La presència de metalls pesants en els aliments que consumim és una de les preocupacions més grans dels consumidors. Els riscos d'aquest tipus d'elements per a la salut són enormes i els científics troben cada cop més evidències respecte a aquest problema. Afortunadament, els nivells de metalls pesants considerats 'acceptables' han estat cada cop més restringits per les autoritats, i els controls s'han multiplicat.
Un dels metalls més coneguts, i alhora més preocupants, és el plom. Es tracta d'un element tòxic per als humans, que podem trobar de dues maneres diferents: orgànic i inorgànic. El primer és el més tòxic de tots dos, i podíem trobar-lo a la gasolina amb plom, fins a la seva prohibició.
Com arriba el plom al nostre cos?
És precisament l'activitat humana una de les principals responsables de la presència del plom a l'aire, l'aigua o el sòl. Segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS), aquest mineral aconsegueix penetrar al nostre organisme de tres formes diferents. En primer lloc hi ha la inhalació de partícules de plom, generats després de la crema de materials que contenen aquest element.
En segon lloc, la ingesta involuntària de partícules de plom, ja sigui a través de la pols, l'aigua contaminada o els aliments. Finalment, la cosmètica i la medicina també poden ser una porta d'entrada del plom al nostre cos. És important, doncs, identificar aquells aliments que contenen majors quantitats de plom i moderar-ne el consum.
Quins aliments contenen més plom i perjudiquen la nostra salut?
Alguns aliments presenten majors quantitats de plom per la seva naturalesa, mentre que altres, com alguns peixos, ho van acumulant al seu organisme al llarg de les seves vides. L'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) va concloure que la major part del plom del nostre organisme procedeix dels productes de fleca (8%).
El te també aporta al voltant del 6%, el mateix percentatge que el que ens porta l'aigua de l'aixeta. Per part seva, les patates i els productes derivats suposen al voltant del 5%, mentre que els lactis fermentats ens aporten al voltant del 4%. Finalment, un 4% del plom del nostre organisme procedeix del consum de cervesa.
Tanmateix, aquests no són els aliments que més plom contenen de tots. N'hi ha dos en concret que espanten els experts, i el consum dels quals en excés pot suposar un autèntic perill per a la nostra salut...
Els aliments més contaminats per plom
Si hi ha dos aliments que contenen quantitats alarmants de plom, aquests són el marisc i les carns de caça. Les investigacions més recents han posat de manifest que consumir cinc racions de marisc a la setmana incrementa la ingesta de plom un 25%. Això és degut, principalment, als abocaments que moltes indústries han llançat al mar, i els residus tòxics del qual acabin acumulant-se en aquests organismes.
Pel que fa a la segona font de plom, la carn de caça, segons la AESAN aquí el problema és un molt diferent. A la caça, les preses generalment són abatudes amb munició de plom, i no són pocs els fragments que queden incrustats a la seva carn. «La fragmentació provoca que tant al lloc de l'impacte com a altres parts properes es trobin restes d'aquest metall», assegura l'organisme.
Però el problema no es limita a la carn, i és que, quan els animals ingereixen de forma involuntària perdigons, el «plom residual» també acaba a les seves vísceres. En definitiva, la carn de caça és una font molt important de plom per a aquells que la consumeixen de forma assídua, sobretot caçadors i les seves famílies.
Com evitar la contaminació per plom?
La veritat és que les darreres dades de l'OMS sobre l'impacte del plom no han fet sinó incrementar la preocupació sobre aquest metall pesant. Això és perquè «no existeix un nivell d'exposició al plom» que es pugui considerar segur i sense efectes perjudicials. Ara bé, hi ha certes recomanacions per reduir al màxim el risc i la seva presència en els aliments que consumim.
Per exemple, en el cas de la carn de caça, es recomana rebutjar la zona d'impacte de la munició. Sol tractar-se de carn decolorada, amb restes de terra, ossos o fragments de plom molt evidents. Val la pena esmentar que rentar aquestes parts és un error molt greu, perquè «es podria estendre la contaminació a la resta de la peça».
A més, hi ha certs col·lectius de risc, per als quals es desaconsella el consum de carn de caça o de marisc en excés. Es tracta de les dones embarassades o en lactància i els menors de 7 anys.
Els perills del plom per als éssers humans
El plom és un metall pesant que, de la mateixa manera que el mercuri, presenta riscos importants per a la salut humana. Per exemple, segons diversos estudis, el plom inorgànic és un compost amb efectes carcinògens als humans.
Però la cosa no hi queda, ja que també se'l relaciona amb efectes neurotòxics per la seva fàcil absorció i distribució per l'organisme. Sol dipositar-se al fetge, els ronyons o els ossos, arribant a provocar malalties cròniques i fins i tot la mort per fallades renals i cardiovasculars.
En el cas de les dones embarassades, fins i tot incrementa el risc de patir un avortament. En nens, l'acumulació excessiva de plom pot generar efectes molt negatius en el desenvolupament del cervell, fet que implica una reducció del coeficient intel·lectual i canvis de comportament.
El principal problema és que la major part de les persones no són conscients dels seus alts nivells de plom. Fins que la concentració no sigui molt alta, no solen aparèixer símptomes, fet que dificulta la detecció del problema.
En adults, aquests símptomes solen ser la hipertensió, el dolor articular i muscular, el dolor abdominal o els problemes de memòria. En nens, a més de les dificultats d'aprenentatge que hem esmentat, també solen ser comuns els vòmits, la pèrdua de gana o les convulsions. Afortunadament, des del 2003 la presència de plom als aliments s'ha anat reduint de manera evident, i s'espera que segueixi sent així en els pròxims anys.