El ritme de vida actual fa que amb freqüència li robem temps a qüestions tan fonamentals com l'alimentació. Sovint esmorzem alguna cosa ràpida de camí a la feina o mengem a tota velocitat per guanyar una estona que ens permeti ser més productius o sentir que millorem la conciliació de la nostra vida laboral i personal.
Més enllà d'altres reflexions entorn d'aquesta cultura de la pressa, és interessant posar a una balança el temps i la salut i detenir-se uns minuts a valorar les possibles conseqüències de menjar massa ràpid. Ha experimentat alguna vegada un excés de gasos? Sol tenir digestions pesades? Quant temps fa que no para atenció a les seves sensacions de gana i sacietat?
Excedent de gasos
Pel que fa al primer problema, la deglució excessiva d'aire durant i entre els àpats es denomina aerofàgia. Pot provocar des d'una lleu incomoditat i sensació de pesadesa i inflor fins a dolor i distensió abdominal (un augment objectiu i visible del diàmetre abdominal després de la ingesta d'aliments).
El contingut normal de gas al tub digestiu quan estem en dejuni és d'aproximadament 200 mil·lilitres. Si aquesta quantitat augmenta de manera important, els mecanismes fisiològics per a la seva expulsió poden tornar-se molt molestos. Aquest volum depèn de l'equilibri entre la ingesta i la producció de gas i la seva eliminació, en forma de rots, flatulències o a través del seu consum per la microbiota intestinal.
Un dels principals factors d'augment tant de la ingesta d'aire com de la producció de gas és menjar ràpid, encara que també poden contribuir el consum de xiclets, el tabaquisme o les alteracions de la citada microbiota.
Sobreesforç digestiu
D'altra banda, en menjar de pressa el temps de masticació disminueix i els aliments arriben pràcticament sencers a l'estómac, la qual cosa fa necessària una major producció de sucs gàstrics per poder digerir-los de manera adequada. Això, que exigeix a més un major esforç metabòlic, causa la molesta sensació de pesadesa i indigestió que acompanya als àpats exprés.
Un altre aspecte que pot veure's influït si no masteguem prou –i no permetem, per tant, l'acció dels enzims orals– és l'absorció d'aliments a l'intestí prim. Llavors, i malgrat els esforços de l'estómac per compensar aquest dèficit, el menjar pot arribar a l'intestí sense estar prou digerida.
No arriba el senyal de parar
Si ens centrem ara en les esmentades sensacions de fam i sacietat, haurem de fer referència a l'eix intestí-cervell, ja que aquest últim òrgan és el responsable d'enviar els senyals que orquestren el procés de digestió, d'una banda, i la necessitat de buscar aliment o dejunar, per l'altre.
Dues hormones, la leptina i la ghrelina, regulen respectivament la sacietat i la fam. Una vegada que veiem, ensumem i comencem a ingerir un aliment, la primera triga entre 20 i 30 minuts a activar-se. Quan mengem molt de pressa, ingerim quantitats que superen les nostres necessitats energètiques reals, atès que la leptina no té temps d'avisar-nos que ja estem plens.
Si encara no veu la balança de temps-salut clarament inclinada, diversos estudis mostren relació entre la velocitat a la qual mengem i els factors de risc cardiovascular, els nivells elevats de triglicèrids i l'increment de possibilitats de patir síndrome metabòlica (que augmenten fins a un 59%) o desenvolupar sobrepès i obesitat, especialment en població diabètica.
Val la pena detenir-se una mica, asseure's i gaudir d'un pausat esmorzar o un tranquil dinar. Mastegui a poc a poc i pari atenció a la seva sacietat. Inverteixi temps i guanyi salut.
Aquesta notícia és una traducció de l’article publicar originalment en castellà al portal TheConversation.com.