Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram CatalunyaDiari
Logo Messenger
Imatge d'una peixateria.

Hauríem de deixar de menjar peix?

Nosaltres ingerim els contaminants que els peixos acumulen

Es parla molt de reduir el consum de carn per motius ambientals i de salut. Hauríem de fer el mateix amb el peix?

Per respondre a aquesta pregunta de manera racional hem d'analitzar diverses qüestions.

És el peix necessari per a una dieta saludable?

El peix i el marisc són aliments valuosos que contenen nivells alts de proteïnes i nivells baixos de lípids. Destaquen els greixos insaturats saludables, vitamines com la D i la B1 i micronutrients essencials com el seleni i el iode.

Per aquest motiu són aliments molt rellevants per a les poblacions més longeves i saludables, com la japonesa i la mediterrània. En aquests llocs, el peix i el marisc substitueixen, en gran manera, el consum de productes carnis.

La dieta mediterrània, reconeguda per la UNESCO com a patrimoni de la humanitat, és considerada per la comunitat científica com una de les formes de nutrició més saludable i sostenible.

El peix està contaminat?

Malgrat la millora de les últimes dècades, la contaminació aquàtica per substàncies tòxiques és alarmant. Les més preocupants són aquelles que no es poden metabolitzar ràpidament, perquè s'acumulen en l'organisme. És el cas de metalls pesants com el mercuri, cadmi i plom, però també de substàncies orgàniques com els hidrocarburs aromàtics policíclics, les dioxines i molts plaguicides.

Els organismes fotosintètics acumulen petites quantitats d'aquests contaminants, però els éssers vius que s'alimenten d'altres acumulen els de les seves preses. Aquest fenomen és conegut com a biomagnificació. Els animals amb més quantitats de substàncies tòxiques en els seus teixits són els grans depredadors: mamífers marins, tonyines, taurons i, per descomptat, l'ésser humà.

Això perjudica la nostra salut?

Moltes d'aquestes substàncies es relacionen amb alteracions en els sistemes immunitari i nerviós i malalties vasculars. És una cosa de la qual van advertir la FAO i l'OMS en el seu informe publicat en 2010.

No obstant això, la majoria dels estudis assenyalen que la ingesta de peix està relacionada amb una reducció significativa del risc de patir malalties mentals, cardiovasculars, vessament cerebral, alzheimer i diabetis tipus II.

Si bé existeixen evidències que el peix contaminat té efectes en el neurodesenvolupament i el creixement fetal (baix pes en néixer), entre els beneficis del consum d'aquest aliment durant l'embaràs destaquen la disminució del risc d'asma, l'augment de pes del nadó i la millora en el desenvolupament cognitiu.

Els experts coincideixen que els beneficis obtinguts de menjar peix superen els riscos potencials que entranya. L'espècie consumida, així com la quantitat i la freqüència de consum, són determinants en el balanç entre risc i benefici. L'Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició recomana evitar el consum de grans peixos i, en el cas d'embarassades i nens, limitar el seu consum triant preferentment espècies petites.

És el consum de peix sostenible?

La sobrepesca és la principal causa dels declivis poblacionals observats en espècies pesqueres. Els mètodes de pesca més freqüents i nocius són la pesca d'arrossegament i la de cèrcol (53% de les captures). El 25% dels caladors està sobreexplotat, i només un 56% s'explota a un rendiment sostenible, segons dades de la FAO.

L'increment de la temperatura de la mar forçarà a moltes espècies a canviar d'hàbitat, la qual cosa alterarà les dinàmiques dels caladors, a més de reduir-los. Si afegim la pressió de la pesca il·legal, que suposa almenys el 15% de les captures mundials, el panorama no és gens falaguer.

L'aqüicultura sostenible es planteja com una de les poques opcions capaces de satisfer la demanda creixent de productes pesquers. No obstant això, aplicada de manera intensiva, la sostenibilitat torna a vulnerar-se.

Un exemple proper és el llagostí que s'importa d'Amèrica i Àsia a l'enorme nínxol de mercat europeu. Com a conseqüència, manglars de gran valor ecològic són substituïts per granges d'aqüicultura. Una pesquera sostenible és possible, però necessita innovació tecnològica i canvis provinents de les institucions reguladores, i la mitigació urgent del canvi climàtic.

En conclusió, alimentació saludable i consum sostenible són compatibles si exercim un consum responsable. Per a això, triem peix i marisc d'espècies petites i diverses, de procedència regulada i amb certificat de sostenibilitat. Una bona manera de responsabilitzar-nos dels impactes ambientals de la nostra manera d'alimentar-nos és donar suport a dietes més respectuoses amb el medi natural com la mediterrània que, a més, és més saludable.


 

Aquesta notícia és una traducció de l'article publicat originalment en castellà al portal TheConversation.com.