El vi és una beguda natural, resultant de la fermentació alcohòlica del suc de raïm (també anomenat most). Es tracta d'un microorganisme, el llevat, que transforma el sucre contingut en el suc en alcohol, alhora que allibera diòxid de carboni.
Aquesta transformació pot ser total o parcial, és a dir, podem elaborar vins que contindran tant l'alcohol com els sucres. D'aparença simple, aquesta reacció química requereix mestratge i saber fer. Els vins negres i blancs, que difereixen en color i mètode de vinificació, són els més comuns.
Així, la vinificació en negre produeix vi negre i s'elabora a partir de raïms negres. Mentrestant, durant la vinificació en blanc, l'etapa de premsatge té lloc abans de l'etapa de fermentació i és decisiva per a la qualitat del vi. Per això, en l'elaboració dels vins blancs, no s'utilitzen les pellofes ni les llavors.
La veritat és que, durant molts anys, diferents estudis ens han parlat sobre suposats beneficis del vi per a la salut. Però què hi ha de cert? Doncs els científics acaben de llançar un avís seriós...
El vi és realment saludable?
A més de l'alcohol, el vi conté polifenols, inclosos els compostos que donen el color al vi negre. Aquests compostos són capaços de protegir l'organisme contra els efectes nocius d'anomenat 'estrès oxidatiu'. En resum, és un procés d'envelliment de les cèl·lules, que augmenta amb l'edat, i pot facilitar l'aparició de malalties.
Els polifenols del vi, o la seva associació amb baixes dosis d'alcohol, poden contribuir, doncs, als efectes protectors del vi sobre el sistema cardiovascular. A més, nombrosos estudis donen suport a la hipòtesi d'un efecte protector del vi negre. Especialment en comparació amb altres begudes alcohòliques, que no compartirien.
D'aquesta manera, seria una opció útil per reduir la pressió arterial elevada i el risc d'accidents cerebrovasculars i cardíacs. Però hi ha un problema: els assaigs clínics a llarg termini que permetrien treure'n conclusions definitives sobre els efectes del consum moderat de vi són gairebé impossibles.
Donada la molt lenta evolució de les malalties cardiovasculars, caldria imposar una dieta estrictament controlada durant anys a un nombre molt elevat de voluntaris. Tot això, és clar, amb controls i proves estrictes, perquè les comparacions fossin estadísticament vàlides.
Els riscos associats al consum regular de vi
Tot i que és cert que el vi conté propietats antioxidants, les conclusions que protegeix la salut cardiovascular no s'acaben de sostenir. El principal problema és que aquestes s'extreuen d'experiments amb cèl·lules o animals o d'assajos clínics a curt termini. Per tant, queden moltes preguntes científiques sobre l'absorció digestiva i els efectes del vi al cos humà.
A més a més, encara hi ha un altre problema pitjor: els riscos associats al consum d'alcohol. És a dir, a més dels grans dubtes sobre els efectes del vi, també cal tenir en compte que es tracta d'una beguda alcohòlica. En definitiva, seria fins i tot imprudent recomanar el consum reglar de vi, fins i tot en quantitats moderades, sense tenir-ne en compte el contingut en alcohol.
Quins efectes nocius de l'alcohol?
Se sap que, fins i tot sense ser un gran consumidor o dependent de l'alcohol, el consum s'influeix en el desenvolupament de moltes patologies. Per exemple, no és cap secret que augmenta el risc de càncers, malalties cardiovasculars i digestives, malalties del sistema nerviós i trastorns psíquics.
L'alcohol també pot estar a l'origen de dificultats més banals (com ara fatiga, pressió arterial massa alta, trastorns del son, problemes de memòria o concentració, etc.). Per això el seu consum no és recomanable, ni en quantitats elevades ni petites. Una cosa que, naturalment, xoca amb el costum de prendre's una copa de vi diària, amb menjar o sense.