Tots sabem que les hortalisses són tremendament saludables, indispensables dins una dieta equilibrada i sana. Però... i si et diem que existeix una hortalissa que és meitat cogombre, meitat meló? Si t'agraden tots dos aliments, estàs d'enhorabona.
En un racó d'Espanya, a petites explotacions i terrenys familiars, hi ha una hortalissa singular i poc coneguda: l'alficòs. Es tracta d'un curiós vegetal s'allarga i recargola, però no s'ha de jutjar pel seu aspecte exterior, sinó pel seu interior ple de sabors i propietats refrescants.
Tot i les seves qualitats, l'alficòs està en perill d'extinció, passant desapercebut als mercats i oblidat als camps espanyols. És moment de descobrir els encants i beneficis d'aquesta hortalissa meravellosa i posar-la de moda a les nostres taules.
En què consisteix l'hortalissa 'meitat cogombre, meitat meló'?
L'alficòs,cucumis melo flexuosus en termes botànics, pertany a la família de les cucurbitàcies, igual que el meló, la carbassa i el cogombre. El seu curiós nom sorgeix de la seva característica forma recargolada i allargada, similar a una serp.
Originari de l'Orient Mitjà, aquest meló ha estat cultivat des de temps ancestrals a diverses regions del Mediterrani. Incloent-hi el sud de València i la província d'Alacant.
Tot i ser conegut al nord d'Àfrica i algunes regions asiàtiques, l'alficòs ha caigut en l'oblit a Espanya. Això l'ha portat al perill d'extinció. La manca de dades al Cens Agrari i els Catàlegs de Varietats mostra el desconeixement i la desatenció que ha patit aquesta hortalissa al país.
Tanmateix, tant petits agricultors com grans xefs coneixen i aprecien les qualitats culinàries de l'alficòs, cosa que destaca la necessitat de preservar aquesta joia gastronòmica.
Meló o cogombre?
Tot i que l'alficòs es classifica botànicament com un meló, el seu sabor és més similar al del cogombre, però més dolç i menys amarg. La textura cruixent i refrescant el converteix en un ingredient ideal per a plats estiuencs, i es pot consumir amb pell, cosa que el fa encara més pràctic i fàcil de preparar.
El seu cultiu s'adapta especialment a regions del clima mediterrani amb temperatures temperades i dies assolellats. La seva temporada de sembra va des d'abril fins al maig, i la collita es fa entre juny i juliol. És important recol·lectar l'alficòs quan encara no ha madurat completament, ja que després de la floració la polpa es torna tova i insípida.
[WhatsAppGroup]9[/WhatsAppGroup]
Tot i les seves peculiaritats, aquesta hortalissa es troba en perill de desaparèixer a Espanya a causa de diversos factors. El seu curt cicle de cultiu i la preferència d'alguns agricultors per cultius de major rendiment comercial, com el cogombre, han fet que la seva producció i demanda es redueixin significativament.
Rescatant un autèntic patrimoni culinari
Per evitar-ne l'extinció, cal donar-lo a conèixer a tot Espanya i fomentar-ne el cultiu i el consum. La preservació de les varietats tradicionals, com l'alficòs, requereix el suport de la gastronomia, tant a nivell domèstic com als fogons dels grans xefs. Incorporar aquesta hortalissa en plats i receptes conegudes pot ser el primer pas per apreciar-ne el sabor i les propietats refrescants.
Al Llevant espanyol, on l'alficòs té més presència, alguns restaurants ja l'inclouen als menús i el treballen en diverses preparacions culinàries. Des de gaspatxos i amanides fins a guisats i fregits, aquest versàtil meló serp s'adapta a diferents plats amb un sabor únic i deliciós.
El futur d'aquesta curiosa hortalissa és a les nostres mans. Si volem preservar aquest patrimoni culinari i gaudir del seu sabor refrescant als nostres plats estivals, és el moment de donar-li una oportunitat i redescobrir el seu encant.