En els darrers anys s’han popularitzat els remeis florals de Bach, una teràpia basada en les propietats medicinals atribuïdes pel seu creador, el metge Edward Bach, a diferents plantes silvestres.
En aquest article analitzarem per a què serveixen les flors de Bach segons el seu creador, així com les evidències científiques que existeixen al voltant de l’efectivitat d’aquests remeis.
Què són les flors de Bach?
Les flors de Bach són una teràpia desenvolupada pel metge i homeòpata gal·lès Edward Bach durant les dècades de 1920 i 1930. En concret, consisteixen a una solució composta per essència floral que es dissol en líquid, normalment aigua i brandi.
Bach creia que les malalties físiques es devien a emocions negatives que, en mantenir-se de manera crònica, causaven una falta d’harmonia corporal. Així mateix, dubtava de l’eficàcia de la medicina científica per tractar-les.
El procediment mitjançant el qual Bach va desenvolupar la seva teràpia va ser intuïtiu, no sistemàtic. Quan sentia emocions negatives posava la mà a sobre de diverses plantes; si en fer-ho notava que el seu malestar s’alleujava, obtenia unes gotes de la flor i preparava amb elles una solució. Més endavant, va començar a bullir les flors perquè era més pràctic.
S’atribueix a les flors de Bach propietats medicinals que depenen de la planta que conté cadascun d’aquests productes. En concret, Bach afirmava que aquests beneficis es devien a les vibracions de cada flor.
Per a què es fan servir?
Bach va desenvolupar 38 remeis florals, pràcticament tots ells fabricats amb flors silvestres de Gal·les. Aquestes plantes es dividien en 7 grups segons les propietats terapèutiques que els hi va atribuir Bach.
1. Pors
La flor de trèmol (Populus tremula) es fa servir per tractar els tremors ganduls i imprecisos, com la claustrofòbia, l’agorafòbia i la por a la mort i a allò sobrenatural. Al contrari, la flor de mímul (Mimulus guttatus) es recomana per la vergonya i les pors concretes.
A la prunera de jardí (Prunus cerasifera) se li atribueixen les propietats curatives contra les pors irracionals com, per exemple, a tornar-se boig i a perdre el control.
La flor de castany vermell (Aesculus carnea) es recomana per alleujar la preocupació pels éssers estimats, i la d'heliantem (Helianthemum) per al perfeccionisme i l’autoexigència.
2. Incertesa
Bach recomanava prendre remeis amb flor de Ceratostigma a les persones insegures, amb Scleranthus a les que no poden decidir entre dues opcions oposades i amb civada silvestre a les que pateixen incertesa per manca d’objectius a la vida.
Alhora, prescrivia genciana groga (Gentiana lutea) a les persones pessimistes o depressives per causes conegudes, i la flor d’argelaga (Genista scorpius) a les que han perdut completament l’esperança. Les persones que es troben fastiguejades i mentalment fatigades hauran de fer servir remeis amb carpí (Carpinus), segons Bach.
3. Manca d’interès pel present
Els seguidors de Bach prescrivien brot de castany a les persones que repeteixen els seus erros; el xuclamel (Lonicera) a les que viuen ancorades al passat i la Clematis a les que viuen a un món de fantasia per evadir-se de la realitat.
Per a l’esgotament de tipus físic o mental s’utilitza la flor d’olivera (Olea europaea), per la tristesa intermitent la mostassa borda (Sinapis arvensis), per les persones apàtiques i desmotivades el roser silvestre (Rosa canina) i per a qui rumien i debaten amb si mateixes mentalment, la flor del castanyer bord (Aesculus hippocastanum).
4. Soledat
La flor de bruc (Erica) es fa servir per tractar l’egocentrisme i l’abstret, i la violeta d’aigua per la soledat per orgull i sentiment de superioritat. D’altra banda, la flor de la impaciència es recomana a persones que se senten soles perquè són irritables i no tenen paciència.
5. Susceptibilitat a la influència de la resta
Els remeis amb l’herba de la sang (Agrimonia eupatoria) es fan servir en casos d’addicció i despreocupació. La centàurea (Centaurea) es recomana a qui es mostra excessivament complaent amb les altres persones i n’abusen.
La flor de grèvol (Ilex aquifolium) es prescriu a les persones envejoses i rancoroses, i la de noguer comú (Junglans regia) a qui es mostren indecisos davant de situacions noves o difícils.
6. Tristesa i desesperació
Bach va atribuir propietats curatives a la pomera silvestre (Malus sylvestris) quan es té l’autoestima baixa i la sensació de ser impur. Així mateix, recomanava la flor d’om (Ulmus minor) a qui se sentien saturats per les seves obligacions.
La flor de làrix (Larix) es considera útil per a l’obsessió amb el treball, la del pi (Pinus) per la desesperació per culpabilitat i la de llet de gallina (Ornithogalum pyrenaicum) per les seqüeles de traumes, tant físics com psicològics.
De la mateixa manera, la flor del castanyer dolç (Castanea sativa) es fa servir per a la desesperació profunda, mentre que la del salze (Salix) es recomana pel ressentiment i la sensació de ser víctima del destí.
7. Patiment pels altres
La possessivitat i la sobreprotecció dels éssers estimats es tracten amb la xicoira (Cichorium intybus), i l’avidesa de poder i dominació amb la flor de vinya (Vitis vinifera). A les persones que no comparteixen les responsabilitats amb la resta els hi recomana la berbena (Verbena officinalis).
La flor de faig (Fagus sylvatica) es fa servir per a les persones insensibles i crítiques amb la resta de persones. A més a més, el remei amb aigua de roca s’utilitza per al perfeccionisme.
És útil aquesta teràpia?
Els estudis controlats afirmen que l’eficàcia de les flors de Bach és equivalent a la del placebo. Això significa que els seus possibles efectes terapèutics no depenen dels seus components, sinó de les expectatives de qui els pren.
Els placebos poden produir canvis a l’organisme, alleujant els símptomes o bé la percepció subjectiva de la persona. No obstant això, els seus efectes no poden assegurar-se i depenen sobre manera la part de l’engany del pacient.
En el mateix cas de les flors de Bach, es creu que el mateix fet de prendre-les pot ser relaxant. A més a més, prestar atenció a les mateixes emocions és beneficiós per si mateix.
Encara que els estudis afirmen que les flors de Bach no són útils per prevenir ni curar cap malaltia, també suggereixen que possiblement és segur prendre-les, és a dir, que no sembla que tinguin efectes secundaris indesitjables.
(*) Aquesta notícia s’ha traduït originalment del castellà de la pàgina ‘EspañaDiario.tips’