La definició de desenvolupament sostenible descrita a l'informe Brundtland assenyala que consisteix a «satisfer les necessitats de les generacions presents sense comprometre les possibilitats de les generacions del futur per atendre les seves pròpies necessitats». En definitiva, hem de deixar un llegat que, prenent el millor de la nostra cultura i tradicions, albiri un futur pròsper i sense obstinacions.
L'alimentació, què i com menjar, és un pilar fonamental per establir hàbits saludables i respectuosos amb el medi ambient en les generacions futures. Com és lògic i natural, durant la infància i la joventut, el concepte del temps de vida és relatiu i no prioritari en la presa de decisions.
Introduir la priorització d'aliments saludables en els hàbits alimentaris dels nens i joves és més difícil. Per això és una bona idea recolzar-se en la protecció del medi ambient com a primera derivada: la imatge d'un petit os polar sobre un tros de gel a la deriva com a símbol del canvi climàtic té un gran poder de convicció, i la relació de la nostra alimentació amb aquest fet pot ser una força impulsora determinant en l'adquisició de nous hàbits alimentaris.
La pesca: cultura i sostenibilitat
El peix té un paper destacat en una dieta equilibrada i saludable, com per exemple les dietes atlàntica i mediterrània.
La pesca no només forma part de la cultura i la tradició, sinó que és un element fonamental en la consecució de la sobirania alimentària.
Òbviament, la manera com es pesca influeix directament en el seu impacte ambiental, però, en termes generals, el peix i el marisc són el grup d'aliments amb millor taxa de retorn energètic en forma proteica (quocient entre l'energia que ens subministra un aliment per l'energia necessària perquè aquest aliment arribi a la taula) en relació amb la seva petjada de carboni.
El lluç com a superaliment
El lluç és un dels nostres principals aliats en la tasca d'introduir el peix en una dieta equilibrada, perquè combina diversos factors clau:
- - Bon sabor i textura, amb un nombre d'espines petit i de fàcil neteja, que el converteix en un peix ideal per iniciar als nens en el consum d'una dieta saludable i sostenible.
- - Diversitat culinària, amb una extensa varietat de receptes aptes també per a nens.
- - Alt contingut nutricional i beneficis per a la salut. Destaca el seu alt contingut proteic, però també és una font moderada d'àcids omega-3 (EPA, DPA i DHA) que s'han descrit com a compostos importants en el desenvolupament del sistema nerviós (especialment en els nadons i els nens) i en la millora de la funció cardiovascular.
- - Baixa petjada de carboni i percentatge mínim a l’hora de descartar en les arts de pesca com el palangre de fons (o línia amb hams) de la flota gallega i espanyola.
Impacte ambiental del lluç capturat amb el palangre de fons
El lluç capturat amb palangre de fons ha de posseir un valor màxim de petjada de carboni de 10,82 kg de CO₂ eq/kg i una taxa de retorn energètica proteica (TREprot) superior a l’1,4% per ser considerada sostenible segons els requisits ecològics de l'etiqueta pescaenverde.
Un estudi de l'any 2021 realitzat amb 26 vaixells integrats en l'Organització de Productors Pesquers del Port de Burela i l'Associació Armadors de Burela indica que el lluç del palangre de fons es troba en el quadrant màgic de Gartner, que defineix l'òptim en totes dues variables analitzades (petjada de carboni i taxa de retorn energètica).
Informar jugant
La Nit dels Investigadors celebrada en 2021 a Santiago de Compostel·la, es va presentar un memo-joc basat en l'impacte ambiental dels 63 aliments més consumits a Espanya, que va atraure un gran nombre d'estudiants de primària que van participar activament. L'objectiu fonamental era transmetre el missatge: «El que és bo per a tu també és bo per al planeta».
El memo-joc consistia en 63 targetes amb els aliments típics que es troben en el carro de la compra, on s'identificava:
- - Nutrició: en l'anvers de la targeta, situant els aliments en els diferents grups de la piràmide alimentària.
- - Petjada de carboni i d'aigua: en el revers, per destacar la contribució de cadascun al canvi climàtic (Objectiu de Desenvolupament Sostenible 13) i a la gestió de l'aigua (ODS6).
Els nens havien de triar els aliments que els agradaven, per verificar després l'impacte ambiental que tenien. A continuació, situaven el número obtingut en una regleta on es comparava amb els quilòmetres recorreguts per un cotxe. Ràpidament, buscaven adaptar la selecció dins de cada grup d'aliments de la piràmide per poder baixar la seva petjada ambiental. Finalment, es va observar que el peix, amb el lluç al capdavant, guanyava posicions en la carrera de la seva elecció final.
Aprofitem les vacances dels més petits per incorporar gradualment hàbits alimentaris saludables i sostenibles. Serà el nostre millor llegat per al seu futur i el del planeta on desenvoluparan les seves vides. De moment, només tenim una Terra.
Aquesta notícia és una traducció de l’article publicat originalment en castellà al portal TheConversation.com.