Barra de bar amb una cervesa

Les 2 begudes populars a Catalunya que no s'han de mesclar: ressaca assegurada

La barreja d'aquestes dues begudes produeix una resposta al nostre organisme

Aniversaris, el Nadal, sopars d'empresa... Qualsevol esdeveniment és un motiu més que justificat per beure i brindar amb els nostres. Aquest costum, de caràcter social, pot amagar una sèrie de respostes que el nostre organisme desprèn quan bevem.

Alcohol i ressaca: Quins factors hi influeixen?

'L'ordre dels factors no altera el producte'; una afirmació que es podria donar per vàlida a l'article d'avui. I és que fins no fa gaire, eren moltes les persones que pensaven que consumir un tipus d'alcohol o un altre abans podia ser determinant en com es trobessin després.

Hi ha un refrany anglosaxó en què s'afirma que si bevem primer la cervesa i després el vi, no tindrem cap problema. Tot i això, si ho fem al revés llavors sí que podria aguaitar-nos un mal de cap. En qualsevol cas, és evident que la ingesta d'alcohol té conseqüències.

Imatge d'una persona servint una copa de vi d'una ampolla
La ressaca dona nom als símptomes que podem experimentar després d'haver ingerit alcohol | Getty Images

Així ho ha demostrat Jöran Köchling i el seu equip d'investigadors en un estudi publicat a l'American Journal of Clinical Nutrition. I és que, l'objectiu de l'esmentat estudi preten donar una resposta a aquest refrany.

Köchling i els seus col·legues tenien una hipòtesi sobre la qual treballar. Per això, van decidir buscar un grup de 90 voluntaris entre 19 i 40 anys, als quals van subministrar begudes alcohòliques durant l'estudi. La seva intenció era analitzar-ne el comportament i el grau d'alcoholisme.

▶️ Vídeo del dia

Per donar resposta a aquesta qüestió, els investigadors van decidir dividir els voluntaris en tres grups. El primer va beure 1,2 litres de cervesa i quatre copes de vi blanc; el segon va beure el mateix, però a l'ordre invers i el tercer es tractava d'un grup de control que només va ingerir una única beguda: o cervesa o vi.

Després d'analitzar aquestes variables al cap de la setmana, els investigadors van poder apreciar canvis. Els que havien pres les dues begudes van canviar l'ordre, i els que només van prendre cervesa la van acabar substituint per vi, i a l'inrevés.

Durant aquest estudi, tots els voluntaris van estar sotmesos a un control mèdic diari. En completar l'anàlisi, els investigadors van arribar a una conclusió rotunda: tant se val si beus abans cervesa o vi, l'ordre no té res a veure amb els efectes que pateix el cos.

Però aquesta no va ser l'única conclusió, ja que Köchling i la resta de l'equip també van descobrir altres troballes. Per exemple, factors com l'edat, el pes o els hàbits a l'hora de beure no eren determinants en el grau de ressaca que patissin.

Tot i això, sí que es van adonar d'un factor diferencial, i va ser el sexe. En aquest sentit, van descobrir que les dones presentaven més símptomes de patir una ressaca respecte als homes. Aquestes dades, encara que van ser lleugerament superiors, mostraven una línia entre els uns i els altres.

Primer pla de quatre cerveses
Barrejar cervesa i vi (és igual l'ordre) garanteix una bona ressaca | Getty Images

Quin és l'origen de la ressaca?

El nostre cos funciona a través d'una sèrie de mecanismes força complexos, i la ciència encara no ha trobat la clau per entendre'ls tots. Però el que sí que es comença a sospitar és que la deshidratació pot suposar la base del problema.

Sí, perquè la resposta del sistema immune i el trastorn metabòlic també hi jugarien un paper clau. A més a més, aquesta sospita podria explicar l'existència de determinats factors. Per tant, es podrien descobrir els motius pels quals els símptomes de la ressaca empitjoren encara més.

Segons el doctor Bob Patton, professor de psicologia clínica de la Universitat de Surrey: «cada persona té un sistema natural d'alerta que ens demana que canviem allò que estem fent, i que si no es controla, pot provocar grans problemes físics i psicològics» .

Així mateix, entre els factors esmentats anteriorment hi ha els colorants i les aromes. Per tant, aquest fet i descobriment podria explicar la raó per la qual unes begudes provoquen més ressaques que altres tenint la mateixa concentració d'alcohol.