El nom de José Andrés està vinculat al gaudi gastronòmic i al compromís social. Al llarg de la seva carrera, el xef asturià ha demostrat que la cuina pot ser plaer i també una eina de solidaritat. La seva fundació World Central Kitchen ha alimentat milers de persones en situacions d'emergència.
Més enllà de la seva faceta professional, José Andrés manté un estil de vida marcat per l'equilibri. Defensor de la dieta mediterrània, ha experimentat amb diferents mètodes per cuidar la seva salut. Entre ells, en destaca un que no ha deixat indiferent a ningú.
Entre la passió per la menja i la cura personal
José Andrés és conegut pel seu caràcter gaudidor i la seva capacitat per transmetre entusiasme. Sempre ha defensat que la gastronomia és un espai per al goig i la creativitat. Tanmateix, també ha reconegut que en el passat va arribar a tenir problemes de sobrepès.
El xef assegura que el repte mai ha estat renunciar al menjar, sinó trobar l'equilibri entre plaer i disciplina. Les seves entrevistes reflecteixen aquesta dualitat: un home que gaudeix dels sabors, però també de la vida saludable. Aquesta combinació el converteix en referent als Estats Units i Espanya.
En les seves declaracions, no dubta a parlar de com l'alimentació influeix en el seu benestar. Reconeix que, tot i que gaudeix dels capricis culinaris, manté una línia d'hàbits saludables. Aquesta visió pràctica l'apropa al públic que cerca fórmules realistes d'autocura.
L'experiència d'un dejuni de 21 dies
En una conversa amb l'humorista Tom Segura, el cuiner va sorprendre amb una confessió. Va relatar que havia fet dejunis de 21 dies en diverses ocasions. No es tractava de dejuni intermitent, sinó d'un procés restrictiu amb tot just 300 calories diàries.
José Andrés va explicar que durant aquell temps només ingeria sopes lleugeres i algunes verdures. Segons les seves paraules, lluny de sentir-se dèbil, l'experiència li va aportar una energia desbordant. Fins i tot va confessar que en trencar el dejuni no tenia ganes de menjar de seguida.
“Realment el dia que trenques el dejuni no tens dolor ni cansament. Sents que els teus músculs són més forts que mai”, va explicar. El testimoni va sorprendre el seu interlocutor i va generar un gran debat entorn dels beneficis i riscos d'una pràctica tan exigent.
Una pràctica amb supervisió necessària
Tot i que José Andrés va parlar dels efectes positius d'aquests dejunis, va ser clar en un aspecte. Va assenyalar que es tracta d'un mètode que s'ha de fer sota supervisió professional. Va recalcar que no és una pràctica que es pugui imitar sense assessorament mèdic.
Els nutricionistes coincideixen que el dejuni prolongat pot tenir beneficis, però també riscos. La manca de nutrients essencials durant tant de temps pot afectar l'organisme. Per això, la recomanació és no seguir aquest tipus de rutines sense control.
José Andrés va concloure que cada cos respon de manera diferent i que és clau sentir els senyals de la salut. Per a ell, l'experiència va ser revitalitzant, però insisteix que l'important és la prevenció. El seu missatge se centra a mantenir un estil de vida saludable i conscient.