Han passat més de dues dècades des que el cas Nóos sacsegés la Família Reial Espanyola. L'escàndol va col·locar Iñaki Urdangarin, aleshores gendre del rei Joan Carles I, al banc dels acusats, on va acabar condemnat per diversos delictes. El procés judicial es va convertir en un fet històric en asseure membres de la reialesa davant d'un tribunal.
La infanta Cristina, esposa d'Urdangarin, també es va veure afectada per les investigacions. Encara que va resultar absolta després d'anys d'exposició mediàtica, la seva imatge va quedar marcada. Avui dia, noves revelacions amenacen de reobrir ferides antigues i la tornen a col·locar al centre de la polèmica.
El pes de la causa judicial a la família
El cas Nóos va representar un abans i un després en la història recent de la monarquia espanyola. Iñaki Urdangarin va ser condemnat el 2018 a complir pena de presó per malversació, frau a l'Administració, prevaricació i delictes fiscals. Va passar gairebé tres anys a la presó de Brieva, fins a aconseguir la llibertat condicional.
Durant la instrucció, la infanta Cristina va ser cridada a declarar com a imputada, tot i que finalment va quedar absolta. Tot i així, la justícia li va imposar el pagament d'una multa econòmica, un gest simbòlic que va deixar en evidència la magnitud de l'escàndol. L'impacte va ser enorme, tant en la seva vida personal com en el seu paper dins de la Casa Reial.
La pressió mediàtica i social va portar la infanta i els seus fills a traslladar-se a l'estranger. Primer Washington i després Ginebra es van convertir en el seu refugi per intentar allunyar-se del focus mediàtic. Va ser una estratègia per protegir la seva família i mantenir una vida tan normal com fos possible.
El jutge Castro assenyala més amunt
En el seu llibre més recent, el jutge José Castro, responsable d'instruir el cas, ha tornat a recordar el que es va viure durant aquells anys. El magistrat no només apunta a Urdangarin, sinó que també assenyala directament Cristina i el seu pare, el rei Joan Carles I. Les seves afirmacions han aixecat noves onades de debat.
Castro assegura que, al seu parer, la infanta i l'aleshores monarca van ser artífexs de decisions que van derivar en la trama de Nóos. Considera que Urdangarin va assumir el paper de “passerell” dins d'una operació de més abast. Les seves paraules, recollides en el seu llibre, han reobert interpretacions d'aquell procés.
Aquestes declaracions tornen a posar sobre la taula com d'incòmode va resultar per a la Casa Reial aquell episodi. El 2015, el rei Felip VI va decidir retirar a la seva germana el títol de duquessa de Palma. Una decisió dolorosa que va marcar distància institucional amb l'escàndol, tot i que no va evitar que continuessin les ombres.
Un present marcat per noves revelacions
El relat del jutge Castro arriba en un moment delicat per a la monarquia. La infanta Cristina ha intentat mantenir un perfil baix a Ginebra, centrada en la seva feina i en la seva vida privada. Tanmateix, les paraules del magistrat la tornen a exposar a una situació que creia superada.
Els correus electrònics, les disputes entre jutge i fiscal i les converses sobre la seva imputació tornen a circular als mitjans. Cada nou detall aprofundeix en la ferida i recorda la fragilitat del blindatge institucional d'aquells anys. Per a Cristina, és un escenari que reviu moments difícils.