La mort del Papa Francisco ha sacsejat el món catòlic, que avui està de dol. Jorge Mario Bergoglio va morir aquest dilluns als 88 anys a causa d'un ictus, a la seva residència del Vaticà, la Casa Santa Marta. Amb la seva partida es tanca un capítol fonamental en la història recent de l'Església, marcat per una figura única que va trencar les regles des del primer dia.
Amb ell acaba un pontificat de més de dotze anys, carregat de gestos simbòlics i decisions que van obrir debats dins i fora del Vaticà. Entre moltes altres coses, ell serà recordat per ser el primer Papa llatinoamericà. El seu lideratge, sovint qüestionat pels sectors més conservadors, va impulsar una Església més propera a les perifèries socials i més oberta en el doctrinal.
Després de la mort del Papa Francisco, les mirades se centren en el conclave
Ara, el temps corre i l'atenció es trasllada a Roma, on es prepara un nou conclave. Els cardenals tenen un màxim de 15 dies per reunir-se a la Capella Sixtina, on s'iniciarà el procés d'elecció del pròxim pontífex. L'expectació creix mentre l'Església entra en una etapa de recolliment, anàlisi i decisions crucials per al seu futur.
Enmig d'aquest clima solemne, comencen a sorgir els noms de possibles successors. L'Església es prepara per a una elecció carregada de simbolisme, en la qual cada vot pot marcar el rumb espiritual de milions de fidels.
Entre els candidats, un destaca especialment: el cardenal Raymond Leo Burke. Nord-americà, amb una trajectòria marcada per la seva fermesa doctrinal i el seu enfrontament amb algunes de les reformes impulsades pel Papa Francisco, es perfila com un dels noms més esmentats. La seva figura genera especial interès entre els sectors més tradicionals del catolicisme.
Raymond Burke: una trajectòria marcada per la tradició
Burke va néixer a Wisconsin el 1948, el menor de sis germans. La seva formació eclesiàstica va començar al Seminari de la Santa Creu. Més tard va estudiar a la Universitat Catòlica d'Amèrica i va obtenir un doctorat en dret canònic a la Gregoriana de Roma.
Va ser nomenat bisbe pel papa Pau VI el 1975 i després es va convertir en arquebisbe de St. Louis. El 2008, Benet XVI el va designar com a Prefecte del Suprem Tribunal de la Signatura Apostòlica.
Dos anys després, va ser elevat al rang de cardenal. Des de llavors, la seva influència dins de l'Església ha estat significativa, especialment en temes doctrinals i judicials.
Burke representa la visió més tradicional de l'Església. S'ha manifestat en contra de l'enfocament progressista del Papa Francisco. Ha qüestionat obertament posicions sobre els drets LGBTQ, el divorci i el paper de la dona.
La seva oposició a l'exhortació Amoris Laetitia va ser notòria. Aquest text del Papa Francisco parla de l'amor en la família. I és que Raymond Burke el va considerar contradictori amb la tradició eclesiàstica.
A favor de l'“hermenèutica de la continuïtat”, Burke defensa reformes en línia amb el passat. Aquest enfocament va ser promogut per Benet XVI. Per a Burke, qualsevol canvi ha d'arrelar-se en la tradició.
Un suport polític amb nom i cognom: Donald Trump
Però la seva figura transcendeix el religiós. Als Estats Units, Raymond Burke ha rebut el suport de Donald Trump. L'expresident l'ha elogiat pels seus valors conservadors.
Trump veu en Burke una garantia d'identitat tradicional. Un aliat en la defensa del que anomena “valors cristians”. El seu suport ha tingut ressò en sectors catòlics d'Amèrica.
Raymond Burke també es mou amb soltesa en el món digital. Té presència activa a les xarxes socials. A Instagram comparteix reflexions en format de vídeo.
Aquesta visibilitat el converteix en un rostre reconeixible. No només a Roma, sinó a tot el món catòlic. Especialment entre els defensors d'un rumb més ortodox per a l'Església.
Amb la mort del Papa Francisco, Amèrica sembla tenir un candidat clar. Raymond Burke simbolitza un possible retorn a una Església més rígida. I compta amb un suport polític que podria influir més del que s'esperava.
El conclave decidirà en els pròxims dies. A la Capella Sixtina es juga el futur espiritual de més de mil milions de fidels. I potser, l'opció que sorgeixi porti accent nord-americà.