El sushi és, sens dubte, el menjar oriental més popular del món. Els seus ingredients principals són un preparat d'arròs amanit de sal, sucre i vinagre d'arròs, a més de l'ingredient principal: peix o marisc.
Es tracta d'un plat versàtil, que s'adapta a cada paladar i que, fins i tot, permet prescindir de la seva característica alga nori. Indiferentment de la variant que optem, el sushi és un producte deliciós que aporta vitamines i minerals. Ara bé, el seu consum comporta certs perills que cal conèixer molt bé.
Els 3 perills desconeguts del sushi que cal conèixer
A continuació, et revelen els 3 principals perills del sushi que hauries de saber per no acabar a l'hospital:
1. La preparació i les mesures que es prenen
És evident que qualsevol plat requereix una preparació correcta si no volem posar en risc el nostre cos. El sushi, a més, requereix un grau de preparació més alt que moltes altres receptes. Per evitar riscos que posin en perill la nostra salut, cal preparar-lo amb les mesures higièniques necessàries.
L'Agència Catalana de Seguretat Alimentària (ACSA) va publicar un estudi on aconsellava com cuinar sushi. Algunes de les recomanacions són assegurar-se de la qualitat de les primeres matèries i el seu emmagatzematge segur.
A més, cal afegir la necessitat de fer servir estris de cuina que només toquin els productes destinats a cuinar sushi. Aquesta recomanació inclou les estoretes, que poden ser de bambú o plàstic.
El sushi només pot estar refrigerat 24 hores després de la seva preparació. Si el demanes per endur, has d'estar atent a aquest advertiment per evitar futurs problemes digestius.
2. La possibilitat de contraure l'anisakis
El peix, com la gran majoria d'aliments, pot contenir patògens molt perillosos. És per això que hem de ser curosos amb el producte que comprem o consumim. Hi ha una sèrie de requisits per a la preparació del peix cru, encara que el més important és una correcta congelació que elimini els paràsits.
Un dels que més risc comporta és el temut anisakis, que només podrem trobar al tub digestiu de peixos o cefalòpodes (calamars, sípies, pops...). Es pot considerar un perill per als nostres estómacs perquè el seu consum pot provocar alteracions greus i reaccions al·lèrgiques.
Els símptomes poden trigar a sorgir fins a dues setmanes després de la primera ingesta, per la qual cosa molts consumidors no associen aquests símptomes amb el sushi.
Alguns estudis demostren que a Espanya hi ha uns 8.000 casos d'infeccions per anisakis cada any. Afortunadament, és una xifra considerablement baixa tenint en compte la quantitat de vegades que es menja sushi a l'any.
La millor prevenció és una correcta congelació dels productes. La majoria de vegades, els infectats no necessiten intervencions mèdiques, ja que el nostre propi organisme s'encarrega d'expulsar per si mateix la presència dels paràsits.
3. El peix i el consum
Un altre risc important és la possible toxicitat que contenen els peixos i els mariscs. La forma més comuna d'intoxicació és la ciguatera, el quadre clínic de la qual compta amb més de 175 símptomes registrats. Si perceps molèsties gastrointestinals, hauries visitar un professional que pugui determinar si estàs experimentant un episodi d'intoxicació alimentària.
La creixent contaminació ambiental provoca que una gran suma de peixos puguin contenir concentracions de metalls com el plom, el cadmi o el mercuri. Es tracta d'elements que, quan s'acumulen, provoquen problemes al nostre organisme.
Encara que els riscos puguin causar preocupació entre els consumidors, hi ha una gran quantitat de controls que eviten la propagació de pràctiques culinàries que posin en perill el nostre cos.
El 1961, es va crear el titulat 'Codex Alimentarius', una col·lecció de normes relacionades amb els aliments que pretén apropar a les nostres taules aliments de qualitat. Aquesta col·lecció és avalada per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) i compta amb el suport d'una gran quantitat de països.