Recentment s'ha descobert que un aliment que, en realitat, tendim a consumir molt sovint en creure que és una opció saludable, en realitat podria ser molt perjudicial per al pàncrees.
De fet, ens trobaríem veritablement davant d'un producte molt comú a la cuina del nostre país. Però, tanmateix, un estudi publicat fa poc temps en una revista científica el vincularia amb l'aparició de diabetis tipus 2… I quin és? Doncs, anem per parts.
Saps exactament què és la diabetis tipus 2?
Tradicionalment, la diabetis es divideix en diabetis tipus 1 i diabetis tipus 2. No obstant això, segons la comprensió actual, la diabetis és un grup divers de malalties metabòliques que estan unides per nivells elevats de sucre a la sang a llarg termini.
En el cas de la diabetis tipus 2, ens trobem davant de la coneguda com a «diabetis de l'adult», que consisteix en una malaltia insidiosa i greu.Saps exactament per què? Doncs, perquè principalment els seus símptomes es desenvolupen de manera lenta i la persona s'hi adapta, fent que necessàriament no presti atenció als símptomes.
Normalment es diagnostica quan el sucre a la sang s'eleva per sobre del rang de referència, apareixen símptomes d'altres malalties (com l'arterioesclerosi o la disfunció renal o del sistema nerviós), les ferides cicatritzen malament…
Quins símptomes adverteixen de la possible presència de la diabetis tipus 2?
Principalment fatiga, augment de la sensació de set, augment de la producció d'orina, pèrdua de pes inexplicable, sensibilitat a la inflamació (especialment candidiasi dels plecs de la pell, infeccions dentals), etc.
En qualsevol cas, és comú que el diagnòstic de diabetis tipus 2 sol ser una troballa fortuïta.Tot i això, es diagnostica millor amb una prova d'estrès de sucre, però també es pot diagnosticar en funció de nivells elevats de sucre en sang en dejú, mesuraments aleatoris de sucre
Quin aliment pot ser perjudicial per al pàncrees?
Es tracta originalment d'un aliment molt comú a la nostra alimentació. No en va, és probable que ho hagis pogut consumir avui… Però, quina és realment? Doncs, ni més ni menys, que es tractaria de l'arròs blanc.
I és que d'acord amb un estudi publicat recentment a la revista científicaBritish Medical Journal(BMJ), l'arròs blanc podria acabar fent malbé el pàncrees. La clau, segons els autors de l'esmentat estudi (i com de fet ja se sabia amb anterioritat), la trobaríem a l'índex glucèmic així com al processat de l'arròs blanc.
Així mateix, ja se sap que aquells aliments amb un índex glucèmic elevat (com també passa amb el pa blanc, les patates i els cereals d'esmorzar ensucrats), originen un augment del nivell de glucosa a la sang i la insulina.
Això, però, no passa amb els aliments rics en carbohidrats complexos (o hidrats de carboni complexos), que tendeixen a tenir índex glucèmic baix, ja que es descomponen lentament, causant un augment més moderat de la glucosa tant a la sang com a l'orina.
I és que, durant el processament de l'arròs blanc, es perd la major part del segó que trobem al cereal, cosa que augmenta el seu índex glucèmic. No obstant això, altres estudis anteriors també han assenyalat que l'arròs blanc és perjudicial per al fetge.
Això és perquè, entre altres aspectes, el seu consum augmentaria les possibilitats de patir fetge gras. La culpa, per tant, la trobem als midons que es troben a l'arròs.
Què podem fer per no perjudicar el nostre pàncrees?
La clau seria substituir l'arròs blanc per l'arròs integral, que conté una major quantitat de segó i és molt més ric en fibra. Per aquest motiu, el seu índex glucèmic és molt menor.
Així, cada cop que ens vingui de gust consumir una mica d'arròs, l'ideal és canviar qualsevol tipus d'arròs blanc per la seva varietat integral. Que, a més a més, serà molt més nutritiva, precisament perquè és rica en fibra (i, per tant, en carbohidrats complexos).