A Espanya, l'arribada de la primavera ve marcada pel bon temps, algun xàfec i temperatures més altes, però a Anglaterra la cosa és diferent. I és que, si hi ha quelcom que als anglesos els recorda el canvi d'estació, és una planta molt, però molt característica. Parlem del ruibarbre, també conegut com a api rosat, tot i que és possible que no et soni de res.
Es tracta d'una planta ideal per a cultivar tant al jardí com en un test a la terrassa. Degut a la mida que té, no té arrels invasores, per la qual cosa és perfecta per a tenir-la a qualsevol part de la casa. Això sí, pot arribar als 3 metres d'alçada.
El ruibarbre, una planta màgica i molt popular
Encara que us sorprengui, el ruibarbre és una planta originària del nord-est d'Europa, particularment d'Ucraïna. A més, és una planta fanerògama. Què vol dir? Que és capaç de produir llavors.
A més, forma part de la família de les 'Polygonaceae', així que està emparentada amb herbes com l'agrella ('Rumex acetosa'), molt utilitzada a la cuina.
Encara que generalment és un aliment apreciat, el ruibarbre tendeix a ser malentès. Això és perquè encara no s'ha classificat com a fruita o verdura.
Ara bé, per sobre de tot, del ruibarbre destaca per ser un ingredient molt utilitzat en diverses receptes culinàries. Entre les més comunes, destaquen les amanides, les melmelades i les empanades. A continuació t'expliquem com es fa servir exactament i quins són els principals beneficis que té.
Les principals característiques del ruibarbre
Les fulles grans tenen pecíols comestibles llargs i gruixuts, de fins a dues polzades. Poden ser de color verd, tot i que el més habitual és que siguin vermells.
La part aèria del ruibarbre prové d'un rizoma que es troba sota terra. Gràcies a aquest òrgan subterrani, es pot mantenir amb vida, ja que li serveix per emmagatzemar una àmplia varietat de nutrients.
En alguns casos, certs minerals essencials, com el calci, es poden acumular en àrees no desitjades, cosa que podria causar la formació de càlculs renals. Aquesta planta pot viure uns quants anys.
I és comú que mudi les fulles a l'hivern i que creixi a la primavera. Això sí, abans de l'estiu convé recol·lectar-ne les fulles, perquè és quan el nivell d'àcid oxàlic és més baix.
El ruibarbre a la cuina
La majoria de receptes que es fan amb ruibarbre requereixen cuinar-lo, generalment amb sucre, per a moderar-ne el sabor àcid. Tot i això, el ruibarbre cru també és molt bo!
En rodanxes fines o en daus, potser fins i tot amb sucre per sobre, pot donar un toc cruixent als plats i també un sabor lleugerament agre. El ruibarbre és molt versàtil, per la qual cosa el pots afegir tant en elaboracions dolces com salades.
Beneficis del ruibarbre
El ruibarbre és un aliment ric en calci, com la majoria de les verdures de fulla verda (col, espinacs, etc.), ideal per a les persones que busquen una alternativa a la llet de vaca o de cabra.
És un vegetal amb poques calories i amb molta fibra i es pot utilitzar per al berenar de mitja tarda (idealment en forma de compota o el típic pastís de ruibarbre).
Pel que fa a les contraindicacions, el ruibarbre conté àcid oxàlic, que augmenta la formació de càlculs renals. Això fa que se'n desaconselli el consum a les persones propenses a patir malalties dels ronyons, com els còlics nefrítics.
De tota manera, el ruibarbre és un bon aliat per a les persones amb colesterol alt. I és que es pot consumir com a remei diari per a disminuir els nivells de colesterol dolent a la sang.
És útil per a combatre el restrenyiment
Parlem de restrenyiment quan el nombre de deposicions és inferior a tres per setmana. Pot ser ocasional o crònic i pot derivar en un problema mèdic.
Per a lluitar contra el restrenyiment es poden utilitzar laxants, seguint sempre els consells del metge. A més, en tot cas cal evitar l'automedicació, que pot conduir que el trastorn empitjori.
Com hem esmentat anteriorment, el ruibarbre és una planta de la família 'Polygonaceae'. És rica en antraquinones, com el senet i l'àloe, que augmenten el peristaltisme del còlon (les contraccions) i, per tant, facilitem l'evacuació de la femta.
Com podem utilitzar el ruibarbre? En forma de càpsules, combinant-lo amb altres laxants o en infusió. Com tots els laxants, s'ha d'administrar durant un període de temps curt.
A més, no es recomana a les embarassades ni a les dones que estiguin en període de lactància, i tampoc a persones amb malalties digestives. D'altra banda, l'ús del ruibarbre en compotes o iogurts és molt habitual. En definitiva, és una opció excel·lent contra el restrenyiment, ja que conté molta fibra.