La covid-19 ha augmentat la preferència pels productes locals, les botigues de proximitat i els aliments duradors, i també ha fet que els consumidors siguin més sensibles amb el preu. També s'ha notat un increment de la freqüència a l'hora d'anar a comprar, de la despesa en la compra i una tendència a un major emmagatzematge d'aliments. El consum alimentari s'ha mantingut relativament estable tot i que ha crescut lleugerament en productes com ara la fruita i les verdures. D'altra banda, també s'ha reduït el malbaratament d'aliments, especialment d'aquests dos productes.
Així es desprèn de l'estudi sobre l'impacte de la covid-19 en els hàbits alimentaris encarregat pel Departament d'Agricultura i que ha realitzat el CREDA-UPC-IRTA.
L'estudi del Centre de Recerca en Economia i Desenvolupament Agroalimentari (CREDA)-UPC-IRTA ha permès identificar canvis en les formes de compra, consum, dieta i malbaratament d'aliments a conseqüència de la crisi sanitària, que en molts casos han vingut per quedar-se, segons ha assenyat la consellera d'Agricultura, Teresa Jordà, durant la presentació del treball.
Els resultats s'han obtingut a partir de 1.200 enquestes efectuades entre els mesos de maig i juny, 500 de les quals a consumidors catalans, i la resta d'altres territoris de l'Estat.
Un 20% dels catalans augmenta el seu interès pel producte local
Entre els canvis d'hàbits detectats, destaquen que un 19,6% dels catalans (18,5% a resta de l'Estat) ha augmentat bastant o molt el seu interès pel producte local. Així mateix, un 5,3% dels catalans (4,80% a la resta de l'Estat) ha disminuït la compra d'aliments en hipermercats i supermercats, mentre un 4,8% han augmentat la compra a les botigues d'aliments de barri per «evitar les aglomeracions en les grans superfícies i fer costat als petits comerços locals», segons ha assenyalat el director del CEDA-UPC-IRTA, José María Gil.
Altrament, un 20% dels catalans ha reduït la seva freqüència de compra d'aliment, un 23% a resta de l'Estat. Per reduir el contacte amb la gent, un 77,50% dels consumidors fan la compra una vegada a la setmana o menys, mentre abans de la pandèmia eren el 57,10%.
L'estudi també posa en relleu que un 23% dels catalans (19,8% a resta de l'Estat) ha augmentat bastant o molt la seva despesa en la compra d'aliments amb la covid-19, mentre un 16,6% (16,1% a l'Estat) ha augmentat bastant o molt l'emmagatzematge d'aliments en les seves llars. El treball també ha constatat que el consumidor és ara més sensible amb el preu dels aliments.
Creix el consum de fruita i verdures i cau el malbaratament alimentari
Pel que fa a la dieta, tant a Catalunya com a la resta de l'estat espanyol el consum dels diferents aliments s'ha mantingut relativament estable durant la covid-19, amb alguns increments lleugers en alguns aliments com ara la fruita i les verdures, el consum de les quals ha crescut un 19%.
L'estudi també incideix en el desaprofitament d'aliments. En aquest àmbit, les dades indiquen que tant a Catalunya com a la resta de l'Estat el coronavirus ha reduït el malbaratament d'aliments en general un 18% i el malbaratament de fruites i verdures ha caigut un 17%.
En aquest sentit, Jordà ha recordat que el Parlament ha aprovat enguany la Llei de prevenció del malbaratament alimentari, una llei pionera a Europa que dona eines per prevenir les pèrdues i el malbaratament al llarg de la cadena alimentària, des de la producció primària al consumidor final.
Una «oportunitat» per enfortir el sector agroalimentari català
Sobre aquests canvis d'hàbits que revela l'estudi, Teresa Jordà s'ha mostrat satisfeta perquè impliquen «més consum de producte de proximitat, més consum de productes frescos i més sensibilitat sobre tot allò que llencem».
«Són reptes que tenim com a societat i que encaixen amb les polítiques que el Departament ve desenvolupant», ha afegit. En aquest sentit, Jordà considera que la crisi social i econòmica que ha comportat la covid-19 suposa «una oportunitat» per avançar en aspectes sobre els quals fa anys que treballa la conselleria i que «permetran enfortir el sector agroalimentari català».
A la vegada, Jordà ha remarcat que des del Departament «s'està treballant, sobretot, amb la proximitat, amb les cadenes curtes de comercialització». I, en aquest sentit, ha recordat que entre els deu projectes que ha aprovat Agriculturs per avançar en un canvi de model del sector inclosos dins el pla de reactivació econòmica i protecció social en l'àmbit de la CORECO, hi ha aquesta aposta pels circuits curts amb diverses accions valorades amb 35 milions d'euros.