Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram
Logo Whatsapp
Imatge d'una multitud de gent passejant pel carrer sense mascareta

Els catalans nascuts abans del 1980 podrien tenir la clau contra la verola del mico

Els experts tenen un missatge esperançador enmig de la preocupació creixent per aquesta malaltia

La situació de la verola del mico és cada cop més preocupant a Espanya. No posseir grans coneixements sobre aquest virus li atorga cert halo de misteri, causant així el desassossec entre la població. Fins fa poc era una malaltia ignorada, però aquests dies és la protagonista als mitjans de comunicació.

Actualment, 7 han estat els casos confirmats d'aquesta malaltia, però se sospita que 22 persones més podrien estar també infectades. Fins que no passin uns dies, no sabrem la quantitat exacta d'infeccions, que també s'han donat al Regne Unit, Portugal i Itàlia. Afortunadament, els experts han llançat un missatge esperançador, que afecta totes aquelles persones nascudes abans del 1980...

La gran notícia dels experts per a milions de persones

La verola del mico ha passat de ser una malaltia ignorada a gran part del món a estar en boca de tots. Sí, és cert que a l'Àfrica sempre se n'han donat casos, i que en aquest continent la seva letalitat oscil·la entre el 4 i el 22%, però la majoria del món ignorava la seva existència. Els casos descoberts a diversos països europeus, entre ells Catalunya, han catapultat la malaltia a les portades de tots els mitjans.

Afortunadament, les recents investigacions assenyalarien que és possible que una part de la població compti ja amb protecció sense saber-ho. Aquells que van néixer abans del 1980 podrien tenir certa immunitat davant la verola del mico. Aquesta data no és casual i coincideix amb un moment històric dins del món científic: aquell any va ser possible erradicar la verola en humans.

Crostes inflamades per la verola del mico
La possible protecció contra la verola del mico  | Getty Images

La protecció de què gaudeixen milions de persones

La relació entre una malaltia i una altra es basa que el virus de la verola del mico comparteix una estructura molt similar amb la de la verola humana. Alguns especialistes afirmen que els vacunats contra la verola podrien continuar gaudint de certa protecció gràcies a l'efecte de la vacuna.

Per contra, aquells que no han estat exposats al virus, de manera directa o indirecta, no compten amb aquesta protecció 'creuada'. Es calcula que entre el 30 i el 40% de la població no té aquesta possible immunitat. De moment, no s'estudia una campanya de vacunació massiva perquè no suposa un veritable perill.

Tot i que no existeixi un tractament com a tal contra la verola del mico, Salut està valorant quin és el millor tractament per als afectats i si realment serà efectiu. De moment, intenten no ser alarmistes i busquen calmar els més preocupats.

Fernando Simón, el director del Centre de Coordinació d'Alertes i Emergències Sanitàries, ha afirmat el següent: «No és probable que generi una transmissió important, però no ho podem descartar». Altres especialistes com Oriol Mitjà hi estàn d'acord: és un brot greu, però no tindrà l'impacte d'altres virus com el del COVID-19.

La verola, una malaltia erradicada gràcies a les vacunes

La verola forma part d'aquest grup selecte de malalties de què es pot parlar en passat. Gràcies a un procés de vacunació mundial massiva, l'OMS (l'Organització Mundial de la Salut) confirmava el 1980 la seva erradicació. Per tant, va ser possible deixar de vacunar la població.

Primer pla de les mans d'un sanitari subjectant un vial de vacuna
La verola humana va ser erradicada gràcies a les vacunes.   | GTRES

Comptava amb una taxa molt elevada de mortalitat i afectava, sobretot, els nadons. Es transmetia, principalment, pel contacte directe de secrecions o fluids de la persona infectada amb fluids o objectes daltres persones. Se sospitava que els principals hostes d'aquest virus fossin algunes subespècies d'esquirols, rates, ratolins, lirons i primats.

Entre els seus símptomes hi havia la febre i els marejos, però el més cridaner era les seves característiques erupcions cutànies. Aquestes darreres es transformaven en pústules que al cap del temps es convertien en crostes. En caure aquestes crostes, la persona deixava de ser contagiosa, però comptava amb el rastre de la malaltia per tota la pell en forma de cicatrius.