Adaptar una obra literària al cinema és una tasca tan àrdua com controvertida. Quan s’anuncia l’estrena d’una esperada versió cinematogràfica, els milions de lectors seguidors de l’obra original (llibre, còmic, obra de teatre, etc.) esperen que arribi el dia de poder anar a les sales de cinema i gaudir d’una bona pel·lícula.
Però sempre hi ha qui surt decebut després de l’experiència. Normalment, les queixes es refereixen al fet que director del film ha obviat certes escenes, personatges o detalls de la versió en paper de la seva pel·lícula i que esperaven poder veure. Altres vegades, el descontentament implica per afegir trames que a priori no estaven al llibre.
A continuació intentarem analitzar per què el públic, en moltes ocasions, se sent decebut en veure les adaptacions dels seus llibres a la gran pantalla.
La pressió dels productes
Els productes són, en definitiva, els amos del projecte que s’està rodant. El director responsable de traslladar un llibre a la gran pantalla és qui ha de treballar de valent i ensenyar els progressos realitzats.
Aquests debatran sobre què els sembla la forma que va prenent la pel·lícula, de manera que allò que no creguin pertinent, exigiran que sigui modificat. Aquestes decisions poden incloure la supressió de subtrames o personatges de la novel·la que consideren irrellevants.
Malauradament, molts directors cinematogràfics han estat acomiadats degut a diferències creatives amb els productors, que decideixen fer-los fora del rodatge i buscar a un substitut que s’emmotlli a les seves exigències. Quan les escenes preferides del teu llibre no arriben a veure la llum, probablement el paper dels productors hi té a veure.
El pressupost
Influït pel factor anterior, ja que els productors són els qui posen els diners. El pressupost destinat a finançar el rodatge d’una pel·lícula és limitat, per molts milions que s’inverteixin. D’aquí que els diners hagin de ser suficient per permetre acabar la pel·lícula, cosa per la qual el metratge d’aquesta no podrà excedir en temps i recursos als planejats abans d’iniciar el treball.
Encara que a vegades es realitzen injeccions extres de diners (hi ha un pressupost fix i un altre variable), sempre s’intenta no excedir en allò ja planejat per cobrir totes les despeses.
La longitud del metratge
Un factor totalment dependent dels anteriors. En adaptar una novel·la al cinema, el temps i els diners corren en contra, així que com més pàgines tingui l’obra original, el resultat serà més comprimit; i més si tenim en compte la durada del film.
Quan algú diu ‘s’han deixat això’, ‘tal personatge no surt’ o ‘això està canviat’, és perquè la pel·lícula ha de tenir un ritme adaptat al seu context, que sempre serà més accelerat que en el llibre (que requereix més temps per endinsar-nos a la història), el qual implicarà l’eliminació de moltes escenes.
La visió personal del director
Possiblement és el punt més controvertit i que més costa d’entendre. En un equip de rodatge hi ha multitud de persones implicades. Tot un conjunt de persones que estan juntes des que el projecte d’adaptar al sèptim art una famosa novel·la s’inicia fins que veu la llum.
Al cap i a la fi, el resultat final no deixa de ser una visió subjectiva del director, que plasmarà en imatges allò que l’escrit li ha transmès, que fàcilment pot no correspondre amb la nostra. Així que ho sentim, no podem esperar que cineasta ens llegeixi la ment perquè faci una adaptació personalitzada sobre allò que ens agradaria veure en el seu film; i a més a més, que el resultat agradi a tothom.
Dos llenguatges diferents
Aquesta és de les causes que tampoc semblen tenir-se molt en compte a l’hora de valorar per què la pel·lícula és tan diferent del llibre.
Per començar, una novel·la fa servir el llenguatge verbal, que transmet emocions i submergeix al lector en les seves línies mitjançant diversos recursos literaris i l’ús de la descripció precisa de paisatges, protagonistes o les seves sensacions; inclosos els pensaments del cap. Això estimula al nostre cervell perquè representi allò que estem llegint.
Segon, en el cinema succeeix alguna cosa similar, però amb diferents tècniques (plans, banda sonora, fotografia, etc.) i es fa servir el poder del llenguatge audiovisual. A més a més, el procés de crear una imatge mental d’allò que llegim queda substituït per l’escena que el director i el seu equip han concebut i rodat.
Aquí és quan sorgeix el debat: aquests dos llenguatges són gairebé antagònics, ja que fan servir diferents mitjans per endinsar-nos a la història. Què passa? Doncs que en portar certes escenes d’un a l’altre, moltes vegades es descobreix que perden càrrega dramàtica o que no acaben de funcionar per algun motiu. D’aquí el fet que s’hagin de fer modificacions, que puguin passar tant per suprimir com per afegir, perquè no es perdi l’emotivitat.
Altres vegades, pot ser que simplement es decideixi canviar alguna cosa per voluntat dels guionistes o del mateix creador, ja que en tractar-se d’un film propi (encara que degui la seva existència a un llibre o còmic), potestat per afegir o treure allò que es cregui convenient és de qui està al comandament del projecte. I és que, al cap i a la fi, és el ‘seu bebè’.
Tot està vinculat
Aquests són d’alguna manera els punts que no s’han de perdre de vista si veiem una pel·lícula inspirada en un llibre que hem llegit. Sempre dependrà del cas concret, però normalment tots solen estar presents, encara que potser els que impliquen als productors i al criteri del cineasta siguin els més decisius.
I una cosa molt important que ha de quedar clar: no es tracta de copiar paraula per paraula allò que el llibre diu ni en el mateix ordre. Si això és el que esperes, no t’agradarà mai el que veuràs. Pensa que el cinema no deixa de ser un art; i com a tal, els responsables d’un projecte cinematogràfic senten l’estimulació d’aportar alguna cosa de valor afegit i contribuir a fer seva la pel·lícula; no limitar-se a traslladar en imatges el que està escrit, per poder dir amb orgull: ‘jo vaig fer això’.
Què opines? Hi ha alguna adaptació cinematogràfica que t’hagi decebut? I alguna amb què has gaudit molt? Ja ho saps, no pensis i considera tot l’exposat per futures ocasions que vagis a veure una pel·lícula sobre qualsevol obra escrita.
Recomanacions d’adaptacions literàries al cinema
Finalment, et recomanem algunes pel·lícules que han sorgit de l’adaptació d’una obra literària i que, encara que mai és el mateix llegir-ho que veure-ho, són obres cinematogràfiques notables i que han adaptat amb escreix la seva font literària d’inspiració:
- El padrino
- Matar a un ruiseñor
- La carretera
- La invención de Hugo
- El jardín secreto
- El irlandés
- El mago de Oz
- Dune
- El último tango en París
- Fantástico Sr. Fox
- Psicosis
- Harry Potter
- La lista de Schindler
- Dr. Dolittle
- La llamada de lo salvaje
- Emma
- Artemis Fowl
- Muerte en el Nilo
(*) Aquesta notícia s'ha traduït originalment del castellà de la pàgina 'CarácterUrbano'.