Imatge d'una noia practicant crossfit a un gimnàs

CrossFit: la moda, l’estafa i les seves contraindicacions

Encara que el CrossFit és un entrenament complet, no és recomanable per a persones sense experiència

La conscienciació social sobre l’important paper que juga l’esport en el manteniment d’un estil de vida saludable ha permès que un alt percentatge de la població introdueixi de manera regular grans dosis d’activitat física a les seves vides.

Inevitablement, això implica que es creen modes al voltant de l’esport i les diferents formes de practicar-lo. Un exemple clar d’això és el CrossFit, que està contraindicat per a moltes persones malgrat tenir una quantitat de seguidors molt gran, i a determinats centres sembla que es busca més aprofitar-se’n i estafar a l’usuari que no aconseguir un bon rendiment físic.

Què és el CrossFit?

El CrossFit és una tècnica d’entrenament que reuneix els principis de diverses disciplines existents com a l’halterofília, els circuits i el HIT (exercici intermitent d’alta intensitat).

L’objectiu principal d’aquesta tècnica és desenvolupar la força i la resistència aeròbica i muscular. Els més fidels seguidors del CrossFit asseguren que les seves metes van més enllà, ja que es pretén preparar la persona, mitjançant entrenaments variats i exercicis complexos, per qualsevol situació que requereixi esforç físic, sent per tant un entrenament ‘complet’.

La metodologia a seguir sol consistir a un entrenament dividit en tres parts: una primera part d’escalfament, per estirar, escalfar i evitar lesions; la part A, en què l’objectiu és treballar la força i la tècnica per fer correctament els exercicis; i per últim, la part B, que dona pas a un entrenament més centrat a treballar la resistència disminuint la quantitat de pes i els descansos i augmentant les repeticions.

CrossFit: marca registrada

A diferència de l’halterofília, el culturisme, l’aixecament de potència (powerlifting) i altres gèneres dins dels entrenaments de força, el CrossFit és una marca registrada i mercantilitzada de manera sistemàtica.

Això no ha de ser negatiu, però assenyala una cosa important per entendre aquest article, i és el fet que aquesta crítica no és cap al CrossFit com a esport, sinó com a negoci.

Per què està de moda?

Per entendre per què es permet que dins del marc del CrossFit es dugui a terme algunes pràctiques qüestionables, en primer lloc hem d’entendre per què s’ha estès tan massivament al voltant del món. Els següents 5 punts exposen per què està de moda el CrossFit i a què es deu els seus extensos problemes.

1. La infraestructura

De tots els tipus de gimnasos que existeixen, el destinat a oferir sessions de CrossFit és un dels més senzills. Els gimnasos d’aquesta classe requereixen una inversió de capital molt baixa, el qual anima a més d’un ‘emprenedor’ a escollir aquesta alternativa.

I és que només caldrà unes quantes barres i discos, un sòl apte i poques coses més per tenir allò bàsic. En contra, els gimnasos clàssics requereixen una àmplia i cara maquinària.

2. Els campionats

Una gran part del màrqueting s’associa als campionats. Existeixen torneigs de CrossFit realment important a nivell mundial, i es caracteritzen per ser molt vistosos i entretinguts.

Els característics exercicis d’amplis moviments i d’altra implicació funcional criden l’atenció dels espectadors que desitgen imitar als seus ídols, dels quals parlarem tot seguit.

3. Superherois ‘nets’

Les grans imatges del CrossFit funcionen igual que en qualsevol altre esport: allò que la gent veu és només una petita porció de la realitat. Els seus estàndards s’anuncien com a esportistes que no consumeixen drogues per augmentar el seu rendiment i venen el CrossFit com l’única font de la qual s’alimenten els seus músculs.

Imatge d'unes pastilles blanques.
Tant al CrossFit com al culturisme el consum de drogues és molt recurrent   | Getty Images

Res més lluny de la realitat: el cert és que el CrossFit no és el millor entrenament per guanyar massa muscular. Molts d’aquests ‘superherois’ segueixen a més entrenaments d’hipertròfia molt diferent del CrossFit i consumeixen drogues il·legals, encara que de manera menys excessiva que els culturistes professionals. Però, com sempre, el problema no és que facin una o altres coses, sinó que ho amaguin i enganyin a la gent.

4. Entrenaments diversos i divertits

Sens dubte, poder entrenar a sessions grupals i amb companys, fent exercicis variats, complets i amb poques pauses, permet a l’usuari gaudir més fàcilment de l’experiència evitant la monotonia i l’avorriment.

Per què és una estafa?

En primer lloc, hem d’aclarir que com qualsevol negoci o organisme estès internacionalment, sempre trobarem persones que exerceixin de manera correcta i altres que no. El CrossFit no és una excepció. Sens dubte, existeixen gimnasos amb bons entrenadors que aconsegueixen que els usuaris exercitin com cal seguint unes pautes raonables.

No obstant això, com succeeix freqüentment amb les modes, la realitat és una mica més fosca. Molta gent s’ha sumat a aquesta moda amb un profund desconeixement dels principis bàsics i ens referim tant a usuaris com a treballadors – des de l’empresari que munta el gimnàs fins als entrenadors que preparen als esportistes.

1. Preu i resultats

Tenint en compte que els centres d’aquest tipus solen tenir preus tan elevats com els dels gimnasos convencionals o fins i tot més, hi ha alguna cosa que no quadra. Com hem dit abans, són centres d’entrenament molt senzills i que requereixen poca inversió; tot i això, les tarifes són altes.

Però això no és sorprenent: la quantitat de seguidors d’aquest esport és molt alta, de manera que pot fàcilment competir amb la resta de gimnasos. A més a més, ofereixen entrenaments més entretinguts. Així doncs, tots surten guanyant, no?

2. Els entrenadors

Si bé hi ha bons entrenadors correctament qualificats en CrossFit, el cert és que són una minoria. Molts tenen poca formació a l’àrea de l’esport en general i fins i tot hi ha alguns amb coneixements nuls. La majoria de centres de formació només cal rebre un curs de poques hores per dir que ets entrenador de CrossFit.

Tenint en compte les característiques altament demandants d’aquesta mena d’entrenaments, haurien de ser entrenadors molt qualificats els quals atenguessin als esportistes.

3. Entrenament (im)perfecte

El CrossFit es ven com l’entrenament perfecte, un entrenament complet que et prepara per a qualsevol futur esforç físic. Res més lluny de la realitat, la veritat és que es tracta d’un entrenament força inespecífic que entrena àrees diferents, motiu pel qual milloraràs en força, volum muscular i resistència i perdràs grassa, però no seràs cap expert en alguna d’aquestes àrees.

Imatge de dues persones fent exercici.
El CrossFit ajuda a exercitar diferents àrees del cos  | Getty Images

De la mateixa manera que un ‘powerlifter’ serà especialista en ‘powerlifting’, un ‘CrossFitter’ serà expert a rutines de CrossFit, però seria ridícul practicar aquest entrenament amb l’objectiu de preparar-se un triatló o per una competició d’aixecament de pesos.

4. Aspecte físic fictici

Referent a l’aspecte físic, i com esmentàvem prèviament, els professionals d’aquest exercici no només fan CrossFit. Això recorda a la lògica de la campanya de publicitat de les (ja no tan) famoses polseres ‘Power Balance’: tots els famosos en portaven i, per tant, havien de ser efectives.

El cert és que mai aconseguiràs de manera natural un cos com els grans del CrossFit fent només CrossFit, com Rich Froning Jr, anomenat ‘L’home més en forma del món’; de fet, hauries de fer sobretot altres tipus d’entrenaments. El CrossFit pot ajudar a perdre pes i guanyar massa muscular, però no fa miracles.

Quines són les contraindicacions?

Qualsevol esport mal practicar pot ser perjudicial. Fins i tot practicant-lo correctament, si s’entrena durant dècades amb intensitats altes, acabarà passant factura, com els hi succeeix a molt professionals de talla olímpica.

De nou, el problema és que la moda i la intensa mercantilització d’aquest esport afavoreixen l’aparició de pràctiques contraindicades.

Segons el nivell de l’usuari

El seriós problema del CrossFit, sense cap dubte, és la seva aplicació en casos en els quals estigui contraindicat. Persones de totes les edats, capacitats físiques i morfològiques s’apunten a gimnasos de CrossFit i comencen des del principi amb rutines típiques d’aquesta disciplina. Gran error!

La veritat és que el CrossFit, degut als seus exercicis compostos, amb pocs descansos i una alta complexitat, haurien de practicar-lo només persones amb experiència i capacitats esportives mitjanes-altes. Si a això li sumem un entrenador poc qualificat, el risc que hi hagi problemes augmenta encara més.

Un altre exemple concret és el de les persones amb obesitat. El CrossFit pot haver demostrat ser eficaç per cremar grassa, però no és en absolut adequat indicar a una persona amb problemes de pes una rutina basada a esquats, pes mort, ‘Snatchs’, ‘Hangs Clean’ altres exercicis d’alt nivell; tanmateix, això es fa habitualment en el context del CrossFit.

Riscos de lesions físiques

Les lesions són freqüents en aquest esport per un motiu evident i indiscutible: tots els exercicis es fan amb pesos lliures. Quan treballa amb un amateur, un bon entrenador ha d’implantar una primera rutina basada sobretot a exercicis bàsics (en lloc de compostos) amb pesos baixos (per adquirir tècnica) i predominantment guiats (màquines i politges).

Això permetria seguretat a l’hora d’entrenar, alhora que serviria per preparar una persona amb una història de baixa implicació esportiva, però no es fa així en molts casos. S’assumeix que el CrossFit és útil per tothom; després venen les lesions de genolls, colzes, espatlles i altres articulacions.

(*) Aquesta notícia s'ha traduït originalment del castellà de la pàgina 'EspañaDiario.tips'