El consum d'alcohol està estretament vinculat al consum d'aliments. Tots recordem l'antic remei casolà de beure un gotet d'alcohol abans de menjar per obrir l'apetit. Era només un costum o realment tenia algun fonament científic?
Els efectes de l'alcohol en l'apetit
Efectivament, el consum de quantitats baixes d'alcohol promou l'apetit i pot estimular la ingesta d'aliments. Es coneix que, després del seu consum, no es generen els senyals correctes de sacietat en el sistema nerviós que modulen la ingesta d'aliments a curt termini, cosa que augmenta la ingesta calòrica total.
Per contra, el consum excessiu d'alcohol mantingut en el temps acostuma a acompanyar-se de pèrdua de l'apetit i malnutrició en l'individu, a causa de les alteracions fisiològiques que produeix l'alcoholisme.
Què aporta l'alcohol a la dieta?
L'alcohol és una substància altament calòrica que aporta al voltant de 7 quilocalories per cada gram d'etanol: una llauna de cervesa o una copa de vi, per exemple, contenen prop de 120 calories. No obstant això, es tracta de «calories buides», atès que no inclouen una aportació addicional rellevant d'altres macronutrients, vitamines o minerals.
La indústria de l'alcohol, principalment la del vi, ha posat molt interès a difondre la seva riquesa en polifenols, substàncies que destaquen per les seves propietats antioxidants. No obstant això, del total de la ingesta mitjana de polifenols en la dieta espanyola, només un 8-9% prové del vi un 2% de la cervesa. Per exemple, una taronja o una poma aportarien concentracions similars de polifenols a les d'una ingesta comparable de vi negre, i la ingesta mitjana de pa de la nostra dieta la duplicaria.
També ha rebut molta publicitat una classe particular de polifenol, el resveratrol, ja que el vi constitueix la seva font més important a la dieta (més del 98%). Malgrat això, es qüestiona fàcilment la seva eficàcia, ja que, per aconseguir la dosi preventiva d'aquesta substància (1 g/dia), s'hauria de beure la quantitat de 550 litres de vi negre o 1 300 de cervesa.
Consum d'alcohol i dieta equilibrada
Sovint el consum moderat d'alcohol s'inclou com a component característic d'algunes dietes equilibrades, i fins i tot apareix representat a piràmides alimentàries com la de la dieta mediterrània.
No obstant això, s'ha comprovat que com més elevada és la quantitat de consum d'alcohol, pitjor és la qualitat de la dieta. Això fa referència, en termes generals, a un consum més baix de fruita i productes lactis, i a un increment en el consum de productes animals (carn, peix i ous) en comparació amb els abstemis.
A més, en els consumidors de grans quantitats d'alcohol es redueix la ingesta de carbohidrats i de fibra, cosa que pot tenir conseqüències negatives sobre el procés de digestió, entre altres aspectes.
També s'observen diferències segons el tipus de beguda alcohòlica. Els consumidors preferents de cervesa i licors acostumen a seguir patrons dietètics de pitjor qualitat que els abstemis. Respecte al vi, només s'ha vist una millor qualitat de dieta al nord d'Europa i als Estats Units, mentre que a països mediterranis no es troben diferències.
Existeix algun patró de consum d'alcohol associat a la dieta mediterrània?
La dieta mediterrània és considerada com un model de dieta saludable, principalment pels seus beneficis en la reducció de la mortalitat i la seva vinculació amb un millor estat de salut general. Tradicionalment, s'ha inclòs en aquest model dietètic el consum moderat de vi negre durant els àpats.
No obstant això, en el cas concret d'Espanya, s'ha observat que les persones que consumeixen alcohol en els àpats segueixen en grau més baix les guies d'alimentació saludable, que es fonamenten en els punts principals de la dieta mediterrània clàssica.
Un altre estudi nacional recent, que avaluava el seguiment de la dieta mediterrània en funció dels patrons de consum d'alcohol en una mostra representativa de la població adulta espanyola, va demostrar que el «patró mediterrani de consum d'alcohol» no formava part de la consideració actual de dieta mediterrània.
Consumir alcohol suposa un risc d'obesitat?
Malgrat els nombrosos estudis que han analitzat l'efecte del consum d'alcohol en l'obesitat, l'evidència científica és inconsistent. Encara que no està demostrat que el consum d'alcohol porti associat guanyar pes per si mateix, una compensació insuficient de la seva aportació energètica sense reduir el consum d'aliments o incrementar l'activitat física pot derivar en un desequilibri calòric a l'organisme. A conseqüència, els consumidors serien més propensos a l'augment de pes corporal.
Per tant, si es consumirà alcohol, s'ha de tenir en compte que només aporta calories buides que repercuteixen en el nostre equilibri calòric, incrementant la ingesta total d'energia. A més, el consum d'alcohol, en especial si es realitza en quantitats elevades, s'associa a una dieta de pitjor qualitat que afavoreix el consum d'aliments rics en proteïnes i greixos en detriment de les fruites i les verdures.
Tenint en compte que constitueix un factor de risc per a nombroses malalties i que qualsevol quantitat d'alcohol augmenta la probabilitat de tenir càncer, és sensat seguir la recomanació de l'Organització Mundial de la Salut: «Alcohol, com menys, millor».
Aquesta notícia és una traducció de l'article publicat originalment en castellà al portal TheConversation.com.