Tenir unes dents blanques és sinònim d'una imatge ben cuidada i afavoridora. Un somriure bonic transmet acceptació, seguretat i confiança als altres, cosa que condiciona de manera directa l'èxit en les relacions interpersonals. Per això, en els darrers temps està començant a créixer la preocupació per lluir unes dents més blanques, així com per mantenir una bona higiene dental.
A continuació, desmentirem alguns mites sobre el color blanc de les dents i alhora, us proporcionarem trucs i mètodes per aconseguir unes dents més blanques de manera ràpida i senzilla.
Per què les dents s'enfosqueixen amb el temps?
És cert que el color de dents s'enfosqueix o adopta un to més groguenc amb el pas del temps. Ara bé, el color també varia en funció de factors tant ambientals com genètics. Per exemple, el tipus de dentició o el color de la dentina de cada persona és determinat per l'herència genètica; passa el mateix amb el gruix de l'esmalt.
La influència de la genètica en el color dental
La dentina té un to groguenc i és la que s'encarrega d'aportar el color a la dent, sempre intervingut pel gruix i la qualitat de l'esmalt, que és transparent. El gruix de l'esmalt dental permet que la dentina sigui més o menys visible, i a conseqüència la dent serà més o menys blanca.
Tot i això, les dents blanques naturals no existeixen, sinó que s'assemblen a un to ivori d'intensitat variable. I és que, malgrat que hi hagi una obsessió creixent per lluir unes dents blanques, de vegades aquest color no és sinònim de bona salut.
Els estudis sobre la qualitat dental indiquen que les dents amb un lleuger to groguenc són més saludables i fortes que les dents blanques. Això és perquè, com ja s'ha comentat anteriorment, el to blanc de les dents només es pot aconseguir mitjançant tractaments químics que modifiquin el color de l'esmalt o la dentina.
Factors ambientals que enfosqueixen les dents
El to natural de la dentadura és determinat per la genètica, i pot ser lleugerament diferent d'una peça dental a una altra —de la mateixa manera que el color dels nostres ulls no és exactament el mateix o el to de pell no és uniforme.
Tanmateix, factors com el consum excessiu de cafè o altres begudes amb alt contingut en pigments fa que les dents adquireixin un color fosc gens estètic. A més a més, fumar perjudica greument la salut de les genives i el color de l'esmalt, ja que és porós i absorbeix aquelles substàncies químiques com la nicotina que hi entren en contacte directe.
Un altre factor que també influeix en el to grisenc de la dentadura és el fet d'haver consumit de forma assídua antibiòtics amb contingut en minociclina (per exemple els que tracten l'acne).
El consum excessiu de fluorur durant el període de dentició, etapa en què les dents de llet cauen i apareix la dentadura permanent, pot tenir efectes perjudicials per a l'estètica dental. D'aquesta manera l'aparició de taques blanques internes a les dents es deu a l'excés de fluorur a la infància.
Com tenir unes dents més blanques: 5 trucs per aconseguir-ho
Com hem vist, el color de les dents varia en funció de múltiples factors, però gràcies als avenços de la indústria farmacèutica, els productes d'higiene dental i cosmètics poden canviar de manera notable el to dental de la persona.
Tot seguit mostrarem els millors trucs per tenir unes dents més blanques i amb un aspecte saludable i agradable. De fet, ens centrarem tant en mètodes naturals com altres que es basen en l'ús de productes químics.
1. Mantenir una bona higiene dental
De vegades es descuida el factor principal perquè les dents llueixin blanques i saludables: la higiene dental. Aquest punt és transversal per a tots aquells remeis casolans o productes químics que proporcionen el color blanc a les dents. I és que una bona higiene dental és imprescindible per desfer-se de l'acumulació d'aliments o pigments que poden pintar l'esmalt.
D'aquesta manera, raspallar les dents després de cada àpat, com a mínim tres cops al dia, és imprescindible per evitar la proliferació de bacteris i microorganismes. Recordem que aquests poden fer malbé l'esmalt dental fent que apareguin càries, però també enfosquir i esgrogueir les dents. Per això, l'ús de col·lutoris bucals i fil dental està molt recomanat per aportar més neteja a la boca i afavorir unes dents blanques.
2. L'ús de bicarbonat sòdic
El bicarbonat de sodi és una substància química que prové del natró, un mineral de to blanquinós. És soluble a l'aigua i té com a funció neutralitzar els àcids que troba al seu pas. Però, quan es produeix la dissolució del bicarbonat sòdic a l'aigua, aquest es transforma en diòxid de carboni.
Aquest efecte neutralitzador d'àcids del bicarbonat sòdic fa que, en certa manera, el seu consum acabi amb totes les partícules orgàniques que troba a la boca. És igual si es tracta de restes de menjar o altres microorganismes.
El bicarbonat es desfà de tot allò que pugui proporcionar un color groc a les dents. Això sí, tingues en compte que ha de dissoldre mitja culleradeta de bicarbonat en aigua i raspallar les dents amb la dissolució.
Tot i això, cal no oblidar que el bicarbonat actua com a àcid, i per tant un ús excessiu d'aquesta solució pot perjudicar la integritat de l'esmalt i comportar greus problemes en la salut de les dents. Per això no n'està recomanat l'ús més d'una vegada a la setmana i no s'ha de fer servir de manera habitual, sinó puntual.
3. Productes químics: les tires blanquejadores
Les tires blanquejadores és un mètode molt efectiu per aclarir el color de les dents. Són fàcils de fer servir i els seus resultats són gairebé immediats. No obstant això, tenen un 'petit' problema: contenen grans quantitats de peròxid d'hidrogen (aigua oxigenada), substància química encarregada de produir una reacció d'oxidació a les dents que aconsegueix la despigmentació, i per tant, unes dents més blanques.
El peròxid d'hidrogen augmenta en gran manera la sensibilitat dental, cosa que resulta molt incòmode durant el període de blanqueig i pot no desaparèixer del tot en llargs lapses de temps. A més a més, l'ús d'una concentració molt elevada en peròxid pot destruir l'esmalt dental i tenir greus conseqüències.
A Espanya i Europa només es permet l'ús d'aquestes tires sempre que la concentració del peròxid sigui menor a l'1%. Marques com a 'Oral-B' han comercialitzat les seves tires blanquejadores fa relativament poc temps. D'altra banda, a Amèrica està estès l'ús de les tires blanquejadores 'Crest', que conté una concentració del 10%.
4. Tractament blanquejant al dentista
Els tractaments de blanqueig dental que ofereixen els professionals de l'odontologia a les clíniques tenen com a base l'ús de peròxid d'hidrogen en concentracions més elevades de les permeses pels tractaments ambulatoris com les tires blanquejadores. Així mateix, ofereixen la supervisió del dentista, cosa que el converteix en més segur, però alhora s'incrementen els costos.
No obstant això, també hi ha alternatives als tractaments blanquejants amb peròxid, com aquells que utilitzen concentracions d'elements naturals que actuen blanquejant la dent sense danyar-ne l'esmalt. Aquests mètodes s'ajuden de llums LED que potencien l'efecte d'aquests gels poc abrasius.
De tota manera, els efectes blanquejants són més visibles i ràpids amb els tractaments que contenen peròxid d'hidrogen, per la qual cosa són més populars encara que puguin ser més perjudicials per a la salut dental.
5. Dentifricis específics amb efecte blanquejant
En els últims anys s'han comercialitzat dentifricis que prometen resultats immediats amb relació a unes dents més blanques. Aquestes pastes de dents no són realment blanquejadores, sinó que contenen substàncies que 'tenyeixen' les dents de manera temporal, proporcionant així un efecte òptic blanquejador. Bàsicament, consisteixen en un gel blavós que neutralitza el color groguenc de les dents.
Aquests dentifricis estan tenint molt èxit entre aquells que no volen posar en risc la salut de les seves dents per una simple qüestió d'estètica. D'aquesta manera, i sense cap mena de risc, es proporciona a les dents un efecte de 'dents blancs' ideal per lluir somriure. Algunes de les marques més reconegudes són 'Signal', 'Oral-B' i 'Colgate'.
Perills del blanqueig dental casolà
Si bé és cert que tant el blanqueig dental casolà com el professional poden provocar alguns efectes secundaris, alguns dels 'kits' que es comercialitzen per blanquejar les dents a casa no contenen prou producte blanquejador per ser efectius.
A més a més, és possible que si el tractament no el fa per un professional, el protector bucal utilitzat pot no ajustar-se adequadament. D'aquesta manera, part del gel blanquejador pot vessar-se a les genives i a la boca, causant símptomes com a sensibilitat dental, genives irritades o butllofes.
1. Sensibilitat dental
Les dents poden tornar-se més sensibles després de fer un blanqueig dental. Aquesta sensació pot experimentar-se a la primera i segona sessió de tractament i sol anar disminuint amb el temps. Tanmateix, per alleujar aquesta molèstia, es pot tractar amb productes que contenen nitrat de potassi i gel de fluorur de sodi.
2. Genives irritades
Això succeeix pel contacte directe de les genives amb el producte. I és que es pot experimentar una mica d'irritació gingival, a més de la sensibilitat, després de fer un blanqueig dental