar els reis, sinó aportar-los un toc casolà i autèntic en el seu dia a dia.
El pas de Ricardo Pérez per la Zarzuela va marcar l’inici d’una llarga tradició de cuiners reials, en la qual posteriorment han ocupat el càrrec professionals com Carlos Galdámez i Antonio Paredes.
Tots ells, a diferència de Ricardo, han mantingut un silenci absolut sobre la vida a la cuina de palau. La confidencialitat és una norma escrita per a qui forma part del servei reial, fet que fa encara més cridaneres les confessions del primer xef.