Tots, quan hem estat nens, només volíem explorar el nostre voltant. Saltar, córrer... qualsevol acció que ens produís adrenalina i benestar era més que benvinguda per donar curs a la nostra imaginació.
Ara bé, tota aquesta inquietud podia regalar-nos també alguna esgarrinxada o ferida. La veritat és que els nostres pares, davant la més mínima gota de sang, ja sabien el que havien de fer. No obstant això, avui dia aquesta solució ja no seria la més adequada.
El famós i mític desinfectant que ja no s'hauria d'utilitzar
Abans, quan vèiem una esgarrinxada o ferida amb sang, el més habitual era recórrer a la farmaciola que teníem per casa. Dins seu podíem trobar desenes de productes higiènics i sanitaris, i entre ells, també desinfectants.
Però qui diu casa també pot dir centre hospitalari. Per sort o per desgràcia, els que ara som adults sempre recordarem aquest famós líquid vermell que ens posaven per curar i desinfectar ferides: la famosa mercromina.
El seu ús estava indicat especialment per tractar les possibles infeccions en ferides, cremades o talls a la pell. A més, també es considerava la millor opció per afavorir-ne la cicatrització.
La raó després del rebuig a aquest desinfectant
Però amb el pas dels anys, va arribar el que ara coneixem com a Betadine, i va acabar per desterrar-ne l'ús. Tot i això, no han estat aquestes noves opcions les que han anat debilitant la seva aplicació, sinó les troballes que es van trobar sobre la mercromina.
Així doncs, amb el temps es va observar que la mercromina, a diferència del que pensàvem tots, no era la millor solució per tractar i desinfectar ferides. De fet, aquest producte bacteriostàtic podia esdevenir fins i tot negatiu.
La raó d'aquesta explicació la trobem en la inactivació quan entra en contacte amb la sang. Tot i que evita que els bacteris puguin multiplicar-se en una ferida, el que no fa és acabar d'eliminar-los.
Anant encara més enllà, un dels efectes que també es van poder observar és que el seu ús podia causar dermatitis de contacte. És a dir, qualsevol persona que se la posés podia experimentar una mena de granellada i picor a la pell, a conseqüència del contacte amb aquesta.
Així hem de guarir una ferida
Com comentàvem anteriorment, l'ús de la mercromina ha deixat d'estar recomanat pels experts. Així mateix, l'aigua oxigenada (un altre dels mètodes més habituals per desinfectar ferides) tampoc no estaria indicat.
En realitat, la substància més recomanable per frenar els virus i els microbacteris a les ferides és la clorhexidina, un producte que també se sol comercialitzar amb altres noms. Aquesta substància, que presenta un líquid incolor, s'administra en forma d'esprai i amb prou feines causa coïssor.
Bé sigui clorhexidina o betadine, totes dues opcions són bones (això sí, hem d'evitar barrejar-les). De tota manera, tampoc no està de més recordar que abans de desinfectar qualsevol ferida hem d'adoptar una sèrie de mesures higièniques.
La primera és la de rentar-nos les nostres mans i eixugar-les correctament. Quan fem això, procedirem a netejar la ferida amb aigua i sabó, i tot seguit ja podrem aplicar l'antisèptic que vulguem.
NOVETAT WHATSAPP: Fes clic aquí per llegir GRATIS les notícies més destacades de Catalunya al WhatsApp