S'estima que cada dia els éssers humans tendim a produir entre un i dos litres d'orina. I el cert és que juga un paper essencial al nostre cos. De fet, l'orina no és més que un líquid biològic totalment neutre, que es forma als nostres ronyons.
Bàsicament ajuda a adaptar el medi intern de l'organisme conservant allò que necessita, i eliminant la resta. Per la seva banda, el ronyó és un òrgan molt complex, que combina cèl·lules amb diferents funcions i les fa treballar alhora. De totes maneres, és important tenir clar quins són els colors normals de l'orina i quins indiquen un possible problema de salut.
Les funcions i la composició de l'orina
Entre altres funcions importants, l'orina regula la composició de la nostra sang: calci, fòsfor, potassi y magnesi. A més, restableix l'equilibri àcid-base de l'organisme, urea, creatinina i gestiona la depuració de les substàncies de rebuig.
Per exemple, si practiquem esport o qualsevol tipus d'activitat física, tendirem a suar molt. I la quantitat d'aigua que emetran els ronyons serà més feble, l'orina estarà present en menys quantitat, però serà més fosca perquè està més concentrada.
Per contra, si bevem una quantitat increïble d'aigua, orinarem amb poliúria, cosa que mantindrà estable la composició del medi intern. L'orina normal es compon principalment d'aigua.
També hi ha sals minerals com magnesi, calci, clor, potassi, sodi, sulfats i fosfats. La composició de l'orina també inclou urea, aminoàcids, vitamines i àcid úric. Així mateix, no és possible trobar glucosa o proteïna a l'orina normal.
Què passa quan s'acumulen substàncies tòxiques a l'orina?
Finalment, a l'orina només queda la urea, un compost químic. El mesurament de la urea proporciona informació sobre la quantitat de substàncies tòxiques que s'acumularan a l'orina. En aquest sentit, la malaltia renal crònica (quan el ronyó es destrueix gradualment) condueix a alteracions.
Aquestes alteracions poden ser la hipocalcèmia (calci massa baix) o la hiperfosfatemia (massa alt nivell de fòsfor en sang perquè ja no és eliminat pels ronyons). També pot passar l'acidificació de la sang, anèmia, hipertensió arterial i mala regulació hídrica, fet que porta a una tendència a la retenció de líquids.
Quin és el color normal de l'orina?
L'orina és normalment de color groc clar. L'orina massa clara, gairebé transparent, indica que l'orina està diluïda pel consum excessiu d'aigua. Per contra, l'orina massa fosca és massa concentrada, és un signe de manca d'hidratació i d'acumulació de toxines.
També variarà en funció del color. Per exemple, l'orina ataronjada sol ser deguda a menjar remolatxa o pastanaga. No obstant això, si no n'hem menjat res, podria ser degut a un problema de fetge o de les vies biliars.
Si l'orina té color cafè, sol ser degut a alguns medicaments, o després d'haver consumit faves o mongetes. En alguns casos, pot ser degut a un problema de fetge, o a la deshidratació.
Si l'orina és verdosa o blava, pot ser degut als espàrrecs o haver consumit algun aliment amb colorants blaus o verdosos, sobretot en grans quantitats. Tot i això, una infecció bacteriana pot causar orina verda.
I si és vermellosa o rosada? En aquests casos podria ser un senyal de la presència de sang a l'orina, ja sigui per una pedra al ronyó, una infecció o tumors de la via urinària o de la bufeta. Però també pot ser per consumir remolatxa o nabius.
Com veiem, fixar-nos en el color de la nostra orina és fonamental alhora de descobrir si la nostra salut es troba bé o no. I, sobretot, com a mesura útil de prevenció.
Com es forma l'orina?
Hi ha dues parts al ronyó que fan possible la seva producció: el glomèrul i els túbuls. La sang arriba al ronyó i passa pel glomèrul, un filtre que la classifica reabsorbint allò que l'organisme necessita i eliminant la resta. L'orina després arriba als túbuls on podrà fluir.
En un dia, filtrem uns 180 litres de sang pels ronyons, però només evacuem de 1 a 2 litres de líquid. És a dir, el 99% del que filtra el ronyó es reabsorbeix als túbuls i la composició final de l'orina depèn de les necessitats de cada individu en calci, sal, fòsfor y potassi.