La pasta és un dels aliments més consumits a Espanya i a tot el món. Des d'un senzill plat d'espaguetis amb tomàquet fins a receptes més elaborades, la pasta és sinònim de rapidesa, sacietat i versatilitat a la cuina. A més, ha estat un pilar en la gastronomia de països com Itàlia i s'ha convertit en un imprescindible a les llars.
Dins de la gran varietat d'opcions disponibles a casa nostra, la pasta fresca farcida ha anat guanyant popularitat. Els ravioli o els tortellini han conquerit els supermercats amb farcits tan diversos com carn, formatge, bolets, marisc o verdures.
Tanmateix, l'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) ha posat la lupa sobre aquests productes. Ho ha fet en un recent estudi i ha revelat dades que poden fer que molts s'ho pensin dues vegades abans d'incloure'ls en la seva compra habitual.
Aquesta és la pitjor pasta del supermercat, segons l'OCU
L'OCU ha examinat fins a 110 referències de pasta fresca farcida disponibles als supermercats d'Espanya. Tot amb l'objectiu de determinar el seu valor nutricional. Encara que la seva aparença pot fer la sensació de ser un menjar equilibrat, la realitat és diferent.
L'estudi destaca que, perquè un producte pugui considerar-se pasta fresca farcida, el farcit ha de suposar almenys el 25% del pes total. Tanmateix, després d'analitzar les etiquetes, l'OCU ha identificat que la quantitat real dels ingredients principals en els farcits és molt inferior al que molts esperen.
Per a la seva anàlisi, l'organització ha diferenciat 7 tipus de farcit en funció de l'ingredient base: carn, embotit, peix, pesto, formatge, bolets i verdures. Malgrat aquesta classificació, l'informe conclou que una porció de pasta fresca farcida no aporta una quantitat significativa de proteïnes, làctics o verdures per considerar-se un menjar complet.
Un dels aspectes més sorprenents que revela l'OCU és la quantitat real dels ingredients principals en els farcits. En el cas de les pastes farcides de carn o peix, el farcit representa aproximadament el 49% del producte total.
Tanmateix, només la meitat d'aquesta quantitat és carn o peix. La resta està composta per pa ratllat, fècula de patata i altres ingredients de farcit.
En termes pràctics, això significa que, en una ració llesta per menjar, la quantitat de proteïna real és mínima. Una cosa similar passa amb la pasta farcida de verdures: el farcit suposa de mitjana un 52% del producte, però les verdures només representen un 15% d'aquesta quantitat. Dit d'una altra manera, un plat de pasta farcida d'espinacs o xampinyons amb prou feines aporta 50 grams de vegetals.
Després d'analitzar les etiquetes dels productes de diferents supermercats, l'OCU assenyala que totes les referències segueixen un esquema similar. La base del farcit està composta principalment per midons i pa ratllat, amb petites proporcions de l'ingredient principal anunciat en l'envàs. Això fa que, encara que existeixin diferències entre marques, la majoria d'aquests productes no puguin considerar-se una opció nutritiva.