Normalment considerem que el cim de la piràmide de la mala alimentació està coronada per les pizzes i les hamburgueses, especialment si són distribuïdes per unes certes cadenes de menjar ràpid que ens venen fàcilment a la ment quan pensem en això. Ara bé, avui dia, caldria incorporar també el kebab a la punta de la piràmide.
L'augment de la popularitat del kebab
Tot i que sol haver-hi la creença que com que porta carn i amanida es converteix en un producte recomanable, la veritat és que aquest entrepà típic turc duplica en calories qualsevol hamburguesa, resultant ser una bomba de rellotgeria per al nostre organisme.
En els pròxims apartats intentarem explicar per què a vegades preferim menjar allò que sabem que pot ser perjudicial abans que triar formes més saludables d'alimentar-nos i quin motiu hi ha darrere de l'augment de la seva fama aquests últims anys. Seguidament, repassarem quins són els ingredients amb els quals es fan els kebabs i explicarem per quins motius és millor eliminar-los de la nostra dieta.
La societat fast food...
Tots estem més o menys familiaritzats amb les conseqüències que una mala alimentació implica, ja no només estèticament, sinó també pel que fa a la salut; però tot i això continuem recorrent a aquesta mena d''aliments' en certes ocasions.
El ritme frenètic de vida que impera en les societats més industrialitzades ha provocat que es normalitzin i que es toleri el seu consum, lloant la rapidesa amb què ens els serveixen, permetent-nos seguir amb la nostra rutina.
Això està promogut també per horaris laborals que redueixen al màxim el període estipulat per a menjar. De vegades, fins i tot traspassa el que s'estableix legalment. Un estil de vida sedentari combinat, en segons quins casos, amb una escassa activitat esportiva i amb una dieta qüestionable en molts aspectes també influeix en la tendència a consumir aquests productes.
...i les mesures que s'han pres respecte a això
No són poques les denúncies que l'Organització Mundial de la Salut ha fet respecte als restaurants de menjar 'porqueria' de tota mena.Han estat sotmesos a moltes inspeccions de sanitat per a determinar la qualitat dels seus productes, després de diversos escàndols pels quals alguns van haver de pagar milions en indemnitzacions. No obstant això, segueixen al punt de mira.
L'OMS fa temps que intenta conscienciar a la població dels riscos de recórrer amb freqüència a aquesta mena d'establiments, a causa de la quantitat de greixos saturats, excés de calories i sucres que qualsevol dels menús que es distribueixen contenen.
Documentals com el polèmic Super size em (Morgan Spurlock, 2003) han servit igualment d'altaveu per a intentar advertir al públic i intentar inculcar bons hàbits alimentaris ja des de l'adolescència.
Composició (ingredients) d'un kebab
Teòricament, el kebab o entrepà turc porta carn d'animals com vedella, xai o pollastre, descartant la de porc per motius religiosos. Aquesta carn s'acompanya d'abundant amanida (enciam, ceba, remolatxa i tomàquet, entre d'altres) i s'embolica en un wrap, un 'rollito' de coca que rep el nom de dürum; o bé en pa ‘de pitta’, petit i arrodonit. A molts els agrada, a més, acompanyar-ho amb diferents tipus de salses, dolçes o més picants, per a potenciar el seu sabor.
La comoditat de poder sostenir-ho a la mà mentre vas caminant o xerrant, sense la necessitat d'asseure't a una taula i utilitzar coberts o plats ha contribuït al fet que molts plans de cap de setmana acabin amb un kebab per a omplir ràpidament els estómacs buits.
Ara bé, des de la seva popularització s'ha estat investigant el contingut de la seva carn, i el resultat és de tot menys encoratjador: el que es ven com a carn és en realitat carn barrejada amb les entranyes d'aquests animals. De fet, un estudi britànic publicat pel diari anglès Daily Mail va trobar que la carn etiquetada que molts kebabs venien no es corresponia amb el seu etiquetatge en un 15% dels casos.
Sent més precisos, aquesta contenia carn de xai (com venia estipulat), però combinada amb vedella i porc, una cosa inaudita si tenim en compte que és un menjar originari de països musulmans, on la carn d'aquest últim està prohibida; també era consumida al sud d'Àsia, on les vaques són considerades animals sagrats. No obstant això, la culpa d'aquestes incoherències s'atribueix als fabricants; no als venedors.
Valor nutricional?
La forma i preparació del kebab que coneixem als països occidentals no el fan gens recomanable per a la ingesta. La quantitat de sal per unitat supera la recomanada per una persona al dia; i les calories contingudes en una sola peça oscil·len entre 1000 i 2000. Certament, aquest plat mai s'ha caracteritzat per un control exhaustiu per a ajustar-se als patrons d'una vida sana, però aquestes dosis són exacerbades.
Pot ser que hi hagi qui pensi que triant els de menor grandària se soluciona aquesta problemàtica. Això és fals: el mite que els kebabs petits són més saludables que els grans cau per si sol, perquè la diferència de calories entre tots dos és escassa.
Combinem tot això amb patates fregides i begudes amb alt contingut en sucres, fa que un s'ho pensi dues vegades si valora el seu benestar, oi? Reconeguem-ho: l'aportació nutricional del kebab és de molt baixa qualitat.
(*) Aquesta notícia s’ha traduït originalment del castellà de la pàgina ‘Caracterurbano'